Teixit (tèxtil)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Tela)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Teixit de jute.
Rotllos de tela tenyida, d'Alemanya.
Camp de cànem als Estats Units, subvencionat pel Govern nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per a la campanya «Cànem per la victòria» (1942).

El teixit o la tela és un producte tèxtil resultat de teixir fils, filaments o fibres.[1][2]

És una estructura laminar flexible, resultant de la unió de fils sobre fibres de manera coherent a l'entrellaçat o en unir-los per altres mitjans. A la indústria que fabrica teles teixides a partir de fils se l'anomena en general teixidura.[3] Són propietats de les teles que determinen la seva qualitat i diversos usos la Permeabilitat a l'aire, la Permeabilitat a l'aigua, la Tenacitat (màxima tensió que suporta sense trencar), la Solidesa de colors, l'Elasticitat, la Densitat (Pes per unitat d'àrea), el Gruix i la resistència a la temperatura

Tipus[modifica]

Hi ha dos tipus de teixits:

  • Teixits plans, que es divideixen en tres tipus (per l'entrellaçat de la trama amb l'ordit):
    • Tafetà : la trama passa alternativament per sobre i per sota de cada fil o conjunt de fils en què es divideix l'ordit, a manera d'un senzill enreixat.
    • Sarja: l'ordit es divideix en sèries curtes de fils (de tres, quatre o cinc), dels quals només un cobreix la trama en la primera passada i el següent fil a la segona passada, etc. Resulta en un teixit a espina.
    • Ras o setí : els fils de l'ordit es divideixen en sèries grans que per a la sarja (de cinc a vuit sèries). D'aquests fils, cadascú només cobreix la trama en la primera passada, a la següent, el tercer saltant un i així successivament. D'aquí resulta que, tenint l'ordit pocs enllaços amb la trama i sent aquesta de seda, la superfície del teixit apareix brillant. Per això rep també el nom de setí .
  • Teixits de punt
    • D'ordit
    • De trama

Història[modifica]

Els principals materials aprofitats per la indústria ja des de molt antic han estat els següents:

  1. Cànem : utilitzat àmpliament en nombroses cultures des de molt antic (a la Xina aproximadament des de fa més de 6000 anys) no només pel seu potencial tèxtil d'alta i variada qualitat, sinó també per altres aplicacions, tant de la seva fibra com d'altres parts de la planta.
  2. Seda , utilitzada en Xina des del 2700 aC (segons alguns historiadors). A Europa va ser coneguda com a material tèxtil (encara que no es coneixia encara el cuc) des del segle II aC Els perses de la dinastia sassànida la collien ja des del segle IV dC i en aquest mateix segle es teixia a Grècia, després de rebre-la en brut des d'Àsia. En l'Imperi romà es va començar a cultivar a l'època de l'emperador Justinià I (segle VI) en què uns missioners la van importar de la Xina.
  3. Lli : conegut sobretot en Egipte on s'han trobat llenços embolicant les mòmia s.
  4. Llana : molt en ús des del temps dels patriarques hebreus, ja que eren pastors d'ovelles (d'on extreien el material).
  5. Cotó , procedent de l'Índia i introduït a Europa (primer a Grècia) per les conquestes d'Alexandre el Gran cap al 333 aC
  6. Byssus (o biso ): espècie de lli de molt fina textura, que va estar en ús fins a l'època de les Croades.
  7. Fil d'or o plata daurada : es va usar des de molt antic en els teixits preciosos d'Àsia, ja en forma de fil molt fi, ja en forma de làmina o hojuela també molt fina. Però el més normal era, com ara, utilitzar aquests metalls enrotllats en forma d'hèlix sobre un fil (ànima) de lli o seda, al que s'anomena també «fil d'or». De la mateixa manera, s'usa d'antic l'anomenat «or del Japó» o «or de Xipre» (portat a Europa per les Croades i pels àrabs, fabricat després a Itàlia i usat fins a mitjans del segle XVI) que es forma per una vitela o pel·lícula daurada molt fina i resistent enrotllada a un fil ordinari. Quan s'empren fils de coure daurat en els teixits, es diuen «entrefí» i si són de coure «Similor» o «oripell», «or fals». Les edats antiga i mitja no van conèixer els entrefina ni els Similor causa de la seva invenció més recent.

Propietats mecàniques[modifica]

Quan un teixit ha de suportar forces exteriors hi ha dos conceptes importants a considerar:

  • la tensió per unitat de longitud
  • el coeficient de deformació

En termes més planers, el que interessa és saber quan aguantarà un teixit abans de trencar-se. I quan s’allargarà quan estigui sotmés a un esforç determinat. Una qualitat a recordar és que els teixit són notablement resistents als esforços de tracció. Però no poden resistir esforços de compressió ni de flexió. Si estirem un mocador aguanta bastant, però és molt fàcil plegar-lo o rebregar-lo.

