La città delle donne

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa città delle donne
Fitxa
Director Federico Fellini
Papers destacats
Director artístic Giorgio Giovannini
Productor Franco Rosselini, Renzo Rossellini i Daniel Toscan du Plantier,
Dissenyador de producció Dante Ferretti
Guionista Federico Fellini, Bernardino Zapponi, Paula Mitchell i Brunello Rondi, adaptació d’una història dels dos primers
Compositor Luis Bacalov
Director de fotografia Giuseppe Rotunno
Editor de la pel·lícula Ruggero Mastroianni
Dissenyador de vestuari Gabriella Pescucci
Empresa productora Opera Film Produzione i Gaumont International
Distribuïdor Gaumont
Característiques
País d'origen Itàlia
Data d'estrena 1980
Durada 134 minuts
Idioma original italià
Color en color
Relació d'aspecte pantalla ampla
Descripció
Gènere artístic Poema oníric
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 6.9/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 6.6/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

La città delle donne és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Federico Fellini el 1979 i estrenada el 1980.

Argument[modifica]

En un tren on viatgen els esposos Snàporaz, el marit aborda una desconeguda que amaga i baixa quan el comboi s’atura al mig del camp. Snàporaz segueix aquesta senyora i es troba en una gran casa plena de dones que celebren una mena de congrés. Anirà d'una trobada estranya a l'altre, trobant-se sobretot amb un Don Joan vulgar, Katzone...[1]

Repartiment[modifica]

Rebuda[modifica]

"Arribat al llindar de la tercera edat, Fellini com a director ha (per la seva fortuna i nostra) entrat en aquella esplendida maduresa en que un monstre sagrat aconsegueix aprofundir els seus tresors. Et deixa portar de la cavalcada de les invencions, i aconsegueixes encara gaudir (com un nen petit que acaba de descobrir adés el cinema), a cada seqüència, a cada quadre. Si a La città delle donne batega el suspens per la història, o pels ingredients (no importa com acabaran Snàporaz o Katzone..."[2]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «La città delle donne». The New York Times.
  2. Giorgio Carbone a La notte, del 29 març de 1980: