Antena (nàutica)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Antena marcada amb el núm. 14 a l'esquema d'Antoni Sañez Reguart - 1796[1]
Henry Grace à Dieu amb veles llatines als arbres de mitjana i contramitjana.

En nàutica, es coneix com a antena[2]ː pàg. 32, [3] a la verga de les veles llatines. Per extensió, es dona el mateix nom a totes les vergues de les veles de les embarcacions menors, siguin o no llatines. També s'anomena antena o pic[4] la verga on es guarneix la vela cangrea. En les embarcacions antigues també es diu antena a la verga de la vela del pal de mitjana.[5][6]

Quan és llarga està formada per dues vergues connectades una en perllongació de l'altra: la de proa s'anomena car i la de popa rep el nom de pena. L'entroncament es fa amb dues lligades, fetes amb dues cordes anomenades "enginyes".[7] És fàcil de desfer amb la finalitat de variar la longitud total de l'antena i, en conseqüència, la superfície portant de la vela.[5] Si l'antena és d'una embarcació gran o ja és un poc vella, pot dur una tercera peça, per a reforçar-la, anomenada quimelca.[8]

Entre els corsaris, l'expressió antena de batalla, significava [hissar] l'antena, orientant-la horitzontalment i en creu, per donar a entendre que estaven preparats per a la lluita. Calar la antena significa arriar-la.[9]

Antenes en l’arbre de mitjana[modifica]

En els vaixells antics (galeres, caravel•les, naus, galions,…) els arbres de mitjana (i de contramitjana) guarnien veritables veles llatines, les vergues de les quals s’anomenaven antenes. Els bastiments amb aparell caire[10] o rodó transformaren les veles llatines dels arbres de mitjana de la manera següent:

  • primer mantenint l’antena i retallant la parte de proa de la vela originalment llatina[11][12][13]
  • en una segona fase, retallant la parte de proa de l’antena; transformant així la vela llatina original en una vela cangrea (afermada al pal pel caient de proa i a la botavara).[14]

La documentació de les fases anteriors cal trobar-la, principalment, en representacions gràfiques de vaixells.

Cangrea doble[modifica]

Els vaixells amb cangrea doble[15] foren, per primer cop, construïts a Alemanya.[16][17] Els més coneguts anaven aparellats de bricbarca. Una cangrea doble implica dos pics.

NRP Sagres.[18]
Gorch Fock, 1933.
Eagle.

Referències[modifica]

  1. ↑ Reguart, A.S.. Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional (en castellà). la viuda de Don J. Ibarra, 1793, p. 65 (Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional). 
  2. ↑ Jaime Pérez, Ricard. Diccionari de l'aparell i del velam en els grans velers. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona, DL 2006. ISBN 978-84-934431-1-5. 
  3. ↑ Antena a Optimot
  4. ↑ Esteban, J.H.. Escritos recobrados (en portuguès). J. Herrero, 2007, p. 65. ISBN 978-84-612-1079-4. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Enciclopedia Universal Espasa, Volum 20 , any 1943.
  6. ↑ Compendio mathematico en que se contienen todas las materias mas principales de las ciencias que tratan de la cantidad. Segunda impression corregida. (Con laminas).. Marin, 1727, p. 245. 
  7. ↑ Escritos recobrados. Jordi Salvador Gracia, 2007, p. 136. ISBN 978-84-612-1079-4. 
  8. ↑ DCVB: Quimelca.
  9. ↑ Cuervo, R.J.. Diccionario de construccion y regimen de la lengua castellana : (en castellà). A. Roger y F. Chernoviz, 1893, p. 32 (Diccionario de construccion y regimen de la lengua castellana :). 
  10. ↑ Mates, M. La Devota peregrinacio de la Terra Sancta y civtat de Hiervsalem (en castellà). en la estampa de Gabriel Graells y Giraldo Dotil, 1604, p. 5-IA1. 
  11. ↑ Jal, A. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal (en francès). Didot, 1848, p. 187. 
  12. ↑ Reid, P. The Merchant Ship in the British Atlantic, 1600–1800: Continuity and Innovation in a Key Technology. Brill, 2020, p. 205 (Technology and Change in History). ISBN 978-90-04-42634-4. 
  13. ↑ Mclaughlan, I. The Sloop of War: 1650-1763. Seaforth Publishing, 2014, p. 250. ISBN 978-1-84832-187-8. 
  14. ↑ Solari, G. Wind Science and Engineering: Origins, Developments, Fundamentals and Advancements. Springer International Publishing, 2019, p. 214 (Springer Tracts in Civil Engineering). ISBN 978-3-030-18815-3. 
  15. ↑ Esteban, J.H.. Escritos recobrados (en català). J. Herrero, 2007, p. 65. ISBN 978-84-612-1079-4. 
  16. ↑ Underhill, H.A.. Masting and Rigging the Clipper Ship & Ocean Carrier: With Authentic Plans, Working Drawings and Details of the Nineteenth and Twentieth Century Sailing Ship. Brown, Son and Ferguson, 1946. ISBN 978-0-85174-173-4. 
  17. ↑ Fischer, K.S.; Fischer, A.O.; Hurst, A.A.. Anton Otto Fischer: Marine Artist : His Life and Work. Teredo Books Limited, 1977. ISBN 978-0-903662-04-8. 
  18. ↑ Schäuffelen, O. Chapman Great Sailing Ships of the World. Hearst Books, 2005, p. 281. ISBN 978-1-58816-384-4. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antena_(nàutica)&oldid=28546222»