Glossari de termes nàutics

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquest és un glossari de termes nàutics utilitzats pels mariners i per l'entorn nàutic:

  • Alcàsser: la superestructura que es troba a la popa.
  • Aleta: Angle del vent a 45º de la popa.
  • Almanac nàutic: sabent l'hora exacta serveix per poder determinar la posició geomètrica d'un astre, Això és necessari per al càlcul de la longitud geogràfica.
  • Amainar: recollir o arriar les veles
  • Ampolleta: utilitzada per determinar el temps a partir del mig dia, així com la velocitat de la nau amb relació a l'aigua.
  • Amura: Amplada d'un vaixell en la vuitena part del seva eslora comptant a partir de la proa, és a dir, la part dels dos costats del vaixell on s'estrenyen per formar la proa, existint per tant una amura de babord i una amura d'estribord, el mateix que passa en la part de popa amb les aletes.
  • Àncora: peça primitiva de pedra - modernament de ferro acabada en dues ungles i una argolla a l'extrem oposat - connectada a un troc de cadena lligada a una corda que s'usa per a fixar l'embarcació al fons del mar, rius, llacs.. etc.;
  • Anullo: o anell, instrument utilitzat per mesurar l'altura del sol sobre l'horitzó.
  • Aparell conjunt de pals i eixàrcies
  • Aparellar: posar els instruments de treball com timons, cabrestant, àncores ...
  • Arqueig: és la mesura convencional de la capacitat o volum intern del vaixell. Es mesura en tones Moorson, tones d'arqueig brut (GT) o tones d'arqueig net (NT), segons el cas.
  • Artimó: Vela de tall de l'pal de mitjana d'una fragata o de l'pal mestre d'un bergantí. Vela llatina de certs bastiments més antics.
  • Astrocompass: instrument de navegació per trobar el nord real mitjançant un astre i taules astronòmiques;
  • Astrolabi: Instrument de navegació utilitzat per mesurar l'angle del sol i altres astres sobre l'horitzó, l'observador està en el vèrtex de l'angle;
  • Avant: és l'espai situat davant de l'embarcació;
  • Babord: és el costat esquerra del vaixell quan un observador mira cap a la proa;
  • Baluma: caiguda de popa.
  • Banc: (bancada) Peça de fust travessera de forma semicircular, que va d'un costat a l'altre de la barca, donant-li consistència, i que a la vegada té la funció de seient. El banc on es recolza el pal mestre del llaüt s'anomena banc d'arbre, i és més reforçat que la resta.
  • Bau: són peces transversals que complementen les quadernes i serveixen per a sostenir a les cobertes.
  • Bauprès: pal molt inclinat que surt de proa.
  • Bergantí goleta: vaixell de dos pals, el de davant, que és de tres peces i encreuat, i el de darrere, que és de dues peces i com de pailebot.
  • Bergantí pollacra: vaixell de dos pals encreuats, el de davant, que és de tres peces, i el de darrere, que és de dues peces.
  • Bergantí: vaixell de dos pals de tres peces, tots encreuats.
  • Bergantí-goleta: de tres pals: vaixell de tres pals, el de davant, que és de tres peces i encreuat, i el del mig (pal mestre o major) i el de darrere (pal de mitjana), que són de dues peces i com de pailebot.
  • Bermudiana: Vela de tall molt corrent que ha substituït el conjunt que formaven artimó i escandalosa.
  • Bites: Són dues peces de fusta embiaixades que sobresurten uns 10 o 12 cm. per damunt l'orla. Estan clavades als laterals dels escalemots de la part de proa. Serveixen per envoltar i fermar.
  • Bodega: espai interior d'una nau, sota la coberta principal.
  • Boia , objecte flotant lligat a un mort que serveix per marcar la ubicació d'un cos submergit (ancoratge, nansa, roca...), o per marcar un camí a seguir (baixos, triangle d'una regata..)
  • Bolina , Navegar de - tècnica de navegació contra el vent;
  • Botaló: Masteler del bauprès.
  • Botavara: perxa horitzontal on s'enverga el pujament d'un artimó o d'una vela bermudiana.
  • Braçola: brocal que envolta l'escotilla per impedir la caiguda d'aigua i objectes a l'interior del vaixell.
