Giulietta dels esperits

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaGiulietta dels esperits
Giulietta degli spiriti
Milo1965.jpg
Fitxa
Direcció Federico Fellini
Protagonistes
Producció Angelo Rizzoli
Dissenyador de producció Giantito Burchiellaro
Guió Federico Fellini
Tullio Pinelli
Ennio Flaiano
Brunello Rondi
Música Nino Rota
Dissenyador de so Mario Faraoni, Mario Morigi
Fotografia Gianni Di Venanzo, ajudat per Pasquale De Santis
Muntatge Ruggero Mastroianni
Vestuari Piero Gherardi
Productora Federiz
Rizzoli Film
Francoriz Production
Eichberg-Film
Distribuïdor Interfrance-Films, Carlotta Films
Característiques
País d'origen Itàlia
França
Alemanya
Data d'estrena 1965
Durada 137 minuts
Idioma original italià
Color en color
Format pantalla ampla
Descripció
Gènere Comèdia dramàtica
Lloc de la narració Itàlia
Premis i nominacions
Nominat per a

IMDB: tt0059229  Filmaffinity: 239756 Allocine: 107609 Rottentomatoes: m/juliet_of_the_spirits  Allmovie: v26726 TCM: 79972 Metacritic: movie/juliet-of-the-spirits Netflix: 660795 
Modifica les dades a Wikidata

Giulietta dels esperits (títol original en italià: Giulietta degli spiriti) és una pel·lícula franco-italiana-alemanya dirigida per Federico Fellini i estrenada el 1965. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Giulietta, passada la quarantena, porta una vida de mestressa de casa conformista al si de la burgesia italiana. Sempre ha estat enamorada del seu marit però aquest l'abandona, multiplicant les excuses per escapar-se. Els indicis de la seva infidelitat es multipliquen. Seguint els consells de la seva germana, Giulietta contracta un detectiu privat. Coneix paral·lelament Suzy, una veïna que la fa entrar en un món oníric i fantasmagòric, fins al punt que la frontera de la realitat arriba a desaparèixer...[2]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

« El realisme és una mala paraula. En cert sentit, tot és realista. Veig malament la frontera de l'imaginari i de la realitat. Veig molta realitat en l'imaginari. No em sento encarregat de posar ordre en tot això, en un pla racional. Sóc indefinidament capaç d'admirar-me, i no veig per què hauria de col·locar una reixa pseudoracional devant aquesta admiració.[4] »

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Giulietta dels esperits (en català). esadir.cat. 
  2. «Giulietta degli Spiriti». The New York Times.
  3. Turner Classic Movies.
  4. Federico Fellini, entrevista donada als Cahiers du cinéma, n°164, març 1965

Enllaços externs[modifica]