Vela de vaixell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El bricbarca Alexander von Humboldt amb totes les veles desplegades.

Una vela és cadascun dels elements de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces (vessos), que, envergats en un pal, en una antena, en una verga o en un estai d'una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l'embarcació. El velam és al conjunt de veles que una embarcació o un pal porta desplegades.

Dependent de l'angle entre el vent i la superfície, un costat de la vela tindrà més pressió de l'aire que l'altre. Aquesta diferència fa que es produeixi un avanç cap allà on hi ha menys pressió.

Les veles van ser usades a la mar com a sistema de locomoció dels velers, però esdevingueren comercialment obsoletes pels altres sistemes, com la màquina de vapor.

Pel que fa als esports, encara avui els velers són molt usats. El tipus més comú de veler és el iot, una petita embarcació d'esbarjo que usualment té una combinació de veles anomenada balandra. Aquesta consisteix en dues veles, la vela major i el floc. La vela major està envergada al pal i a la botavara, també penjada del pal. El floc s'enverga a l'estai pel costat més llarg (la hipotenusa del triangle o gràtil), amb mosquetons o dispositius semblants. L'estai va des del pal fins a la proa i, si hi ha bauprès, fins al bauprès. El floc s'hissa i arria mitjançant una drissa. En funció del rumb del vaixell i del vent aparent, les veles van caçades a la banda de babord o a la d'estribord. Les veles de ganivet o de tallant es controlen amb l'escota. Les veles quadres amb escotes i braces.

Vela sota l'acció del vent

La vela, lona utilitzada per propulsar embarcacions mitjançant l'acció del vent, està compresa dins del que s'anomena l'aparell de l'embarcació.

Història[modifica | modifica el codi]

Vela marconi o bermudiana. 1. Punt de drissa o de pena, 2. Garrutxo, 3. Reforç de gràtil (si és de teixit), planxa de gràtil (si és de material rígid), 4. Sabre, 5. Baluma o caient de popa, 6. Gràtil o caient de proa, 7. Vela marconi o bermudiana, 8. Gassa o baga, 9. Faixa de rissos, 10. Puny d'amura, 11. Pujament, 12. Puny d'escota

L'origen de les veles és molt antic, potser gairebé tant com la navegació. Alguns investigadors diuen que va aparèixer en un disc pintat, que es va trobar a Kuwait i data de finals del segle cinquè mil·lenni abans de Crist.[1] A l'antic Egipte se li atribuïa la seva invenció a la deessa Isis quan buscava el seu fill, la qual amb l'objecte d'apressar més el viatge va plantar un pal enmig de l'embarcació i hi va posar un llenç o una vela capaç de rebre el vent. Per als grecs, va ser Dèdal quan es va escapar del laberint de Creta o Èol, déu dels vents.

La forma i material de les veles ha variat molt. Es van fer de figura rodona, triangular i quadrada. Els egipcis les feien amb l'escorça de papir. En temps de Cèsar els bretons tenien veles de cuir. Els romans utilitzaven el lli i alguns pobles l'espart i els joncs. Els xinesos utilitzen veles subjectes per canyes. També s'han fabricat veles de cotó o de cànem fort.

Al segle d'Homer els grecs empraven ja veles de lli, si bé en un principi només se'n servien quan els vents eren favorables. De vegades tenyien les veles de color blau i el luxe va arribar a l'extrem de tenyir-les de porpra. D'altres vegades les tenyien en forma de petits quadres, segons es dedueix d'un passatge de Plini.[2]

Tipus de veles[modifica | modifica el codi]

Les veles poden ser de dues classes: de tallant o de ganivet (àuriques); quadrades o rodones.

Veles de ganivet o àurica[modifica | modifica el codi]

Vela llatina.
  • Vela al terç, trapezoïdal i aproximadament tan alta de baluma com baixa de caiguda, envergada a dos terços de la seva pròpia longitud des del límit del pal.
  • Vela llatina, vela triangular envergada en una antena.
  • De ventall, envergada a un gràtil de sobrevent i prolongada per una botavara.
  • Les quadrangulars, caçades mitjançant una botavara o bé mitjançant botavara i botaló, anomenades segons el lloc que ocupen: cangrea major, crangres de proa, crangrea de popa o major de capa.
  • Vela d'estai o floc, d'acord amb la seva situació, triangular i envergada pel caient de proa (gràtil) a l'estai.
  • La vela d'estai quadrangular

Veles rodones, quadrades o quadres[modifica | modifica el codi]

Les veles rodones, quadrades o quadres s'anomenen específicament segons la seva disposició sobre el pal. Per ordre ascendent es denominen:

  • Les de pal major: major, gàbia baixa, gàbia alta, galindó major baixa, galindó major alta, sobrejuanete major, sosobre major i monterilla.
  • Les de trinquet: trinquet, velacho baix, velacho alt, galindó de proa baix, galindó de proa alt, sobrejuanete de proa i sosobre de proa.
  • Les de messana: messana, sobremesana baixa, sobremesana alta, periquito baix, periquito alt, Sobreperico i sosobreperico.

Els sobrejuanetes o Sobrepere solen ser les últimes veles de l'embarcació, les de sosobre només es fan sevir amb vents febles. També amb ventijol o per mitjà de petites vergues i botalons, a tall d'ala de les vergues principals, les rastreres, totes quadrangulars. De la mateixa naturalesa és la Boneta, afegida a la part inferior d'una vela de ganivet, i la de baticle, hissada al gràtil de sotavent de la vela cangrea de popa.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Robert, Carter. «Boat remains and maritime trade in the Persian Gulf during the sixth and fifth millennia BC» (en anglès). Antiquity, 80, 307, març de 2006.
  2. Diccionario enciclopédico popular il·lustrado Salvat (1906-1914)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]