Claude Berri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaClaude Berri
Naixement Claude Berel Langmann
1 de juliol de 1934
París (França)
Mort 12 de gener de 2009(2009-01-12) (als 74 anys)
París (França)
Nacionalitat França França
Alma mater Cours Simon
Ocupació actor, director de cinema, guionista i productor de cinema
Cònjuge Anne-Marie Rassam (?-1995)
Premis Oscar al millor curtmetratge
Premis Oscar
Millor curtmetratge
1966 - Le poulet
Premis BAFTA
Millor pel·lícula
1988 - Jean de Florette
Millor guió adaptat
1988 - Jean de Florette
Premis César
Millor pel·lícula francesa
2008 - La graine et le mulet
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)

1986 Manon des Sources
1986 Jean de Florette

(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity o IMDb)

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Claude Berel Langmann (1934-2009), de nom artístic Claude Berri, va ser un director i productor de cinema francès. Va néixer i créixer a París, aviat va començar a treballar amb el seu pare en una fàbrica del sector pelleter, activitat que compaginava amb classes de teatre i interpretació. Va començar al cinema com a actor, i posteriorment també ha fet treballs com a guionista i escenògraf, però és sobretot conegut per la seva feina com a director. Ha produït pel·lícules d'enorme èxit per part del públic, entre les quals es troben les d'Astèrix o Bienvenus chez les Ch'tis (Benvinguts al nord)

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Nascut amb el nom de Claude Berel Langmann a París, Berri era fill d'immigrants jueus.[1] La seva mare Beila (née Bercu) era de Romania i el seu pare, era un pelleter de Polònia.[2] La seva germana era la guionista i editora Arlette Langmann.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Berri va guanyar el premi BAFTA a la millor pel·lícula per Jean de Florette, i també va ser nominat a tres premis César, tot i que no en guanyà cap. Berri també va guanyar l'Òscar al Millor Curtmetratge per Le Poulet el 1966, i va produir Tess de Roman Polanski, la qual va ser nominada a Millor Imatge el 1981.

Internacionalment, tanmateix, dues pel·lícules aclaparen els seus altres èxits. Jean de Florette i la seva seqüela Manon des Sources van ser grans èxits.[3] El 1991, la seva pel·lícula Uranus va entrar al 41è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[4] Sis anys més tard, la seva pel·lícula Lucie Aubrac va entrar a la 47ena edició del mateix festival.[5]

El 2003, va ser escollit president de la Cinémathèque Française on va obtenir prou subvencions estatals per cobrir els costs per la seva reobertura a la nova seu a la rue de Bercy.[6]

Vida personal[modifica | modifica el codi]

La dona de Berri, Anne-Marie Rassam, es va suïcidar el 1997, saltant de l'apartament de la mare d'Isabelle Adjani.[7] Berri i Rassam tenien dos fills: l'actor Julien Rassam i l'actor i productor Thomas Langmann.

Mort[modifica | modifica el codi]

Berri va morir a causa d'un atac de feridura el 12 de gener de 2009, als 74 anys.[8] Després de la seva mort, es va prometre un grup de nou obres de Robert Ryman, Ad Reinhardt, Giorgio Morandi, Richard Serra i Lucio Fontana al Centre Pompidou de París, però els hereus de Berri van acabar venent-los a Qatar per uns 50 milions d'euros a través del marxant d'art Philippe Ségalot.[9]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Director[modifica | modifica el codi]

Productor[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «French director, producer and actor Claude Berri». The Independent, 14-01-2009 [Consulta: 14 gener 2009].
  2. http://www.filmreference.com/film/11/Claude-Berri.html
  3. NY Times Obituary Bruce Weber 13 January 2009
  4. «Berlinale: 1991 Programme». berlinale.de. [Consulta: 21 març 2011].
  5. «Berlinale: 1997 Programme». berlinale.de. [Consulta: 8 gener 2012].
  6. NY Times A New Life for a Has-Been, a Gehry Building 26 October 2005
  7. «Claude Berri : adieu, Monsieur Cinéma». Le Point [Paris] [Consulta: 8 octubre 2013].
  8. « French cinema icon Claude Berri dies at 74 », peoplestar.co.uk, Retrieved on 2009-01-12.
  9. Georgina Adam and Charlotte Burns (7 July 2011), Qatar revealed as the world’s biggest contemporary art buyer The Art Newspaper.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]