Gérard Philipe
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Gérard Philip 4 desembre 1922 Canes (França) |
| Mort | 25 novembre 1959 (36 anys) París |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer de fetge ) |
| Sepultura | Cemetery of Ramatuelle (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Cours Simon Stanislas Institute (en) Conservatoire national supérieur d'art dramatique |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, actor de cinema, actor de teatre, director de cinema |
| Activitat | 1944 – 1959 |
| Partit | Partit Comunista Francès |
| Membre de | |
| Professors | Denis d'Inès i Georges Le Roy |
| Família | |
| Cònjuge | Anne Philipe (1951–1959) |
| Parella | María Casares (1947–) |
| Fills | Anne-Marie Philipe (  Anne Philipe) |
Premis
| |
        | |
Gérard Philipe (Canes, 4 de novembre de 1922 - París, 25 de novembre de 1959) fou un actor francès de cinema i teatre, un dels més famosos de la seva època. Per la seva bellesa física i condicions histriòniques va ser anomenat a França El Príncep dels Actors, convertint-se en una figura de culte. Va morir als 36 anys de càncer de fetge.[1]
Trajectòria[modifica]
Estudià teatre a París i Canes, al Conservatori recomanat per Jean Cocteau. El 1939 va debutar en teatre a Niça i el 1943 va debutar meravellosament a París en l'obra Sodoma i Gomorra de Jean Giraudoux [2]i fou consagrant el 1945 com Calígula d'Albert Camus,[3] passant a formar part del Teatre Nacional Popular de Jean Vilar el 1951.[4] Fou una de les figures puntals del Festival d'Avinyó on va actuar i dirigir obres de Shakespeare, Victor Hugo, Corneille, Brecht i en especial com Lorenzaccio d'Alfred de Musset.
Entre els seus treballs cinematogràfics més recordats: L'idiota (1946, amb Edwige Feuillère),[5] La cartoixa de Parma, El diable al cos (1947), Fanfan la Tulipe (1952)[6] que el va catapultar a la fama (amb Gina Lollobrigida), Els orgullosos (1953), Monsieur Ripois (1954) amb Germaine Montero, Rojo y Negro (1954) amb Danielle Darrieux, Les aventures d'en Till Eulenspiegel (1956), Els amants de Montparnasse amb Anouk Aimée i Lilli Palmer (1958, personificant una Amedeo Modigliani), Les maniobres de l'amor de René Clair amb Michèle Morgan, Si Versalles s'expliqués, Amistats perilloses (1959) de Roger Vadim amb Jeanne Moreau i el seu últim film La fièvre monte à El Pao de Luis Buñuel amb María Félix.
Deixa diversos poemes personals a diversos registres d'obres clàssiques, va escriure i va ser sindicalista en l'Associació d'Actors de França.
El 1954 va gravar l'adaptació radiofònica d'El Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry.
El 1990 li fou atorgat el Premi César (l'Oscar francès) pòstumament.
Porten el seu nom els teatres municipals d'Orleans, Montpeller, Meaux, Calais, Champigny-sur-Marne, Saint-Cyr-l'École, Lieja, Saint-Jean-de-Maurienne i Saint-Nazaire i a Berlín.
Documental biogràfic: Un homme, pas un ange, co-escrit amb Gérard Viotte i Bonal, el 2003.
Vida privada[modifica]
Era fill de Marcel Felip, empresari que durant l'ocupació va afavorir els Alemanys. Al final de la guerra va ser jutjat i condemnat a mort per col·laboracionisme amb la República de Vichy. Assoli evadir la condemna exiliar-se a Espanya. El seu fill se situa en el bàndol oposat formant part de la Resistència francesa i afiliant-se al socialisme.
Gérard Philipe el 1951 es va casar amb Nicole Foucard (1917-1990) (que es canviaria el nom pel d'Annie Philipe), Van tenir dos fills Ann-Marie, 1954, i Olivier el 1956.
Va demanar ser enterrat amb el vestuari de l'obra El Cid de Corneille.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «Gérard Philipe». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ Bradby, David. Modern French Drama 1940-1990 (en anglès). Cambridge University Press, 1991-05-16, p. 18. ISBN 978-0-521-40843-1.
- ↑ Meagher, Robert E. Albert Camus and the Human Crisis (en anglès). Simon and Schuster, 2021-11-02. ISBN 978-1-64313-822-0.
- ↑ Salvat, Ricard. El Teatro: Como Texto, Como Espectáculo (en castellà). Editorial Montesinos, 1995-11, p. 55. ISBN 978-84-89354-13-5.
- ↑ Kael, Pauline. 5001 Nights at the Movies (en anglès). Henry Holt and Company, 2011-08-02, p. 354. ISBN 978-1-250-03357-4.
- ↑ Hayward, Susan. French Costume Drama of the 1950s: Fashioning Politics in Film (en anglès). Intellect Books, 2011-04-27, p. 137. ISBN 978-1-84150-434-6.
- ↑ Chevalier, Louis. The Assassination of Paris (en anglès). University of Chicago Press, 1994-04, p. 48. ISBN 978-0-226-10360-0.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gérard Philipe |
