La trampa
Aparença
| Il bidone | |
|---|---|
Giulietta Masina i Richard Besehart a la pel·lícula | |
| Fitxa | |
| Direcció | Federico Fellini |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Dario Cecchi |
| Guió | Federico Fellini, Ennio Flaiano i Tullio Pinelli |
| Música | Nino Rota |
| Fotografia | Otello Martelli |
| Muntatge | Mario Serandrei |
| Vestuari | Dario Cecchi |
| Productora | Titanus |
| Distribuïdor | Titanus i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia i França |
| Estrena | 1955 |
| Durada | 104 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema de ficció criminal |
| Lloc de la narració | Roma |
La trampa (en italià Il bidone) és una pel·lícula italiana dirigida per Federico Fellini el 1955. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Tres estafadors tenen una afició favorita: disfressar-se d'homes d'església per enganyar les seves víctimes. El més gran és atrapat pel seu passat familiar mentre es comença a cansar del seu estil de vida. L'hora de l'última estafa s'acosta.[2]
Producció
[modifica]Una part de la pel·lícula fou rodada a Marino, als Castelli Romani, durant la sagra dell'uva. La pel·lícula devia tenir com a protagonista Humphrey Bogart però, quan el van convocar els productors, l'actor era ja malalt de càncer (va morir dos anys després, el 1957) i Fellini va triar Broderick Crawford, guanyador d'un premi Oscar el 1949.
Crítica
[modifica]- Guio Aristarco en Cinema Nuovo del 25 setembre 1955: «El crepuscolarisme de Fellini, els motius sempre iguals de la seva metafísica i del seu simbolisme, la seva participació episòdica a la realitat, fragmentaria, solament en part nodrida d'elements i actituds reals, denuncien encara més, aquesta vegada, la manca de sinceritat esmentada. La pel·lícula apareix gairebé prefabricada: s'hi retroben els mateixos components, també formals, de les precedents obres, anàlogues seqüències, el plorar del nen o el cavall de la Strada, aquell vagabondeig nocturn, la festa. Picasso parla i fa com Matto, i Iris la seva dona té els moviments i el to de Gelsomina».
Repartiment
[modifica]- Broderick Crawford: Auguste
- Richard Basehart: Raoul Picasso
- Franco Fabrizi: Roberto
- Giulietta Masina: Iris
- Xenia Valderi: Luciana
- Alberto de Amisis: Rinaldo
- Lorella de Luca: Martine filla d'Auguste
- Sue Ellen Blake
- Giacomo Gabrielli: El baró Charlie Vargas
Premis i nominacions
[modifica]Nominacions
[modifica]- 1955. Lleó d'Or