Gérard Philipe

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGérard Philipe
S.Kragujevic, Gérard Philipe 1955.JPG
Dades biogràfiques
Naixement Gérard Philip
4 de desembre de 1922
Canes
Mort 25 de novembre de 1959 (36 anys)
París
Sepultura Ramatuela
Alma mater Cours Simon
Q3151811
Conservatoire national supérieur d'art dramatique
Activitat professional
Ocupació Actor, actor de teatre i actor de cinema
Mestres Denis d'Inès i Georges Le Roy
Altres dades
Partit polític Partit Comunista Francès
Cònjuge Anne Philipe
Fills

IMDB: nm0679959
Modifica dades a Wikidata

Gérard Philipe (Cannes, 4 de novembre de 1922 - París, 25 de novembre de 1959) fou un dels més famosos actors de cinema i teatre de la seva època. Per la seva bellesa física i condicions histriòniques va ser anomenat a França El Príncep dels Actors, convertint-se en una figura de culte. Va morir als 36 anys de càncer de fetge.

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Estudià teatre a París i Canes, al Conservatori recomanat per Jean Cocteau. El 1939 va debutar en teatre a Niça i el 1943 va debutar meravellosament a París en l'obra Sodoma i Gomorra de Jean Giraudoux i fou consagrant el 1945 com Calígula d'Albert Camus, passant a formar part del Teatre Nacional Popular de Jean Vilar el 1951. Fou una de les figures puntals del Festival d'Avinyó on va actuar i dirigir obres de Shakespeare, Victor Hugo, Corneille, Brecht i en especial com Lorenzaccio d'Alfred de Musset.

Entre els seus treballs cinematogràfics més recordats: L'idiota (1946, amb Edwige Feuillère), La cartoixa de Parma, El diable al cos (1947), Fanfan la Tulipe (1952) que el va catapultar a la fama (amb Gina Lollobrigida), Els orgullosos (1953), Monsieur Ripois (1954) amb Germaine Montero, Rojo y Negro (1954) amb Danielle Darrieux, Les aventures d'en Till Eulenspiegel (1956), Els amants de Montparnasse amb Anouk Aimée i Lilli Palmer (1958, personificant una Amedeo Modigliani ), Les maniobres de l'amor de René Clair amb Michèle Morgan, Si Versalles s'expliqués, Amistats perilloses (1959) de Roger Vadim amb Jeanne Moreau i el seu últim film La fièvre monte à El Pao de Luis Buñuel amb María Félix.

Deixa diversos poemes personals a diversos registres d'obres clàssiques, va escriure i va ser sindicalista en l'Associació d'Actors de França.

El 1954 va gravar l'adaptació radiofònica d'El Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry.

El 1990 li fou atorgat el Premi Cèsar (l'Oscar francès) pòstumament.

Porten el seu nom els teatres municipals d'Orleans, Montpeller, Meaux, Calais, Champigny-sur-Marne, Saint-Cyr-l'École, Lieja, Saint-Jean-de-Maurienne i Saint-Nazaire i a Berlín. [cal citació]

Documental biogràfic: Un homme, pas un ange, co-escrit amb Gérard Viotte i Bonal, el 2003.

Vida privada[modifica | modifica el codi]

Era fill de Marcel Felip, empresari que durant l'ocupació va afavorir als Alemanys. Al final de la guerra va ser jutjat i condemnat a mort per col·laboracionisme amb la República de Vichy. Assoli evadir la condemna exiliar-se a Espanya. El seu fill se situa en el bàndol oposat formant part de la Resistència francesa i afiliant-se al socialisme.

Gérard Philipe el 1951 es va casar amb Nicole Foucard (1917-1990) (que es canviaria el nom per el d'Annie Philipe), Van tenir dos fills Ann-Marie, 1954, i Olivier el 1956.

Va demanar ser enterrat amb el vestuari de l'obra El Cid de Corneille.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gérard Philipe Modifica l'enllaç a Wikidata