Boneta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Maqueta de la Niña. Veles (d'esquerra a dreta): vela de trinquet, vela mestra amb boneta a la part inferior, vela de mitjana, vela de contramitjana.[1]

En el camp de la nàutica, una boneta és una vela complementària que es lliga a la part inferior d'una altra vela, per augmentar la superfície vèlica en condicions favorables de vent. (fr. Bonnette; ang. Bonnet; it. Scopamare).[2]

Història[modifica]

Les primeres bonetes s'adaptaren a les veles quadres o caires. Posteriorment aparegueren bonetes per a les veles de tall: flocs, cangrees i altres. El període documentat de l'ús de bonetes va des del segle XIV fins al segle XIX.

Desplegament[modifica]

L'acció de lligar una boneta a una altra vela s'anomena empalomar.[3][4][5] Les vores de les dues veles a unir disposen de dues fileres respectives d'ullets, coincidents en posició. Una corda de la mena apropiada es passa pels ullets de les dues veles, mitjançant una lligada fàcil de deslligar (com una mena d'embastat).[6][7][8] Cada extrem es lliga de forma convenient, amb un nus adequat. La reducció de la superfície vèlica és molt senzilla: n'hi ha prou amb desfermar un dels extrems (o tots dos) i la lligada es desfà sense esforç. Deixant la boneta lliure. Cada vela pot portar una boneta o dues. La segona boneta (la més baixa) va empalomada a la boneta superior.

Documents[modifica]

Una manera d'entendre l'ús real del terme "boneta" és la lectura de documents corresponents a casos concrets.

« ... Item, dos treus . Item, dues bonetes. Item, dues escotes... »
— Inventari de la coca Sant Climent.
  • 1434. Per a una nau reparada a Palamós hi ha l’encàrrec i el pagament per a dues veles: un treu i una boneta (transcrita “borieta” en l’estudi) de 46 vessos per 15 i 5 gúes de caiguda, respectivament.[10]


« ... antes bien quitaron aquella noche una boneta, porqué el viento arreciaba, habiendo pasado ya once días que no amainaban las velas un palmo, pues navegaban de contínuo con viento en popa hacia occidente... »
— Primer viatge de Colom. Narrat pel seu fill.
« ... La vela quatra ch'usano i nelle nave have la maestra, et quattro bonecte, et deve havere dui maestre, la una de respecto, deve havere anchi la vela de la meçana, la vela delo trinchecto, de castel de prova. Lo qual trinchecto serve allo girare della nave et allo oscire dello portu, et anchi quando lo nauchiero vole che la nave faccia pocho cammino, et anchi adiuta andare la nave a l'orça. Et anchi si fa lo trinchecto alla gagia per rispecto chella nave se adiuta ad fare più cammino. Et anchi in nelle navi grosse fanno la meçana in su lo castello de poppe, et queste sonno le vele della nave ... »
— Benedetto Cotrugli . De Navigatione.
  • 1509. Bonetes entre altres veles de recanvi.[13]
  • 1521. Veles de la nau Concepción: “... maestra y dos bonetas de la vela mayor; papahigo y dos bonetas del trinquete...”.[14]
  • 1531. Memorias. Sociedad Económica de Amigos del País (Cuba).[17]
« ...me obligo de dar y vendo al dicho señor Marqués dos navíos que agora tengo en el astillero labrándose cerca del puerto de Acapulco , los cuales me obligo de dar acabados y puestos á punto dentro del agua en el dicho puerto para poder navegar de aquí á el dia de Navidad primero que viene deste presente año ; é á mi costa acabaré los dichos navíos de carpinteria y calafates con sus árboles y entenas , y todas las velas que hobieren menester en el árbol mayor, papahigo y dos bonetas , y en el trinquete , papahigo y dos bonetas, é velas de mesanas é cebaderas en cada navío ,... »
— Contracte de venda de dos vaixells a Hernán Cortés, marqués del Valle de Oaxaca.
  • 1860. A la traducció de l'obra Elementos de construcción de velas,[18] Pere Riudavets i Tudury va afegir la fabricació d'una boneta per a un floc.[19]

Referències[modifica]

  1. DCVB: Contramitjana
  2. de Navarrete, M.F.. Diccionario marítimo español (en castellà). Imprenta real, 1831, p. 101. 
  3. DCVB: Empalomar
  4. de Salazar, E. Cartas de Eugenio de Salazar,: vecino y natural de Madrid, escritas á muy particulares amigos suyos (en castellà). M. Rivadeneyra, 1866, p. 40. 
  5. ejecutiva, C. La nao Santa María capitana de Cristóbal Colón en el descubrimento de las Indias occidentales (en castellà). Good Press, 2019, p. 152. 
  6. Fundación Histarmar. Historia y Arqueologia Marítima: Bonetas y Rizos
  7. DCVB: Embastar
  8. Jal, A.; Biblioteca Provinciale; Ufficio topografico Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal (en francès). Didot, 1848, p. 903. 
  9. de Capmany y de Montpalau, A. Memorias historicas sobre la marina: comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad (en castellà). A. de Sancha, 1779, p. 412. 
  10. Reparació d'una nau en el port de Palamós (1434). María Mercè Costa i Paretas
  11. Colón, H. Historia del almirante (en castellà). Linkgua, 2010, p. 49. ISBN 978-84-9953-170-0. 
  12. Benedetto Cotrugli. De Navigatione (1464-65). Trascrizione del testo del ms. 557 della Beinecke Rare Book and Manuscript Library (Yale University ) a cura di Piero Falchetta
  13. Otte, E.; Bernal, A.M.; de Terán Sánchez, A.C.. Sevilla y sus mercaderes a fines de la Edad Media (en castellà). Vicerrectorado de Relaciones Institucionales y Extensión Cultural, 1996, p. 112. ISBN 978-84-87062-95-7. 
  14. Fernández, M.G.. Bartolomé de las Casas (en francès). Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1984, p. 1126. ISBN 978-84-00-05757-2. 
  15. Universidad de Chile. Anales de la Universidad de Chile (en castellà). Imprenta del Siglo, 1863, p. 165. 
  16. Jal, A.; Biblioteca Provinciale; Ufficio topografico Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal (en francès). Didot, 1848, p. 111. 
  17. Memorias (en castellà), 1843, p. 94. 
  18. Kipping, R. Sails and Sailmaking. Crosby, Lockwood, 1887, p. 3. ISBN 978-5-87664-849-5. 
  19. Kipping, R.; Tudury, P.R.. Elementos de construccion de velas: Hauptbd (en castellà). Imp. de T.Fortanet, 1860, p. 127. 

Vegeu també[modifica]