Palau dels Papes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
El centre històric d'Avinyó, el Palau dels Papes, i el Pont de Sant Beneset
Façade du Palais des Papes.jpg
Façana del Palau dels Papes
Dades
Tipus Palau
Part de Historic Centre of Avignon: Papal Palace, Episcopal Ensemble and Avignon Bridge Tradueix
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura gòtica
Material utilitzat Pedra
Ubicació geogràfica
EstatFrança
RegióProvença – Alps – Costa Blava
DepartamentValclusa
DistricteDistricte d'Avinyó
ComunaAvinyó
Localització 2 place du Palais
43° 57′ 03″ N, 4° 48′ 27″ E / 43.9508°N,4.8075°E / 43.9508; 4.8075Coord.: 43° 57′ 03″ N, 4° 48′ 27″ E / 43.9508°N,4.8075°E / 43.9508; 4.8075
Format per palais des papes d'Avignon - Chapelle Saint Marial Tradueix
Q50118339 Tradueix
Q50118627 Tradueix
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 1995 (19a Sessió), Criteris PH: (i), (ii) i (iv)
Identificador 228-003
Monument històric catalogat
Data 1840
Identificador PA00081941
Monument històric catalogat
palais des papes d'Avignon - Chapelle Saint Marial [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 1840
Identificador PA00081941
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
palais des papes d'Avignon - Chapelle Saint Marial [[File:Arbcom ru editing.svg
Tipus   → Europa-Amèrica del Nord
Data ?
Monument històric catalogat
Q50118339 [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 1840
Identificador PA00081941
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Q50118339 [[File:Arbcom ru editing.svg
Tipus   → Europa-Amèrica del Nord
Data ?
Monument històric catalogat
Q50118627 [[File:Arbcom ru editing.svg
Data 1840
Identificador PA00081941
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Q50118627 [[File:Arbcom ru editing.svg
Tipus   → Europa-Amèrica del Nord
Data ?
Modifica les dades a Wikidata

El palau dels Papes d'Avinyó és la més gran de les construccions gòtiques de l'edat mitjana. Sent a la vegada fortalesa i palau, la residència papal durant el segle XIV fou la seu de la cristiandat occidental. Sis conclaves es van celebrar al palau d'Avinyó, que van culminar en l'elecció de Benet XII el 1335; Climent VI el 1342; Innocenci VI el 1352; Urbà V el 1362, Gregori XI el 1370, i Benet XIII el 1394.

Història[modifica]

Avinyó es va convertir en la residència papal el 1309, quan el gascó Bertrand de Gotha, com a papa Climent V, no desitjant enfrontar-se al violent caos de Roma després de la seva elecció (1305), va traslladar la Cúria papal a Avinyó. Climent va viure com a convidat al monestir dominicà d'Avinyó i el seu successor, el papa Joan XXII, hi va fer un magnífic establiment, però la reconstrucció del vell palau del bisbat va ser començat seriosament pel papa Benet XII (1334-42) i va continuar amb els seus successors fins a 1364. El lloc escollit va ser un aflorament rocós natural a la vora nord d'Avinyó, per damunt del riu Roine, anomenat Rocher des Doms. Allí hi havia el vell palau episcopal dels bisbes d'Avinyó. L'elecció d'aquest lloc permeté als autors donar alçada al conjunt de manera que resulta més impressionant i es pot veure des de molt lluny. És visible des del cim de les Alpilles (Boques del Roine).

El palau es va construir en dues fases principals amb dos segments distintius, coneguts pel Palais Vieux (palau Antic) de Benet XII i Palais Neuf (palau Nou) de Climent VI. L'edifici va ser enormement car; consumí gran part dels ingressos papals durant la seva construcció. El van decorar luxosament artistes de l'època com Simone Martini i Matteo Giovanetti.

El Palais Vieux va ser construït per l'arquitecte Pierre Poisson de Mirepoix per encàrrec del papa Benet XII. L'auster Benet va fer que fos arrasat l'anterior palau episcopal i el va substituir per un edifici molt més gran, centrat en un claustre, molt fortificat per a defensar-se dels atacants. Les seves quatre ales estan flanquejades per altes torres.

