Cinémathèque Française

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Cinémathèque Française (sinematɛk fʁɑ̃sɛz) conserva un dels més grans arxius de films, pel·lícules, documentals i objects del món. Amb seu a París, la institució realitza projeccions diàries de pel·lícules d'arreu del món.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

La col·lecció es va originar gràcies als esforços d'Henri Langlois, qui durant la dècada de 1930 va començar a coL·leccionar i projectar films. Quan va començar la Segona guerra mundial, Langlois ja disposava d'una de les col·leccions audiovisuals més importants del món. Les autoritats Nazis a la França ocupada van sol·licitar la destrucció de tot el seu arxius, però Langlois i els seus amics van aconseguir protegir-ho fins al final de la guerra.

Un cop finalitzada la guerra, el govern francès li va deixar una petita sala de projeccions, així com un petit subsidi per a conservar la seva col·lecció, que va ser reubicada a la Avenue de Messine. Fou un recurs habitual per a directors de cinema de l'època, com Robert Bresson, René Clément, Henri-Georges Clouzot i Jacques Becker, qui freqüentaven sovint la cinemateca de Langlois. Els directors de la Nouvelle Vague com Alain Resnais, Jacques Rivette, François Truffaut, Jean-Luc Godard, Claude Chabrol, Roger Vadim, Jacques Doniol-Valcroze, i Pierre Kast també es van formar veient pel·lícules de Langlois.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinémathèque Française Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Grenier, Cynthia (Feb. 13, 2004). Langlois' film world seen with rose colors The Washington Times.
  2. Roud, Richard (1983) A Passion for Films: Henri Langlois and the Cinémathèque Française, London: Secker and Warburg; New York: Viking Press ISBN 0-670-36687-0

Coord.: 48° 50′ 13″ N, 2° 22′ 57″ E / 48.836944444444°N,2.3825°E / 48.836944444444; 2.3825