Materials amb propietats similars[modifica]

Pel que fa a les propietats mecàniques hi ha altres materials molt semblants als teixits: els no teixits , les pells dels animals, les làmines de plàstic primes i flexibles, alguns tipus de paper, làmines primes d’alumini, ...etc.

Productes derivats[modifica]

Els productes derivats dels teixits i materials mecànicament semblants són molt nombrosos. Per a facilitat la consulta s'exposaran en apartats separats.

Tendes de campanya i similars[modifica]

Les tendes són un exemple típic dels elements objecte de l’article. Generalment consten d’alguns elements estructurals rígids que suporten una superfície flexible i plegable.

Habitatges ètnics tradicionals[modifica]

Els diversos models de iurtes s'assemblen bastant. Consten d'elements rígids que formen una estructura cilíndrica aixafada que va folrada amb peces de feltre. L'estructura de les parets es munta a partir de diversos elements reixats que es despleguen abans de muntar l'habitatge i es col·lapsen quan cal transportar-lo.[5]

  • Tipi. Tenda cònica formada per perxes de fusta originalment folrades de pells de bisó. Habitatge tradicional dels indis americans de les planures.[6]
  • Haima. Tenda tradicional dels beduïns i altres habitants dels deserts.[7] La tela era de llana teixida de cabra o de camell. Les perxes de fusta d'arbres secs enterrats a la sorra des de feia segles.[8]

Tendes militars i professionals[modifica]

  • Les tendes dels campaments romans ocupaven deu peus (més dues vegades dos peus, per als "vents" de tensió). Allotjaven vuit soldats.(Segons l'obraLiber de munitionibus castrorum, atribuïda a Hyginus Gromaticus.[9][10]

Tendes de campanya esportives[modifica]

  • Amb elements estructurals rígids
    • Les tendes clàssiques eren de lli o de cotó, amb elements rígids de fusta. Posteriorment la tela va passar a ser sintètica (tot i que encara hi ha tendes de cotó) i els elements rígids són tubs d'alumini. La forma més típica recordava una caseta.
  • Amb elements estructurals flexibles
    • Hi ha moltes tendes modernes de formes arrodonides. La tela és sintètica. Els elements estructurals son barres flexibles rodones o planes . En estat de repòs, aquestes barres són rectes. Quan es munta la tenda queden deformades en ser forçades cadascuna dins d'una beina de la tenda. Així actuen de molla i mantenen la forma de la tenda.

Carpes i estructures semblants[modifica]

Hi ha diverses menes de recintes coberts construïts amb sostres de teixit -o materials semblants- sobre una estructura rígida i desmuntable. Alguns models són molt antics i altres de creació relativament moderna. Alguns dels models es llisten a continuació.

Pavellons[modifica]

Estrictament un pavelló és una tenda de campanya de forma aproximadament cònica.[12] En aquest apartat vol significar qualsevol tenda luxosa pertanyent a una persona important, amb independència de la forma. (De fet les úniques descripcions i representacions gràfiques de pavellons són les tendes de grans personatges). Molts personatges, civils o militars, disposaven de pavellons especialment grans i luxosos quan anaven en expedicions militars o de caça. Un cas extrem era el del palau d’estiu de Kubilai Khan descrit per Marco Polo.[13][14] Sense oblidar el sagrat Tabernacle dels jueus.[15]

Altres pavellons[modifica]

  • Pavelló octogonal immens i costós de Neró. Enfonsat amb el vaixell que el transportava.[16]
  • Pavelló de Lluís IX de França. Segons una descripció escrita era magnífic i de color escarlata. En una miniatura la tela és blava amb moltes flors de lis.[17]

Envelats[modifica]

Envelats tradicionals[modifica]

  • El Colisseu de Roma disposava d’un sistema de tendals que permetia cobrir una part de les grades -o totes- per a protegir-les del sol.[18]
  • Alguns carrers de ciutats mediterrànies es cobrien i cobreixen a l'estiu amb envelats.[19]
  • El Born de Barcelona es cobria amb un envelat en la celebració d’algunes justes. També es va fer l'any 1467 amb motiu del jurament de Ferran el Catòlic.[20]

Envelats festius[modifica]

Elements amb superfície de forma funcional[modifica]

Hi ha elements fabricats totalment o parcial amb teixits la forma dels quals és determinant per a les prestacions exigides. A continuació alguns exemples.

