Indoxina (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaIndoxina
Indochine
Indochine 19921.jpg
Fitxa
DireccióRégis Wargnier
Protagonistes
ProduccióÉric Heumann i Jean Labadie Modifica el valor a Wikidata
GuióErik Orsenna
Louis Gardel
MúsicaPatrick Doyle
FotografiaFrançois Catonné
MuntatgeGeneviève Winding Modifica el valor a Wikidata
VestuariPierre-Yves Gayraud Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorSony Pictures Classics (EUA)
Dades i xifres
País d'origenVietnam
França
Malàisia
Estrena1992
Durada159 min
Idioma originalfrancès
Doblada al catalàSí 
RodatgeVietnam Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama,
Lloc de la narracióVietnam i Indoxina francesa Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webbelleindochine.free.fr… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0104507 Filmaffinity: 105392 Allocine: 7309 Rottentomatoes: m/indochine Mojo: indochine Allmovie: v119219 TCM: 79213 Modifica el valor a Wikidata

Indoxina (títol original: Indochine) és una pel·lícula francesa, dirigida per Régis Wargnier estrenada el 1992. Ha estat doblada al català.[1] [2]

Argument[modifica]

La pel·lícula relata una part de la història de la Indoxina francesa els anys 1920-1950 a través d'una família francesa colonial de les plantacions de cautxú, immersa en l'aixecament de Vinh i el motí de Yên Bay el 1927, fins als Acords de Ginebra de 1954 que van posar fi a la presència francesa a Indoxina. En aquest marc històric trobem una història d'amor entre l'hereva d'aquesta família, Éliane, i un tinent de navili de la marina francesa. Aquest optarà pels nacionalistes vietnamites, per amor per a una princesa vietnamita (Camille, noia adoptiva d'Éliane), comunista en els presidis francesos. El cap de la «Seguretat» colonial francesa el « suïcidarà ».

Al voltant d'una ficció novel·lada, aquesta pel·lícula és també una saga del «Procés de la colonització francesa» publicat al diari El Pària el 1925 pel militant proscrit Nguyen Ai Quoc a París, abans de convertir-se en el president Ho Chi Minh. Aquesta saga roda al voltant de la resistència vietnamita a la colonització francesa que el van portar al Presidi de Poulo Condor i a la Revolució d'agost de 1945. S'acaba amb els Acords de Ginebra de 1954 on Camille, membre de la delegació de la República Democràtica del Vietnam, troba el seu fill fet adult. Paper secundari a la pel·lícula, el personatge de Camille s'ha fet l'emblema, el portaestendard i el portaveu en la Història.

Eliane Devries és representativa dels aquests "asiàtics", afectats del "mal groc", com Lucien Bodard.

Guy Asselin, Cap de la «Seguretat» colonial francesa, és la caricatura crítica de l'administració colonial per la seva lucidesa que expressa per la paraula i el gest la qual cosa escriu Bodard.

Camille, princesa annamita, representa el poble vietnamita, de l'esclavitud a la independència.

La pel·lícula s'obre el febrer de 1930 amb el fracàs del motí de la guarnició de Yen Bay i la «decapitació» del Partit nacional democràtic. Nguyen Ai Quoc unifica els tres grupuscules comunistes en un Partit Comunista Indoxinès.

Els pagesos caminen sobre la capital provincial Vinh en aquest aixecament dels pagesos del Nghe Tinh, del Guang Nam, Guang Ngai i de Conxinxina, organitzat pel PCI.

Repartiment[modifica]

  • Catherine Deneuve - Éliane Devries, l'hereva de la família colonial dels plantadors de cautxú ;
  • Vincent Perez - Jean-Baptiste Le Guen, el tinent de navili de la marina francesa que ha optat pel nacionalisme vietnamita per amor a la princesa vietnamita comunista ;
  • Jean Yanne - Guy Asselin, cap de la «Seguretat» colonial francesa ;
  • Linh Dan Pham - Camille, noia adoptiva d'Éliane, la princesa vietnamita ;
  • Dominique Blanc - Yvette, esposa de la Dominica ;
  • Alain Formatger - Dominica, "petit blanc" utilitzat com a contramestre de la plantació ;
  • Eric Nguyen - Thanh, estudiant vietnamita tornat de França en nacionalista vietnamita ;
  • Carlo Brandt - Castellani, un inspector reforça de la policia (Seguretat) colonial francesa ;
  • Jean-Baptiste Huynh - Étienne.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Indoxina» (en català). esadir.cat.
  2. «Indochine». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]