  • Bricbarca: vaixell de tres o més pals de tres peces i encreuats, excepte el de darrere, que és de dues peces i com d'un pailebot. També anomenada corbeta:.
  • Brúixola solar: instrument de navegació per trobar el nord real mitjançant un astre i taules astronòmiques;
  • Brúixola: instrument de navegació que indica el nord magnètic;
  • Brúixola magnètica: per determinar el rumb magnètic.
  • Brusca: fregar l'obra viva del casc per fer-la llisa.
  • Buc: és l'embolcall impermeable de la nau. Ha de tenir una forma tal que afavoreixi la seva velocitat i li proporcioni les millors qualitats marineres per a la navegació.
  • Cabrestant: maquinària que serveix per hissar la cadena de l'àncora i treballar amb els caps de bord. Exerceix grans esforços.
  • Caient: el dos laterals. S'identifiquen com a caient de sobrevent i caient de sotavent (amb el vaixell navegant).
  • Calafatar: "Fer-la negra", és l'operació d'impermeabilitzar o fer estanc el buc, tapant les juntures perquè no hi entri l'aigua.
  • Calat: mesura de la profunditat a la que arriba la quilla d'un vaixell, o també la distància entre l'extrem inferior de la quilla i la línia de flotació del vaixell, la immersió del vaixell dins l'aigua
  • Cangrea: o aurica Vela de tall de format trapezoïdal de forma asimètrica,, que s'enverga al pic, al pal i a la botavara, usada en algunes embarcacions esportives com a vela major.
  • Caravel·la: vaixell del segle XV, d'una sola coberta, tres pals i veles llatines o rodones.
  • Carraca: vaixell gran del segles XV i XVI.
  • Cartes nàutiques: que són mapes o plànols a escala de les zones en què el vaixell navega
  • Castell: és la superestructura de proa o de popa.
  • Cercle de reflexió: instrument de navegació per mesurar l'altura dels astres sobre l'horitzó;
  • Cinta: Taula del folre de l'embarcació que s'estén de proa a popa davall la peça de claus. És la més alta i la més forta de totes.
  • Clíper: Veler ràpid de tall fi i gran superfície vèlica concebut en el segle XIX.
  • Coberta: són les superfícies horitzontals que divideixen l'interior del vaixell en el sentit de la seva alçada.
  • Coca: Embarcació medieval.
  • Codast: peça que en prolongació de la quilla forma l'extrem de popa del vaixell, és on es fixa el timó en el cas d'un bot, mai en un llaüt, perquè llavors s'anomena roda de popa
  • Coferdam: emprats en els vaixells de guerra. Són espècies de llargs calaixos que protegeixen el buc en cas d'una via d'aigua.
  • Combo: és la superestructura que es troba al centre del vaixell.
  • Compàs de marcacions: serveix per determinar marcacions: magnètiques d'objectes observats
  • Compàs de puntes: per mesurar distàncies.
  • Congo: Peça de bronze o llautó en forma d'argolla que va fixada a la roda de proa i serveix per fixar el barbiquell del botaló o l'aparell de treure la barca.
  • Contraroda: Peça de fusta col·locada darrere de la roda d'on queden clavats els extrems de les teules del folre. Serveix per donar solidesa a la unió de la roda i la quilla.
  • Corredora: utilitzada per determinar la velocitat de la nau amb relació a l'aigua. Avui ha caigut en desús en ser reemplaçada per la corredora electrònica.
  • Cossia: Està composta de dues fustes en forma de biga, col·locades de cantell damunt les llatres i la bancada, que formen els dos costats llargs de l'escotilla de la barca.
  • Cossia: passadís que recorria, de proa a popa, la part central d'una galera
  • Costat: Una part del revestiment exterior del buc del vaixell per sobre de la línia de flotació amb el vaixell a plena càrrega. (Durant la construcció del buc del vaixell es defineix com la part que va fins a la vora de la coberta)
  • Cronòmetre nàutic: utilitzat per determinar l'hora amb gran precisió la qual cosa és necessari per a la determinació de la longitud geogràfica.
  • Desplaçament: és el pes d'un vaixell, és a dir el pes del volum d'aigua que desallotja.
  • Doble fons: consisteix a col·locar un segon folre interior entre les quadernes, dividint en cel al fons de la nau.
