Nino Rota

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNino Rota
Nino Rota 1923.jpg
Biografia
Naixement 4 desembre 1911
Milà
Mort 10 abril 1979 (67 anys)
Roma
Causa de mort Trombosi coronària
Lloc d'enterrament Cementiri Monumental Verano (Roma)
Educació Curtis Institute of Music Tradueix
Conservatori de Milà
Universitat de Milà
Accademia Nazionale di Santa Cecilia
Activitat
Ocupació Compositor, director d'orquestra, professor, pianista, actor, guionista, compositor de bandes sonores i professor lector
Gènere artístic Òpera, simfonia, música clàssica del segle XX, música en el cinema i música clàssica
Instrument Piano
Premis

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0000065 Musicbrainz: d52ac009-4ed5-4d01-97d5-8280bb7dd460 Songkick: 259997
Modifica les dades a Wikidata

Giovanni Rota Rinaldi, conegut com Nino Rota, (Milà, 3 de desembre de 1911 - Roma, 10 d'abril de 1979) fou un compositor italià especialment conegut per la seva feina com a compositor de música per a pel·lícules, d'entre les quals cal destacar El Padrí (1972) o Romeu i Julieta de Franco Zeffirelli (1968), a més d'un bon grapat de col·laboracions amb el director italià Federico Fellini.

Carrera musical[modifica]

Rota va néixer en el si d'una família de músics de Milà. Va estudiar al conservatori d'aquesta ciutat amb Ildebrando Pizzetti. Més tard, el director Arturo Toscanini l'encoratjà a viatjar als Estats Units per completar la seva formació sota el mestratge de Fritz Reiner, entre d'altres. El 1932 va tornar a Milà, on va escriure una tesi sobre el compositor renaixentista Gioseffo Zarlino.

El 1944, va escriure la primera partitura per a una pel·lícula, Zazà, dirigida per Renato Castellani. Va conèixer Federico Fellini quan aquest estava treballant en el seu primer film, Lo Sceicco Bianco, que va suposar l'inici d'una relació que donaria fruits tan reeixits com la música per a (1963). També va treballar en films de Luchino Visconti, com Il Gattopardo (1963).

Rota va ser nominat a un Oscar per la partitura d'El Padrí, però en descobrir-se que part de la música per a aquesta pel·lícula ja havia estat emprada, amb canvis, per ell mateix en una pel·lícula italiana quinze anys abans (Fortunella), el jurat va retirar la candidatura en decidir que no es podia incloure dins de la categoria de "música original". Amb tot i això, Rota va ser nominat dos anys més tard per la partitura de la segona part del film, ocasió en què sí que va guanyar l'Oscar, tot i que l'hagué de compartir amb Carmine Coppola, el pare del director, que també va compondre part de la música.

A més a més de la seva coneguda música per al cinema, Rota també va compondre deu òperes, d'entre les quals destaca Il cappello di paglia di Firenze, cinc ballets i altres obres instrumentals.

Nino Rota va morir el 10 d'abril de 1979.

Bandes sonores[modifica]

Anys 30[modifica]

  • 1933:

Treno popolare, direcció de Raffaello Matarazzo

Anys 40[modifica]

Anys 50[modifica]

Anys 60[modifica]

Anys 70[modifica]

Després de la seva mort, diverses de les seves composicions s'han utilitzat en pel·lícules i ficcions de televisió.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nino Rota Modifica l'enllaç a Wikidata