Claude Berri

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaClaude Berri
Dades biogràfiques
Naixement Claude Berel Langmann
1 de juliol de 1934
París (França)
Mort 12 de gener de 2009(2009-01-12) (als 74 anys)
París (França)
Causa de mort Accident vascular cerebral
Sepultura Cimetière de Bagneux
Nacionalitat França França
Alma mater Cours Simon
Activitat professional
Ocupació Actor, director de cinema, guionista, productor de cinema, actor de teatre i actor de cinema
Obra
Obres destacades

1986 Manon des Sources
1986 Jean de Florette

(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity o IMDb)
Dades familiars
Cònjuge Anne-Marie Rassam (?-1995)
Fills
Germans Arlette Langmann
Premis i reconeixements
Premis Oscar
Millor curtmetratge
1966 - Le poulet
Premis BAFTA
Millor pel·lícula
1988 - Jean de Florette
Millor guió adaptat
1988 - Jean de Florette
Premis César
Millor pel·lícula francesa
2008 - La graine et le mulet

IMDB: 0001945
Modifica dades a Wikidata

Claude Berel Langmann (1934-2009), de nom artístic Claude Berri, va ser un director i productor de cinema francès. Va néixer i créixer a París, aviat va començar a treballar amb el seu pare en una fàbrica del sector pelleter, activitat que compaginava amb classes de teatre i interpretació. Va començar al cinema com a actor, i posteriorment també ha fet treballs com a guionista i escenògraf, però és sobretot conegut per la seva feina com a director. Ha produït pel·lícules d'enorme èxit per part del públic, entre les quals es troben les d'Astèrix o Bienvenus chez les Ch'tis (Benvinguts al nord)

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Nascut amb el nom de Claude Berel Langmann a París, Berri era fill d'immigrants jueus.[1] La seva mare Beila (née Bercu) era de Romania i el seu pare, era un pelleter de Polònia.[2] La seva germana era la guionista i editora Arlette Langmann.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Berri va guanyar el premi BAFTA a la millor pel·lícula per Jean de Florette, i també va ser nominat a tres premis César, tot i que no en guanyà cap. Berri també va guanyar l'Òscar al Millor Curtmetratge per Le Poulet el 1966, i va produir Tess de Roman Polanski, la qual va ser nominada a Millor Imatge el 1981.

Internacionalment, tanmateix, dues pel·lícules aclaparen els seus altres èxits. Jean de Florette i la seva seqüela Manon des Sources van ser grans èxits.[3] El 1991, la seva pel·lícula Uranus va entrar al 41è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[4] Sis anys més tard, la seva pel·lícula Lucie Aubrac va entrar a la 47ena edició del mateix festival.[5]

El 2003, va ser escollit president de la Cinémathèque Française on va obtenir prou subvencions estatals per cobrir els costs per la seva reobertura a la nova seu a la rue de Bercy.[6]

Vida personal[modifica | modifica el codi]

La dona de Berri, Anne-Marie Rassam, es va suïcidar el 1997, saltant de l'apartament de la mare d'Isabelle Adjani.[7] Berri i Rassam tenien dos fills: l'actor Julien Rassam i l'actor i productor Thomas Langmann.

Mort[modifica | modifica el codi]

Berri va morir a causa d'un atac de feridura el 12 de gener de 2009, als 74 anys.[8] Després de la seva mort, es va prometre un grup de nou obres de Robert Ryman, Ad Reinhardt, Giorgio Morandi, Richard Serra i Lucio Fontana al Centre Pompidou de París, però els hereus de Berri van acabar venent-los a Qatar per uns 50 milions d'euros a través del marxant d'art Philippe Ségalot.[9]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Director[modifica | modifica el codi]

Productor[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «French director, producer and actor Claude Berri». The Independent, 14-01-2009 [Consulta: 14 gener 2009].
  2. http://www.filmreference.com/film/11/Claude-Berri.html
  3. NY Times Obituary Bruce Weber 13 January 2009
  4. «Berlinale: 1991 Programme». berlinale.de. [Consulta: 21 març 2011].
  5. «Berlinale: 1997 Programme». berlinale.de. [Consulta: 8 gener 2012].
  6. NY Times A New Life for a Has-Been, a Gehry Building 26 October 2005
  7. «Claude Berri : adieu, Monsieur Cinéma». Le Point [Paris] [Consulta: 8 octubre 2013].
  8. « French cinema icon Claude Berri dies at 74 », peoplestar.co.uk, Retrieved on 2009-01-12.
  9. Georgina Adam and Charlotte Burns (7 July 2011), Qatar revealed as the world’s biggest contemporary art buyer The Art Newspaper.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]