Amb els papes Climent VI, Innocenci VI i Urbà V, l'edifici va anar-se ampliant per a formar el que avui és conegut com el Palais Neuf. Climent VI va encarregar a Jean de Louvres que construís una nova torre i edificis auxiliars, incloent una gran capella de 52 m de llarg, que servia de lloc de celebració d'actes de culte. Altres dues torres es van construir amb Innocenci VI. Urbà V va acabar-ne el pati principal, conegut com la Court d'Honneur, amb ulteriors edificis tancats. L'interior de l'edifici va ser sumptuosament decorat amb frescos, tapissos, pintures, escultures i una sostrada de fusta.

Els papes van deixar Avinyó el 1377; retornaren a Roma, però això va provocar un cisma papal, època en la qual els antipapes Climent VII i Benet XIII van fer d'Avinyó la seva seu fins a 1408. L'últim va ser empresonat al palau durant deu anys després de ser assetjat[1] dins, el 1398. L'edifici romangué en mans de forces antipapals durant alguns anys. Fou assetjat de nou des de 1410 fins a 1411, però es va retornar a l'autoritat dels llegats papals el 1433.

Encara que el palau va romandre sota control papal juntament amb la ciutat i el comtat de Venaissin durant 350 anys més, es va anar deteriorant gradualment malgrat la restauració de 1516. Quan va esclatar la Revolució francesa el 1789 ja estava en mal estat quan va ser pres i saquejat per les forces revolucionàries. El 1791 va ser l'escenari d'una matança de contrarevolucionaris en què els cossos es van llançar des de la Tour des Latrines al Palais Vieux.

Gran Capella

El palau va ser posteriorment pres per l'estat francès napoleònic, per utilitzar-lo com a barraques militars i presó. Encara que va ser danyat per l'ocupació militar, especialment sota l'anticlerical III República, quan la resta de treballs de fusta interior va ser eliminada per utilitzar-la en l'estructura com a estables, els frescos es van cobrir i es van destruir en gran mesura, però, irònicament, això va assegurar que l'estructura de l'edifici sobrevisqués. Només es va buidar el 1906, quan es va convertir en un museu nacional. Des de llavors ha estat en restauració pràcticament constant.

Descripció[modifica]

Es troba sobre la plaça homònima, a l'interior del recinte de les antigues muralles de la ciutat, en les proximitats del Roine.

Aquest palau papal és la més gran de les construccions gòtiques de l'edat mitjana, d'una mida tal que gairebé fa petita a la catedral; calculen que ocupa, en total, 15.164 m². Els murs arriben a més de 5 m de gruix.

Conté frescos excepcionals pintats des de 1343 per importants tallers vinguts d'arreu d'Europa, dirigits per Matteo Giovanetti, originari de Viterbo. Climent VI va confiar-li la decoració de la Tour de la Garde-Robi (Chambre du Cerf), després les del Palais Vieux: capelles de Sant Marcial i Sant Joan. El 1352, Matteo Giovanetti emprengué la decoració de la Gran Audiència.

Els frescos encara es conserven, els de la capella de Sant Marcial es van restaurar el 2005. Es tracta d'un conjunt excepcional que testimonia l'alta qualitat artística de la primera escola d'Avinyó.

La major part del palau és obert al públic. Alberga un gran centre de convencions (Center International des Congrès) que va ser creat l'any 1976 en el marc monumental del palau dels Papes, que actualment acull un gran nombre de manifestacions.

Ocupa dues ales del monument i està concebut per a congressos, col·loquis i reunions de 10 a 550 persones. Disposa de deu sales d'acollida i de treball. Les grans sales de prestigi del Grand Tinel i de la Gran Audiència, situades en el circuit de visita al monument, s'utilitzen com a complement de les sales de reunió per a l'organització de còctels, sopars de gala o exposicions.

La Cour d'Honneur del palau és, des de 1947, el lloc emblemàtic del Festival d'Avinyó.

Igualment, s'hi troben els arxius del departament de Vaucluse, en una zona del palau propera a la catedral.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]