Philip Glass

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPhilip Glass
Philip Glass 1.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 31 de gener de 1937 (80 anys)
Baltimore
Alma mater Juilliard School
Universitat de Chicago
Fontainebleau Schools
Activitat professional
Ocupació Compositor, músic, pianista i compositor de bandes sonores
Gènere Òpera i simfonia
Mestres Nadia Boulanger, Vincent Persichetti, William Bergsma i Darius Milhaud
Instrument Piano
Obra
Obres destacades Symphony No. 7
Symphony No. 4
Monsters of Grace
La Belle et la Bête
Dades familiars
Cònjuge JoAnne Akalaitis
Fills Juliet Glass
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: 197280947006687 IMDB: nm0001275
Modifica dades a Wikidata

Philip Glass (Baltimore, Maryland, 31 de gener de 1937) és un compositor estatunidenc de música minimalista.

De petit va estudiar flauta al conservatori Peabody i més endavant va anar a l'escola de música Julliard, on va començar a tocar quasi exclusivament el piano.

Després d'estudiar amb Nadia Boulanger i treballar amb Ravi Shankar a França, Glass viatja el 1966 al nord de l'Índia, principalment per raons religioses, on va entrar en contacte amb els refugiats tibetans. Es va fer budista i va conèixer el Dalai Lama el 1972. És un gran defensor de la causa tibetana. Va ser el seu treball amb Ravi Shankar i la seva percepció del ritme additiu a la música índia el que el va conduir al seu singular estil.

Quan va tornar a casa, va renunciar a totes les seves composicions anteriors a l'estil de Copland i va començar a escriure peces austeres basades en ritmes additius i amb un sentit del temps influenciat per Samuel Beckett, el treball del qual descobrí component per a obres de teatre experimental.

La poca estima que sent cap als intèrprets i els espais tradicionals el porten a formar el seu propi grup musical, amb el qual comença a tocar principalment a galeries d'art, essent aquesta l'única connexió real entre minimalisme musical i art visual minimalista. Amb el pas del temps, les seves obres són cada cop menys austeres i més complexes, acabant per no ser totalment minimalistes i culminants amb Music in Twelve Parts. A continuació, va col·laborar en la primera òpera de la seva trilogia Einstein on the Beach amb Robert Wilson.

Glass va orquestrar algunes parts instrumentals dels discos de David Bowie Low i Heroes (Low Symphony i Heroes Symphony). Músic prolífic, ha orquestrat moltes pel·lícules, incloent el documental experimental Koyaanisqatsi, de Godfrey Reggio; el biopic dirigit per Errol Morris A Brief History of Time (basat en el llibre divulgatiu de física de Stephen Hawking); Mishima, de Paul Schrader o Kundun, de Martin Scorsese.

Recentment, Glass ha compost la banda sonora de la pel·lícula The Hours (2002), de Stephen Daldry, i Notes on a Scandal (2006), de Richard Eyre.

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Philip Glass Modifica l'enllaç a Wikidata