Usos aeronàutics[modifica]

  • Globus aerostàtics
    • D'hidrogen o d'heli
    • D'aire calent
  • Coberta exterior de dirigibles
  • Elements interiors de dirigibles
  • Ales d’avió folrades de tela

Elements de transport de sòlids[modifica]

  • Sacs.
  • Alforges
  • Bosses
  • Farcells
  • Cabassos
  • Sàrries
  • Paperines
  • Paquets de paper

Elements de transport i emmagatzematge de líquids[modifica]

  • Odres
  • Botes de pell
  • Galledes de lona
  • Dipòsits flexibles
  • Mànegues de bomber

Capotes i cobertes de vehicles[modifica]

Carros i carretes[modifica]

Carruatges[modifica]

Automòbils[modifica]

Pantalles i cobertes en vaixells[modifica]

Galeres[modifica]

La part de popa de les galeres s'anomenava tendal, precisament perquè anava coberta amb una peça de tela.[21][22] [23]

Artefactes inflables[modifica]

  • Bot inflable
  • Moble inflable
  • Salvavides inflable
  • Matalàs inflable

Elements de la llar[modifica]

  • Coixineres
  • Coixins
  • Matalassos
  • Cortines
  • Mosquiteres
  • Pantalles de làmpades
  • Hamaca

Referències[modifica]

  1. Stephanie K. Holland. All about fabrics: an introduction to needlecraft. Oxford University Press, 28 maig 1987, p. 19–. ISBN 9780198327554 [Consulta: 12 juny 2011]. 
  2. Eva Fischer. Urdiendo el tejido social: sociedad y producción textil en los Andes bolivianos. LIT Verlag Münster, 2008, p. 140–. ISBN 9783700008224 [Consulta: 9 juny 2011]. 
  3. Tela a Optimot
  4. Journal oeconomique ou mémoires, notes et avis sur l'agriculture, les arts, le commerce: 1771. Boudet, 1771, p. 395–. 
  5. Muntatge d’un guer mongol.
  6. Reginald Laubin; Stanley Vestal The Indian Tipi: Its History, Construction, and Use. University of Oklahoma Press, 1989, p. 4–. ISBN 978-0-8061-2236-6. 
  7. The Edinburgh Encyclopaedia. Joseph Parker, 1832, p. 385–. 
  8. Raswan. Black Tents. Taylor & Francis, 22 desembre 2015, p. 187–. ISBN 978-1-317-84772-4. 
  9. Hyginus (Gromaticus.). Liber de munitionibus castrorum: Textum ex codicibus constituit, prolegomena, commentarium, tabulas duas. Vandenhoeck et Ruprecht, 1848. 
  10. Hyginus Gromaticus. De munitionibus castrorum.
  11. Carlos Stegmann. Construccion y disposicion interior de las escuelas publicas en relacion con la higiene. Pablo E. Coni, 1878, p. 11–. 
  12. DCVB : Pavelló
  13. Robert W. Smith. World History Readers' Theater: Bringing the Past to Life!. Teacher Created Resources, maig 2008, p. 11–. ISBN 978-1-4206-3998-8. 
  14. Marco Polo. “The” Travels of Marco Polo a Venetian in the Thirteenth Century: Beeing a Description, by that Early Traveller, of Remarcable Places and Things in the Eastern Parts of the World ; with a Map. Cox and Baylis, 1818, p. 344–. 
  15. Hermann HEINFETTER (pseud. [i.e. Frederick Parker.]). The True Translation of the Holy Scriptures, 1861, p. 165–. 
  16. Plutarch, Moralia (Vol. VI)
  17. Joseph Alexis Walsh. Saint Louis et son siècle. Mame et cie, 1854, p. 166–. 
  18. Jim O'Connor; Who HQ Where Is the Colosseum?. Penguin Young Readers Group, 24 gener 2017, p. 2–. ISBN 978-0-399-54191-9. 
  19. Eric J. Jenkins. To Scale: One Hundred Urban Plans. Routledge, 2008, p. 170–. ISBN 978-0-415-95400-6. 
  20. Josep Sanabre. Llibre de les solemnitats de Barcelona: edició completa del manuscrit de l'Arxiu Històric de la Ciutat / per A. Duran i Sanpere i Josep Sanabre. Vol. 1. Institut d'Estudis Catalans, p. 288–. GGKEY:HR4F21FJJGW. 
  21. Muntaner, Ramon; Institut d'Estudis Catalans; Secció Filològica La Crònica de Ramon Muntaner : edició i estudi: (pròleg - capítol 146) / Josep Antoni Aguilar Àvila. Institut d'Estudis Catalans, 12 març 2015, p. 361–. ISBN 978-84-9965-265-8. 
  22. Diego de Saavedra Fajardo; Quintín Aldea Vaquero España y Europa en el siglo XVII: correspondencia de Saavedra Fajardo. Editorial CSIC - CSIC Press, 1986, p. 115–. ISBN 978-84-00-08697-8. 
  23. Disquisiciones Nautica, 1876, p. 173–. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teixit