  • Eixarciar: posar els pals, l'eixàrcia ferma i la de treball.
  • Embonar: "metre els embons", posar les taules del folre, començant pels embons.
  • Enramada: posar les quadernes, la sobrequilla i les cintes.
  • Envasar: posar pals i palla per ajudar a ficar l'embarcació a l'aigua.
  • Escàlem: tija de fusta o de ferro que serveix de punt de suport al rem
  • Escalemot: Barrot de fusta que sobresurt de la taula de claus i on són clavades les taules que folren l'orla.
  • Escandalosa: Vela de tall, triangular, dels mastelers d'un pailebot, del masteler del pal de mitjana d'una bricbarca, etc.
  • Escobar: forats practicats a la roda que permeten el pas de la cadena de l'àncora.
  • Escota: corda que es lliga a la botavara o al puny d'escota d'una vela mitjançant la qual es controla l'angle de la vela amb el vent;
  • Escotilla: obertures practicades a les cobertes, que serveixen per comunicar i donar pas a la llum i l'aire.
  • Eslora: és la longitud del vaixell mesurada en el pla longitudinal. Existeix l'eslora màxima i l'eslora entre perpendiculars.
  • Espalmar: (despalmar) netejar i untar l'obra viva de sèu fos perquè llisqués bé en navegar, fase imprescindible en la construcció, reparació o posada a punt.
  • Espiga de gratanúvols:
  • Espiga de sobregoneta:
  • Estamenera: Són les dues peces, muntades una a cada banda, que junt amb el medís componen la quaderna d'una embarcació.
  • Estribord- és el costat dret del vaixell quan un observador mira cap a la proa;
  • Floc: Qualsevol vela triangular hissada a proa del trinquet, especialment la vela que en una fragata s'amura al pont intermedi entre el cim del botaló i el tamboret del bauprés.
  • Fogonadura: són les obertures de les cobertes per on travessen els pals.
  • Folre de coberta: Conjunt de taules que van clavades damunt les llatres i constitueixen la coberta de l'embarcació.
  • Folre exterior: és la part exterior del buc, format per taulons o planxes, de fusta o ferro segons el vaixell.
  • Folre: Conjunt de taules que van clavades a les quadernes per la part exterior i formen el cos del buc d'una embarcació.
  • Forcat -Espai protegit sota el senó.
  • Fragata: vaixell de tres pals de tres o més peces, tots creuats.
  • Gàbia de caprici: La que té una faixa més de rínxols.
  • Gàbia volant: La de posar i treure.
  • Gàbia: Vela quadrada que s'hissa al llarg del masteler de l'pal major d'una fragata, o d'un bergantí, o d'una bricbarca.
  • Galera: Antic vaixell de guerra de rems i veles auxiliars.
  • Galió: Vaixell de càrrega o de guerra, gran, alterós, sense rems, amb tres o quatre pals de veles generalment quadres.
  • Girocompàs: instrument de navegació que indica el nord real emprant l'efecte giroscòpic;
  • Goleta: vaixell, la forma clàssica de la qual té dos pals de dues peces i va aparellada principalment amb veles de tall.
  • Goneta: Vela quadrada situada damunt del velatxo o del velatxo alt de l'pal trinquet, o damunt la gàbia o gàbia alta de l'pal mestre
  • Gràtil alt: el gràtil de dalt
  • Gràtil d'escota: el de baix.
  • Gràtil: caiguda de proa, la que va al pal.
  • Gràtil: el de dalt, que va a la verga.
  • Instruments: i eines de càlcul per a la realització dels necessaris càlculs matemàtics. Avui dia han estat substituïts per calculadores i ordinadors digitals però tradicionalment es feien servir taules (trigonométrics, logaritmes, etc.), Regla de càlcul: etc.
  • Kamal: senzill instrument d'origen àrab que servia per mesurar l'altura dels astres sobre l'horitzó. Consistia en una tauleta perforada en el seu centre amb un forat per on passava un cordill nuat que l'observador subjectava entre les dents.
  • Línia de flotació: intersecció del pla de nivell lliure de l'aigua amb la superfície exterior del buc.
  • Llatre: Barrot corbat que aguanta la coberta, i que reforça l'embarcació. Són peces que van muntades damunt la serreta i serveixen per sostenir els taulons del folre de coberta.
