Tapís

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Tapís als Museus Capitolins, Roma

Un tapís és una tela decorada que cobreix els murs de tal manera que s'empren els fils per formar una sanefa o dibuix, com si fossin els colors d'un quadre. Segons la mida, els materials emprats (usualment llana i cotó) i la qualitat del dibuix, es determina la vàlua del tapís, que té una doble funció: decorativa i d'aïllament de les cambres, conservant la calor més temps. A diferència de la catifa, que cobreix el terra, un tapís ha de penjar en posició vertical.

Història[modifica]

Es té notícia de l'ús del tapís des de l'antiguitat, amb referències bíbliques, hel·lenístiques i egípcies. A l'època romana va decaure, per l'excessiu cost de produir-los (importats des d'Orient) i es va revifar amb un ús religiós, adornant els murs de les esglésies medievals per il·lustrar el poble sobre la doctrina cristiana, amb la mateixa funció que les pintures de l'altar o els vitralls.

A Europa va popularitzar-se a la Baixa Edat Mitjana, lligat als castells i palaus dels nobles, que usaven el tapís per lluir les pròpies armes i com a signe de luxe. A l'Edat Mitjana i el Renaixement Flandes va esdevenir el centre de creació de tapissos més important del continent, exportant les seves creacions als diferents països, o exportant mestres que s'instal·laren en ciutats de tot el continent, com ara Ferrara, Florència, Barcelona, Saragossa o Tortosa.[1] Posteriorment es van fer famosos els tallers francesos, amb un estil arcaïtzant.

Tapissos cèlebres[modifica]

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tapís Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Vidal Franquet, J. «De París, Brussel•les i Arràs: mestres tapissers a la Corona d’Aragó medieval». Catalunya i l'Europa septentrional a l’entorn de 1400: circulació de mestres, obres i models artístics, 2016, pàg. 163-196.