Agnès Varda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAgnès Varda
Agnès Varda (Berlinale 2019) (cropped).jpg
modifica
Biografia
Naixement(fr) Arlette Varda modifica
30 maig 1928 modifica
Ixelles (Bèlgica) modifica
Mort29 març 2019 modifica (90 anys)
París modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Càncer modifica)
Lloc d'enterramentCementiri de Montparnasse modifica
Dades personals
FormacióEscola del Louvre modifica
Activitat
OcupacióDirectora de cinema modifica
Activitat1955 modifica –
OcupadorEuropean Graduate School modifica
Membre de
MovimentArt feminista modifica
Influències
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeJacques Demy (1962–1990) modifica
FillsMathieu Demy
Rosalie Varda modifica
ParentsJean Varda (cosí) modifica
Cronologia
Manifest de les 343 modifica
Premis

Lloc webcine-tamaris.com… modifica
IMDB: nm0889513 Allocine: 2492 Allmovie: p115169
Musicbrainz: 2340d060-012d-4f96-852c-a498d489849d Discogs: 830706 Modifica els identificadors a Wikidata

Agnès Varda Agnès Varda (pàg.) (Ixelles, 30 de maig de 1928 París, 29 de març de 2019) fou una directora de cinema belga.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Agnès Varda, nascuda Arlette Varda, va ser una directora independent i decidida, amb acurades coreografies i decoracions, i combinava sovint material documental amb una història de ficció. Se la coneixia com l'àvia de la nouvelle vague francesa i com una de les pioneres del cinema feminista.

Va ser una de les grans figures de la nouvelle vague francesa i va mantenir-se fidel a les seves conviccions d'artista independent, però això no li va impedir adaptar-se als canvis tecnològics del setè art i va gaudir d'èxit de públic fins a la fi de la seva carrera.

La primera pel·lícula d'Agnès Varda, Le pointe-courte (1956), fou muntada per Alain Resnais. La mescla de material documental amb situacions i personatges ficticis marcaria el seu treball posterior. Cleo de 5 a 7 (1961) demostrà, amb la seva audaç barreja de color i blanc i negre, una gosadia estilística compartida amb els seus col·legues de la nouvelle vague.

La seva obra següent, La felicitat (1965), representa un nou enfocament en l'obra de Varda. Rodada en un estil pop art caracteritzat per l'excés de colorit, reminiscències d'un estil que ella considerava artificial en els films del seu marit, Jacques Demy, conta la història d'una jove feliçment casada amb dos fills, fins que el seu marit té una amant. En enfrontar-se a la infidelitat d'aquest, ella mor ofegada. En el terrible final del film, l'amant substitueix l'esposa en els sentiments del seu marit per sempre. Els nens l'accepten, el marit l'estima, i la vida continua com abans.

Al llarg dels anys seixanta, Varda realitzà alguns films polítics contra la Guerra del Vietnam i en suport dels Panteres Negres. El 1985, retornà dirigint Sense sostre, sense llei. Amb Els espigoladors i l'espigoladora (2000), un assaig documental rodat amb una càmera digital de mà, demostrà no haver perdut les seves qualitats.

Romangué activa fins a la fi de la seva vida. El 2017 rebé l'Œil d'or del Festival Internacional de Cinema de Canes (premi del documental) per Visages Villages, un llargmetratge documental codirigit amb l'artista contemporani francès JR. També al novembre de 2017 rebé l'Oscar honorífic pel conjunt de la seva carrera. Poc abans de la seva mort, l'any 2019, es presentà a la Berlinale la seva darrera pel·lícula, Varda par Agnès.

Va morir a París el 2019, als 90 anys d'edat.

Se li atribueix la cita següent:

« Un documental és un moviment per alliberar-se de l'egoisme »

Filmografia[modifica]

Títol original

(doblada en català)

Títol en anglès país Any Crèdits
La Pointe Courte França 1956 Directora, guionista
Cléo de 5 à 7 Cléo from 5 to 7 França/Itàlia 1962 Directora, guiónista
Le Bonheur ( La felicitat) Happiness França 1965 Directora, guionista
Loin du Vietnam Far from Vietnam França 1967 Codirectora
Lions Love Lions Love Estats Units/França 1969 Directora, guionista, productora
Daguerréotypes França 1975 Directora, guionista
L'una canta, l'altra no (L'Une chante, l'autre pas) One Sings, the Other Doesn't Veneçuela/França/Bèlgica 1977 Directora, guionista
Documenteur Documenteur França 1980-1981 Directora, guionista
Sense sostre ni llei (Sans toit ni loi) Vagabond França/Regne Unit 1985 Directora, guionista, muntadora
Jane B. par Agnès V. Jane B. by Agnes V. França 1986-1987 Directora, guionista, muntadora
Kung-Fu Master Le Petit amour França 1987 Directora, guionista
Jacquot de Nantes França 1990 Directora, guionista
Les cent i una nits (Les Cent et une nuits) A Hundred and One Nights Regne Unit/França 1994 Directora, guionista
Les Glaneurs et la glaneuse The Gleaners and I França 2000 Directora, guionista, productora, muntadora
Les Glaneurs et la glaneuse... deux ans après The Gleaners and I: Two Years Later França 2002 Directora, muntadora
Le Lion volatil França 2003 Directora, guionista, productora, muntadora
Les Plages d'Agnès The Beaches of Agnes França 2008 Directora, guionista, productora
Visages, Villages Faces Places França 2017 Directora
Varda par Agnès Varda by Agnès França 2019 Codirectora, guionista, muntadora

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agnès Varda
  1. Meseguer, Astrid «Muere la cineasta Agnès Varda a los 90 años». La Vanguardia, 29-03-2019.
  2. «Un record pels cineastes que ens han deixat durant el 2019». Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona, 30-01-2020. [Consulta: 4 març 2020].
  3. «Agnès Varda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 març 2020].

Vegeu també[modifica]