  • Mampara estanca: aquella que es tanca hermèticament, mitjançant portes estanques, que impedeixen que l'aigua es comuniqui entre els compartiments en cas d'avaria.
  • Mampara: poden ser longitudinals o transversals, subdivideixen el buc en diversos compartiments, augmentant la seva rigidesa i resistència.
  • Mànega: és l'ample de la nau mesurat en el pla de la quaderna mestra.
  • Masteler de gàbia: el que ve a continuació del pal mascle.
  • Masteler de goneta: el que ve a continuació del de gàbia.
  • Masteler de sobregoneta: el que ve a continuació del de goneta.
  • Medís: La part central d'una quaderna, que va fixada damunt la peça i arriba fins al pantoc.
  • Messana: (o mitjana), vela triangular o trapezial —llatina, marconi o cangrea— sempre envergada al pal de popa i que serveix per estabilitzar el vaixell.
  • Nocturlabi: es feia servir per determinar l'hora mitjançant l'observació de les estrelles.
  • Bita: columnes de ferro ferms a la coberta on es prenen tornada els caps, filferros i cadenes que que s'utilitzen a bord.
  • Obra morta: és la part emergent del buc i les superfícies laterals s'anomenen costats.
  • Obra viva: és la part submergida del buc.
  • Octant: instrument de navegació per mesurar l'altura dels astres sobre l'horitzó, essencialment el mateix instrument que el sextant amb la sola diferència dels graus d'abast
  • Orla: És la part del buc d'una embarcació que hi ha per sobre de la coberta i forma part de l'obra morta.
  • Pailebot: Goleta els pals de la qual tenen tots la mateixa alçària i només va aparellada amb veles de tall.
  • Pal d'artimó: pal d'una vaixell que serveix per hissar la vela homònima.
  • Pal de messana: (de mitjana), El que serveix per hissar la vela d'aquest nom.
  • Pal major: (o mestre) el pal principal d'una vaixell.
  • Pal mascle: el primer tros d'un pal, que toca a la carena del vaixell.
  • Trinquet: pal de proa d'un xabec, d'una fragata, d'una bricbarca, d'un bergantí, d'una goleta, etc., però no d'una barca de messana, ni d'un iot.
  • Paramola: Peces de fusta que van fixades i clavades horitzontalment damunt els escalemots a proa i popa del llaüt, amb un forat per passar-hi el pal trinquet a proa i una mitjana a popa.
  • Peça de claus: Es diuen així les peces de fusta que es troben de pla damunt la cinta i les llatres, que donen la volta a tota l'embarcació i a l'altura de la coberta, és una peça de difícil col·locació que lliga les estameres i la coberta.
  • Peça: Peça de fusta que va de proa a popa, muntada sobre la quilla d'una embarcació per reforçar-la. Damunt s'hi planta la madissada.
  • Perroquet: Vela que equival a la goneta de messana.
  • Petifloc: Vela triangular més petita que el floc.
  • Pollacra: vaixell de dos pals de dues peces, tots encreuats.
  • Pols: Són els taulons de fusta que es treuen i es posen damunt les quadernes formant el paviment interior de la barca.
  • Popa: és la part de darrere de l'embarcació;
  • Proa: és la part de davant de l'embarcació;
  • Pujament: el faldar d'una vela rodona o d'una vela de tallant, és a dir, el costat inferior, que s'enverga normalment a la botavara.
  • Puntal: és l'altura del vaixell mesurada sobre la perpendicular mitjana, des de la vora inferior de la quilla fins a la coberta principal.
  • Puntals: són els reforços en sentit vertical.
  • Puny d'amura: el de baix a proa, entre el gratil i el pujament.
  • Puny d'amura: el de proa, entre el gràtil i el pujament.
  • Puny de boca: el de dalt a proa, entre els dos gràtils.
  • Puny de pena: el de dalt a popa, entre el gratil alt i la baluma
  • Puny de pena: el de dalt, al vèrtex de les dues caigudes.
  • Puny d'empunyidura: els dos de dalt, entre el gràtil i els caientss.
  • Puny d'escota: el de baix a popa, entre la baluma i el pujament.
  • Puny d'escota: el de popa, entre la baluma i el pujament.
  • Puny d'escota: els dos de baix, entre els caients i el gràtil d'escota.
