Brusca (nàutica)
Una brusca és un llistó de fusta usat pels mestres d'aixa per a marcar la curvatura dels arbres, vergues i baus.[2]
El terme brusca és també un sinònim, en construcció naval tradicional, de la curvatura[3] de diverses peces d'un vaixell.[4][5] També els mestres velers designaven per brusques les curvatures de les veles.[6] Contràriament, la brusca que s'emprava en l'operació de bruscar indicava el conjunt de feixos d'una herba llenyosa (argelaga o similar) usada per a escalfar el buc d'un vaixell abans de calafatar-lo.[7][8][9]
Peces amb brusca[modifica]
En els vaixells i barques de fusta de construcció tradicional hi havia (i encara hi ha) diverses peces amb curvatura. El sistema clàssic dels mestres d'aixa per a marcar les peces de fusta de partida per a obtenir peces acabades amb la forma desitjada, requeria l'ús de la brusca-llistó o brusca-eina.
Baus[modifica]
La curvatura dels baus és habitual, intencionada i d'origen funcional. La coberta d'un vaixell no és plana i reposa, precisament, sobre el baus. La curvatura (o brusca) dels baus determina la brusca de la coberta. La brusca de la coberta facilita el desguàs pels embornals de l'aigua embarcada.
Arbres, antenes i vergues[modifica]
Les vergues dels velers caires,[10] des del punt de vista de la resistència de materials, són bigues suportades des del centre i sotmeses a flexió. Podrien ser de forma cilíndrica o bicònica però l'experiència pràctica (confirmada per les teories científiques) va demostrar que la forma ideal era la que s'assemblava a un fus. Amb un secció màxima en el centre i seccions més petites als extrems.
- La brusca (curvatura) d'una verga seguia unes normes determinades. Un mestre d'aixa, emprant una brusca, podia marcar els límits de la curvatura desitjada. Un cop la peça marcada podia “obrar a la brusca”, rebaixant la fusta sobrant.
Per als arbres i antenes s'apliquen raonaments semblants.
Procediment[modifica]
La justificació teòrica és molt senzilla: en el cas d'una peça allargada és possible mesurar i anotar les dimensions del travers de la peça i dibuixar-les en un plànol de la peça amb doble escala: l'escala longitudinal serà reduïda (per exemple 1:10) mentre que l'escala transversal serà la natural (1:1). Així una peça de 1.000 cm (10 m) x 200 cm es podrà dibuixar en un plànol de 100 x 20 cm.
- De manera semblant a alguns plànols tècnics, que usen (en un mateix plànol) escales vertical i horitzontal diferents.[11]
Per a arbres i peces de l'arboradura[modifica]
En la pàgina 186 de l'obra de referència pot consultar-se el procediment de marcar i obrar un arbre de vaixell a la brusca (Curso metódico de arquitectura naval. Joan Monjo i Pons).[12]
Interpretació resumida[modifica]
- Dibuixar un traçat auxiliar (anomenat “cambija” en castellà)
- Dibuixar una recta de longitud igual a una dècima part de la de la peça final. Aquesta recta es pot anomenar recta vertical inicial.
- Dibuixar els semidiàmetres perpendicularment en els extrems de la recta anterior, a escala natural (amb els seus valors reals)
- Dibuixar un arc “adequat” que uneixi els extrems dels segments que representen els semidiàmetres.
- Dividir la recta inicial en parts iguals (per exemple 10 parts iguals)
- Traçar diverses perpendiculars a la recta vertical inicial que, passant pels punts de les divisions anteriors, tallin l'arc que uneix els extrems dels semidiàmetres.
- Cada segment definit anteriorment (que va des de la recta inicial fins a l'arc) és igual al gruix de la meitat de la peça final, a l'alçaria corresponent.
- Els punts definits sobre l'arc es poden projectar verticalment fins a la base del croquis (que correspon al semidiàmetre major de la peça final desitjada).
- Aquests punts es copien sobre la brusca-llistó
- Des de la brusca-llistó és poden passar al cabiró, biga o peça de fusta en brut.
