Vés al contingut

Envelat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vista d'un envelat per dins


L'envelat és un recinte que limita i conforma un espai festiu inexistent abans i després de muntar-lo. És un lloc fals, inventat, gairebé virtual. L'envelat ofereix una sala ampla i lliure, sense columnes ni altres impediments; és un edifici molt característic i significatiu, únic en funció de sala de ball i fruit de l'enginy de l'arquitectura popular catalana.[1]

Història

[modifica]
Vista d'un envelat per dins, Festa Major d'Arenys de Mar-1920

A partir del segle xix augmenten els espais destinats al ball i la invenció de l'envelat aporta noves possibilitats, concebuts com a estructura desmuntable que permetia cobrir una gran superfície sense necessitat de suports interiors a partir dels coneixements tècnics i estris de pescadors i dels mariners com veles, cordes, bossell i nusos.[2]

Els repertoris de ballables de parella els formen gèneres que es poden agrupar segons la procedència en tres grans famílies: els europeus, els que tenen el seu origen a Amèrica del Nord i els que arriben de l'Amèrica Central i del Sud. La manera en què les parelles ballen als envelats és el resultat de la barreja de tots aquests ritmes i el reflex dels canvis polítics, sociològics i econòmics esdevinguts en dos-cents anys.[1]

Els envelats van morir pels canvis d'hàbit en l'oci i que el gran disseny estructural no disposava dels materials per a la seva construcció que resistissin condicions meteorològiques adverses, doncs les lones no eren impermeables, la tensió de les cordes es veia molt afectada per la humitat ambiental i les antenes tenien una limitada resistència a flexió i podien trencar amb vents forts.[3]

Balls d'envelat

[modifica]

El primer ball de parella conegut arriba a Barcelona el 1790. Es tractava d'un vals, el primer que propiciava el contacte físic entre ballador i balladora, entre home i dona, ja que els anteriors balls, minuets i contradanses, permetien poc més que el contacte de mans. Des de Barcelona, els balls s'escampen per tot Catalunya. El 1840 s'introdueix la masurca, la polca cap al 1845 i cinc anys després ja es ballen xotis. La presència de tots aquests balls i algun altre de menor aparició, per exemple el que més endavant es desenvoluparà com a pasdoble i que és conegut amb el nom d'espanyola, es manté estable fins a la Primera Guerra Mundial, moment en què per influència de la cultura arribada del continent americà es produeix un canvi molt important en el ball i en la manera de ballar.[1]

De Nord Amèrica provenen el foxtrot, el xarleston, el swing i, més endavant, el rock and roll i el twist. Tots aquests balls aporten una alenada d'aire fresc amb l'estil juvenil d'Amèrica i la manera de viure. És el somni americà. Amèrica del Sud i el Carib aporten el tango, que arriba a Barcelona el 1918, el son, la rumba cubana, la samba blanca, el txa-txa-txa, el bolero i el mambo. El 1958, al Festival de San Remo guanya la cançó titulada Nel blu, dipinto di blu i s'esdevé una etapa gloriosa de la cançó italiana ballable; al seu aire i al seu ritme s'ajunten i ballen les parelles enamorades. D'Amèrica arriben nous ballables: la lambada i el merengue, s'introdueix la milonga i es descobreix la bachata.[1]

Els balls d'envelat també tenen unes peces concretes que permeten realitzar diversos jocs o activitats de ball. Són els anomenats ball del fanalet, de rams, robat, subhastat o ball de l'escombra. Aquesta mena de jocs tenen diversos orígens: recaptar diners per pagar la festa amb la venda de rams, fanalets o ventalls amb què les parelles s'obsequien, distreure els balladors, atreure l'atenció o provocar l'aparellament dels més joves.[1]

Malgrat que no hi ha cap instrucció per a un gènere ballable determinat per portar a terme els jocs, normalment es fan servir valsos i pasdobles, perquè es poden ballar en parella i perquè són prou coneguts per la majoria del públic. No obstant això, algunes orquestres també fan servir rocks, rumbes i altres ballables. Els jocs tenen components de competició i de lluïment. El ball del fanalet és una competició entre parelles i guanya qui aguanta més estona amb el fanalet encès, sense que es cremi o s'apagui. Els balls subhastats són jocs de lluïment i al mateix temps d'obsequi a la parella. Amb la subhasta de compra de balls es pot ballar amb qui es desitgi i convidar qui plagui; de lluïment són els balls de rams en els quals s'obsequia la parella amb un pomell de flors o un ventall. Els balls robats i els de l'escombra tenen característiques semblants, ja que en ambdós un dels dos components de la parella és expulsat i substituït per un altre.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Balls d'envelat». Web. Generalitat de Catalunya, 01-03-2013. [Consulta: març 2013].
  2. «Exposició “l’Envelat: Arquitectura singular i símbol de la Festa Major” a Sant Feliu de Guíxols». Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, 31-01-2020. [Consulta: 23 novembre 2023].
  3. Albardaner Llorens, Francesc «Els envelats catalans de Festa Major». Revista d’Igualada, 44, 9-2013, pàg. 27.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]