  • Puny d'una vela: Els angles de la vela reben el nom de Puny de vela:.
  • Quaderna mestra: Secció vertical transversal del nucli d'àrea màxima.
  • Quaderna: són les peces corbes que s'afirmen a la quilla en forma perpendicular a aquesta. Serveixen per a donar forma al vaixell i sostenir els folres.
  • Quadrant: senzill instrument utilitzat per mesurar l'altura d'un astre sobre l'horitzó. Va ser desplaçat per altres instruments més moderns.
  • Quadrant de Davis: instrument de navegació per mesurar l'altura dels astres sobre l'horitzó, va reemplaçar la ballesta i va ser substituït al seu torn pel sextant.
  • Quarters: Són cada una de les tapes de fusta que van encaixades cada una d'elles i damunt la cossia, deixant la barca tancada i fent-la impenetrable a l'acció de l'aigua.
  • Quilla: peça longitudinal que corre de proa a popa a la part més baixa del vaixell, servint de lligam entre les quadernes.
  • Redons: (rodó) És una peça gruixuda i massissa de fusta que forma la part de dalt de l'obra morta.
  • Regles paral·lels: utilitzats per a traçar paral·leles sobre la carta.
  • Roda: peça que en prolongació de la quilla forma l'extrem de proa del vaixell
  • Senó: Petita coberta situada a proa o a popa en embarcacions obertes (sense coberta principal).
  • Sentina: zona més baixa del celler on arriben les aigües que puguin haver penetrat en ell.
  • Serreta: Dues taules interiors, armades a cada banda del buc d'una barca, col·locades de proa a popa a l'alçada de la cinta i fortament clavades al capdamunt de les quadernes. A més de donar solidesa a l'embarcació serveix per muntar-hi les llatres de la coberta.
  • Seure: posar la quilla, la roda i el codast sobre les estepes.
  • Sextant: instrument de navegació utilitzat per mesurar l'angle entre una línia que passa per l'observador i un estel, i la línia horitzontal, o l'angle horitzontal entre dos punts de referència;
  • Sobregoneta: Vela quadrada situada damunt de la goneta de l'pal trinquet, o damunt la goneta de l'pal mestre
  • Sobrequilla:
  • Sobrevent : és el costat des d'on bufa el vent (en oposició a sotavent);
  • Sonda nàutica: per determinar la profunditat i naturalesa del fons. Consistia en un cap a l'extrem anava un pes de plom amb una cavitat a la part inferior en la qual es posava sèu perquè en tocar fons es pegués una mostra. Aquest tipus de sonda ha caigut en desús substituït per la sonda electrònica.
  • Sotavent : és el costat cap on bufa el vent (en oposició a "perlovent");
  • Superestructura: estructura de fusta o de metall per sobre de la coberta a la tripulació d'un vaixell.
  • Tapa de regala (soleta) És una peça llarguera formada per diferents trossos de fusta acoblats entre ells, i clavats el voltant de l'orla damunt els rodons.
  • Taxímetre: cercle azimutals que serveix per determinar la demora nàutica: d'objectes observats
  • Vara de Jacob: senzill instrument en forma de creu que servia per mesurar l'altura dels astres sobre l'horitzó.
  • Varar: ficar l'embarcació a l'aigua. En català varar és el contrari que varar en castellà.
  • Varenga:
  • Vela: estructura de propulsió de determinats tipus d'embarcacions que utilitzen la força dels vents.
  • Vela de tallant: Van muntades en el pla longitudinal i van envergades en els pals, pics, nervis i estais.
  • Vela de trinquet: La vela de proa d'un xabec, d'una fragata, d'una bricbarca, d'un bergantí, d'una goleta, etc., però no d'una barca de messana, ni d'un iot.
  • Vela major: La vela principal d'un vaixell.
  • Vela rodona: Va muntada a les vergues i té quatre costats.
  • Velatxo: La primera vela situada per damunt de la vela de trinquet, i si només n'hi ha una, aquesta mateixa.
  • Vent aparent: suma vectorial del vent real i l'induït per la velocitat del vaixell.
  • Xabec: vaixell de vela llatina, amb tres pals, usada a la Mediterrània per al tràfic de cabotatge.

Enllaços classificats[modifica | modifica el codi]