Estai

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Els estais són els núm. 1 i 2

L'estai és l'element de l'aparell o de l'arboradura d'un veler que serveix per mantenir el masteler en posició vertical o subjectar lateralment el bauprès.[1][2] Està constituït per qualsevol tipus de corda, filferro o cable metàl·lic de ferro o acer.[3] En els vaixells de regata, quan es pot deixar anar opcionalment, s'anomena burda.[4]

El mot té el seu origen etimològic en l'anglosaxó stag, del mateix significat.[5]

Tipus d'estais[modifica]

Modernament, i depenent del tipus de nau i de la seva posició de l'element a l'embarcació, els estais es classifiquen de la següent manera:

  • Estai de bec: estai petit situat a la part superior del pal.[3]
  • Estai de cabeça: lligat al topall dels pals (mastelers) amb fermesa.[3][6]
  • Estai de dins: en naus amb més d'un pal, suporta el masteler petit (masteleret) a l'altura de la testa del trinquet, i sobre el qual s'enverga el floc de dins.[3]
  • Estai de fora: en naus amb més d'un pal, suporta el masteleret de la testa del masteler de trinquet, i sobre el qual s'enverga el floc de fora.[3]
  • Estai de galop: en naus amb més d'un pal, darrer estai de l'arbre de trinquet, que es ferma pel cap superior prop de la galeta del pal i per l'inferior, prop de l'espigó del botaló de petifloc.[3]
  • Estai de perilla: és el més alt de tota l'embarcació i comença a l'encapelladura superior.[5]
  • Estai de proa: del masteler cap a la proa o cap les amures de la nau.[6] Si es subjecta a l'alçada de les creuetes altes per evitar la inclinació lateral del pal, rep el nom d'estai baix.[3]
  • Estai de popa: del masteler cap a la popa de la nau.[3][6]
  • Estai de violí: no és ferm en el botaló, sinó que està subjectat a la coberta (a poca distància del pal).[3] Passa per una creueta orientada cap a la proa i, fermat a un xunxo, té la finalitat d’evitar que part l’arbre es corbi cap a popa.[5][7]
  • Estai major: que sosté el masteler principal.[5]
  • Estai volant: fa referència a aquells estais no fixes, i que es poden afluixar en cas de conveniència.[6][5]
  • Obenc: estai que subjecta el pal lateralment i que pot incorporar creuetes.[8]

Estais d'embarcacions concretes[modifica]

  • Estai de contrafloc: des del botaló fins a la creueta del pal trinquet d'una pollacra goleta.[3]
  • Estai de floc: va des de l'extrem del bauprès fins a la creueta del pal trinquet d'una pollacra goleta.[3]
  • Estai de gàbia: suporta el pal de l'arbre mestre a l'altura de la gàbia en el cas de la fragata.[3]
  • Estai de petifloc: va de l'extrem del botaló fins a la meitat del masteler del trinquet d'una pollacra goleta.[3]
  • Estai triàtic: té una configuració horitzontal que, en una goleta o pailebot, uneix els tamborets des de l'arbre trinquet fins al de mitjana.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Gaspar y Roig, 1870.
  2. «estai». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 «Diccionari Marítim» (PDF) (en català). Museu Marítim de Barcelona i Termcat, 08-02-2010. [Consulta: 5 juliol 2010].
  4. Ribes Rosa, 2018, p. 36.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «estai». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Ribes Rosa, 2018, p. 42.
  7. «violí» (en català). Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Consell d'Eivissa [Consulta: 5 juliol 2019].
  8. Ribes Rosa, 2018, p. 99.

Bibliografia[modifica]

  • Ribes Rosa, Sara. Vocabulari nàutic (en valencià). València: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2018. ISBN 978-84-482-6254-9. 
  • Diccionario enciclopédico de la lengua española (en castellà). Madrid: Imprenta y Librería de Gaspar y Roig, 1870 (Biblioteca ilustrada de Gaspar y Roig).