Jean-Claude Petit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJean-Claude Petit

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 novembre 1943 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Vaires-sur-Marne (França) Modifica el valor a Wikidata
Presentador del concurs d'Eurovisió
Vicepresident National Authors and Composers Syndicate (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, director d'orquestra, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBarclay Records
Philips
Pathé-Marconi Modifica el valor a Wikidata
Membre de
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficMilan
RCA Records Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006223 Allocine: 37978 TMDB.org: 37187
Musicbrainz: 3058b22d-8928-428b-a830-bc5ecb4e96f7 Discogs: 378963 Allmusic: mn0000230228 Modifica el valor a Wikidata

Jean-Claude Petit (Vaires-sur-Marne 14 de novembre de 1943) és un compositor i arranjador f rancès. Després ser acompanyant de jazz en la seva infantesa, Petit va ser al Conservatori de París, on va estudiar harmonia i contrapunt. Va compondre els arranjaments de corda per a l'àlbum Le Charla Bleu de Mink DeVille, i va col·laborar en alguns senzills de la música popular francesa en els 1960s, incloent aquells de Erick Sant-Laurent i de les noies ié-ié Christine Pilzer i Monique Thubert.

En 1973 va compondre La leçon de Michette. La cançó era popular a Itàlia a causa del seu ús en la banda sonora d'un popular Carosello (de la televisió italiana) de 1973 a 1976.

Malgrat ser negre musical per al director Michel Magne, Petit no va aconseguir crèdit per a les seves bandes sonores en la indústria del cinema sinó fins als 36 anys.[1]

1979 va veure la seva primera pel·lícula important (Tusk, de Alexandro Jodorowsky), però per a llavors ja tenia una dècada d'estar publicant discos, incloent almenys quatre per a Chappell, així com el seu àlbum Chez Jean-Claude Petit, publicat a l'inici dels 1970s. En 1976 va col·laborar amb Pierre Delanoë, Toto Cutugno, Vito Pallavicini en una molt popular i música funky per a Mireille Mathieu anomenada Ciao Bambino, lo lamento. més, va col·laborar sovint amb el compositor de bandes sonores francès Jack Arel: la producció més famosa de la parella, Psychedelic Portrait, va aparèixer en un episodi de la sèrie de televisió The Prisoner. Els seus musicalizaciones per a El retorn dels mosqueters (1989) i Cyrano de Bergerac (1990) és potser el seu treball més ben conegut internacionalment. En 1995 va ser nominat per a un premi Victoires de la Musique en banda sonora de l'any per L'Etudiante Etranger.[2] Jean Claude va conduir i va arreglar per a Billy Vaughn de la American Orchestra en els 1970s almenys dos discos "An Old Fashioned Love Song" i "Greatest Country Hits". Aquest últim inclou a més una cançó original de Jean Claude: Walk A Country Mile.

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Televisó[modifica]

Sèries de televisió[modifica]

Telefilms[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Jean-Claude Petit sans cinéma» (en francès). Radio Classique, 10-02-2011. Arxivat de l'original el 2021-09-25. [Consulta: 25 setembre 2021].
  2. ↑ «The Nominees», 28-01-1995. [Consulta: 21 setembre 2010].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jean-Claude_Petit&oldid=33431313»