Antena (nàutica)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Antena marcada amb el núm. 14 a l'esquema d'Antoni Sañez Reguart - 1796[1]
Henry Grace à Dieu amb veles llatines als arbres de mitjana i contramitjana.

En nàutica, es coneix com a antena[2]ː pàg. 32, [3] a la verga de les veles llatines. Per extensió, es dona el mateix nom a totes les vergues de les veles de les embarcacions menors, siguin o no llatines. També s'anomena antena o pic[4] la verga on es guarneix la vela cangrea. En les embarcacions antigues també es diu antena a la verga de la vela del pal de mitjana.[5][6]

Quan és llarga està formada per dues vergues connectades una en perllongació de l'altra: la de proa s'anomena car i la de popa rep el nom de pena. L'entroncament es fa amb dues lligades, fetes amb dues cordes anomenades "enginyes".[7] És fàcil de desfer amb la finalitat de variar la longitud total de l'antena i, en conseqüència, la superfície portant de la vela.[5] Si l'antena és d'una embarcació gran o ja és un poc vella, pot dur una tercera peça, per a reforçar-la, anomenada quimelca.[8]

Entre els corsaris, l'expressió antena de batalla, significava [hissar] l'antena, orientant-la horitzontalment i en creu, per donar a entendre que estaven preparats per a la lluita. Calar la antena significa arriar-la.[9]

Antenes en l’arbre de mitjana[modifica]

En els vaixells antics (galeres, caravel•les, naus, galions,…) els arbres de mitjana (i de contramitjana) guarnien veritables veles llatines, les vergues de les quals s’anomenaven antenes. Els bastiments amb aparell caire[10] o rodó transformaren les veles llatines dels arbres de mitjana de la manera següent:

  • primer mantenint l’antena i retallant la parte de proa de la vela originalment llatina[11][12][13]
  • en una segona fase, retallant la parte de proa de l’antena; transformant així la vela llatina original en una vela cangrea (afermada al pal pel caient de proa i a la botavara).[14]

La documentació de les fases anteriors cal trobar-la, principalment, en representacions gràfiques de vaixells.

Cangrea doble[modifica]

Els vaixells amb cangrea doble[15] foren, per primer cop, construïts a Alemanya.[16][17] Els més coneguts anaven aparellats de bricbarca. Una cangrea doble implica dos pics.

Gorch Fock, 1933.
Eagle.

Referències[modifica]

  1. Reguart, A.S.. Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional (en castellà). la viuda de Don J. Ibarra, 1793, p. 65 (Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional). 
  2. Jaime Pérez, Ricard. Diccionari de l'aparell i del velam en els grans velers. Barcelona: Museu Marítim de Barcelona, DL 2006. ISBN 978-84-934431-1-5. 
  3. Antena a Optimot
  4. Esteban, J.H.. Escritos recobrados (en pt). J. Herrero, 2007, p. 65. ISBN 978-84-612-1079-4. 
  5. 5,0 5,1 Enciclopedia Universal Espasa, Volum 20 , any 1942.
  6. Compendio mathematico en que se contienen todas las materias mas principales de las ciencias que tratan de la cantidad. Segunda impression corregida. (Con laminas).. Marin, 1727, p. 245. 
  7. Escritos recobrados. Jordi Salvador Gracia, 2007, p. 136. ISBN 978-84-612-1079-4. 
  8. DCVB: Quimelca.
  9. Cuervo, R.J.. Diccionario de construccion y regimen de la lengua castellana : (en castellà). A. Roger y F. Chernoviz, 1893, p. 32 (Diccionario de construccion y regimen de la lengua castellana :). 
  10. Mates, M. La Devota peregrinacio de la Terra Sancta y civtat de Hiervsalem (en castellà). en la estampa de Gabriel Graells y Giraldo Dotil, 1604, p. 5-IA1. 
  11. Jal, A. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal (en francès). Didot, 1848, p. 187. 
  12. Reid, P. The Merchant Ship in the British Atlantic, 1600–1800: Continuity and Innovation in a Key Technology. Brill, 2020, p. 205 (Technology and Change in History). ISBN 978-90-04-42634-4. 
  13. Mclaughlan, I. The Sloop of War: 1650-1763. Seaforth Publishing, 2014, p. 250. ISBN 978-1-84832-187-8. 
  14. Solari, G. Wind Science and Engineering: Origins, Developments, Fundamentals and Advancements. Springer International Publishing, 2019, p. 214 (Springer Tracts in Civil Engineering). ISBN 978-3-030-18815-3. 
  15. Esteban, J.H.. Escritos recobrados (en cat). J. Herrero, 2007, p. 65. ISBN 978-84-612-1079-4. 
  16. Underhill, H.A.. Masting and Rigging the Clipper Ship & Ocean Carrier: With Authentic Plans, Working Drawings and Details of the Nineteenth and Twentieth Century Sailing Ship. Brown, Son and Ferguson, 1946. ISBN 978-0-85174-173-4. 
  17. Fischer, K.S.; Fischer, A.O.; Hurst, A.A.. Anton Otto Fischer: Marine Artist : His Life and Work. Teredo Books Limited, 1977. ISBN 978-0-903662-04-8. 
  18. Schäuffelen, O. Chapman Great Sailing Ships of the World. Hearst Books, 2005, p. 281. ISBN 978-1-58816-384-4. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]