Cinémathèque Française

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Cinémathèque Française
Dades
TipusFilm museum (en) Tradueix i filmoteca modifica
Creació2 setembre 1936 modifica
Obertura2 setembre 1936 modifica
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura postmoderna modifica
Ubicació geogràfica
EstatFrança
RegióIlla de França
MetròpoliMetròpolis del Gran París
CiutatParís
Districte municipal12è districte de París modifica
Localitzaciórue de Bercy (en) Tradueix, 51 modifica
 48° 50′ 13″ N, 2° 22′ 57″ E / 48.836944444444°N,2.3825°E / 48.836944444444; 2.3825
Activitat
FundadorHenri Langlois modifica
Lloc webcinematheque.fr modifica
Facebook: cinemathequefr Twitter: cinemathequefr Modifica els identificadors a Wikidata

La Cinémathèque Française (sinematɛk fʁɑ̃sɛz) conserva un dels arxius de pel·lícules, documentals i objectes relacionats més grans del món. Amb seu a París, la institució fa projeccions diàries de films d'arreu del món.[1]

Història[modifica]

La col·lecció es va originar gràcies als esforços d'Henri Langlois, que durant la dècada de 1930 va començar a col·leccionar i projectar films. Quan es va iniciar la Segona guerra mundial, Langlois ja disposava d'una de les col·leccions audiovisuals més importants del món. Les autoritats nazis a la França ocupada van voler destruir tots els seus arxius, però Langlois i els seus amics van aconseguir protegir-los fins al final de la guerra.

Un cop acabat el conflicte bèl·lic, el govern francès li va deixar una reduïda sala de projeccions i li va assignar un petit subsidi per conservar la seva col·lecció, que es va reallotjar a l'Avenue de Messine. Va ser un recurs habitual per a directors de cinema de l'època, com Robert Bresson, René Clément, Henri-Georges Clouzot i Jacques Becker, que freqüentaven la cinemateca de Langlois. Els directors de la Nouvelle Vague, com Alain Resnais, Jacques Rivette, François Truffaut, Jean-Luc Godard, Claude Chabrol, Roger Vadim, Jacques Doniol-Valcroze i Pierre Kast, també es van formar veient pel·lícules de Langlois.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinémathèque Française
  1. Grenier, Cynthia (Feb. 13, 2004). Langlois' film world seen with rose colors The Washington Times.
  2. Roud, Richard (1983) A Passion for Films: Henri Langlois and the Cinémathèque Française, London: Secker and Warburg; New York: Viking Press ISBN 0-670-36687-0