- Obrar a la brusca: el mestre d'aixa, un cop marcada la peça de fusta en brut, pot rebaixar-la deixant-la primer en una peça de seccions quadrades i, després, rebaixar els cantells per a obtenir una peça de seccions vuitavades.[13]
Documents[modifica]
- 1345. Perxes de bruscar. En el sentit de forques per a socarrar el buc de dues galeres.[7][14]
- “...Item, aquel jorn matex costaren IIII perxes de bruscar: I s., IIII...” (Pàgina 186 de la referència)
- 1392. Mallorca. Capítols per les naus. “...Item que tota nau ho altre vaxell qui haurà mester brusca per adobar, que aquella que mester haurà haia a portar j. jorn abans a Portupi e no anans…”[15]
- 1406. Bruscar. En el sentit de socarrar el buc d'un vaixell. Despeses de la galera Sant Tomàs.[16]
- 1406. Per a “bruschar” la galera Sant Tomàs, a València.[17]
- 1420. “Bruscha” carregada en una nau, amenaçant de cremar-la.[18]
- 1499. Brusca, en el sentit de llenyam petit, esmentada en italià.[19]
- 1537. Esment de “brusca” en italià. En el sentit de llenya per a carenar el galió del capità venecià Alessandro Bondumiero.[20]
- 1607. Brusca en el sentit de curvatura.: “Brusca che fa il garbo della galea” (Nautica Mediterranea. Bartolomeo Crescentio Romano)[5]
- 1868. "Brusca de la cubierta" en castellà.[21]
Referències[modifica]
- ↑ DCVB: Afusat
- ↑ DCVB: Brusca
- ↑ «curvatura». Optimot. [Consulta: 6 febrer 2015].[Enllaç no actiu]
- ↑ Jacinto Herrero Esteban. Escritos recobrados. Jordi Salvador Gracia, 2007, p. 56–. ISBN 978-84-612-1079-4.
- ↑ 5,0 5,1 Bartolomeo Crescenzio. Nautica Mediterranea Di Bartolomeo Crescentio Romano. All'Illvstriss. E Reverendiss. S. Card. Aldobrandino. Nella quale si mostra la fabrica delle Galee Galeazze, e Galeoni con tutti ... Si manifesta l'error delle Charte mediterranee ... S'insegna l'arte del nauigar (etc.). Bartolomeo Bonfadino, 1607, p. 16–.
- ↑ Robert KIPPING. Elementos de construcción de velas. Imp. de T.Fortanet, 1860, p. 58–.
- ↑ 7,0 7,1 Es continuación de: Miscelánea de textos medievales. Editorial CSIC - CSIC Press, 1988, p. 169–. ISBN 978-84-00-06874-5.
- ↑ Archivio storico italiano. Leo S. Olschki, 1843, p. 177–.
- ↑ S. J. Honnorat. Dictionnaire provençal-français ou dictionnaire de la langue d'Oc, ancienne et moderne, suivi d'un vocabulaire français--provençal.... Repos, Imprimeur-Libraire-editeur, 1846, p. 352–.
- ↑ DCVB: Caire
- ↑ Keith A. Bisharat. Construction Graphics: A Practical Guide to Interpreting Working Drawings. John Wiley & Sons, 26 gener 2004, p. 34–. ISBN 978-0-471-21983-5.
- ↑ Juan Monjo y Pons. Curso metodico de arquitectura naval aplicada á la construccion de los buques mercantes: Obra compuesta en vista de las estrangeras mas modernas que tratan de la meteria ... J. Tauló, 1856, p. 188–.
- ↑ DCVB: Vuitavat
- ↑ Josefa Mutgé Vives. L'Ambaixada a Tunis de Guillem de Clariana i de Benet Blanques (1345). Consell Superior d'Investigacions Científiques. Institució Milà i Fontanals. Unitat Estructural d'Investigació d'Estudis Medievals, 1988.
- ↑ «Mallorca 1392. Capítols per les naus.». Arxivat de l'original el 2017-09-07. [Consulta: 6 setembre 2017].
- ↑ Augustin Jal. Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes. Bottega d'Erasmo, 1848, p. 350–.
- ↑ Jacqueline Guiral-Hadziiossif. Valence, port méditerranéen au XVe siècle: 1410-1525. Publications de la Sorbonne, 1986, p. 172–. ISBN 978-2-85944-125-8.
- ↑ Roser Salicrú i Lluch. El sultanato nazarí de Granada, Génova y la corona de Aragón en el Siglo XV. Fundación El legado andalusì, 2007, p. 267–. ISBN 978-84-338-4624-2.
- ↑ Archivio storico italiano: ossia raccolta di opere e documenti finora inedite o divenuti rarissimi riguardanti la storia d'Italia. Leo Olschki, 1843, p. 177–.
- ↑ Marco Guazzo. Historie di m. Marco Guazzo di tutti i fatti degni di memoria nel mondo successi dell'anno M.D.XXIIII sino a questo presente: con molte cose nuouamente giunte ... che ne altre non erano nouamnete ristampate. appresso Gabriel Giolito de Ferrari, 1546, p. 228–.
- ↑ José Antonio de Olañeta. Guerra de los Estados-Unidos: Estudios sobre artilleria, fortification y marina militar. Imprinta del Memorial de Ingenieros, 1868, p. 250–.
