Priorat de Catalunya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Orla)
Salta a: navegació, cerca
Creu de Malta

El Priorat de Catalunya (o Gran Priorat de Catalunya) fou la demarcació que l'orde de Sant Joan de Jerusalem va crear a partir de 1317 quan la major part dels béns de l'orde del Temple van passar a la primera, així es va dividir el priorat històric que hi havia hagut a la Corona d'Aragó, la Castellania d'Amposta, en dues entitats: la Castellania d'Amposta[1] i el Priorat de Catalunya, (i encara deixant el regne de València per al nou orde de Montesa).

Mapa Comandes catalanes de l'Hospital. Comandes catalanes de l'orde de l'Hospital (amb data de fundació)

El Priorat de Catalunya comprenia totes les comandes situades a Catalunya (amb els comtats del Rosselló inclosos) i les Illes Balears. Ara bé, les comandes que restaven a la dreta de l'Ebre no s'incloïen al Priorat, sinó que formaven part de la Castellania.

Tanmateix, van haver-hi excepcions: antigues possessions templeres de la Llitera i, sobretot, les hospitaleres de la Baixa Ribagorça, adscrites a la comanda de Siscar restaren sota l'administració del Gran Priorat de Catalunya.

Al capdavant del Priorat de Catalunya hi havia un frare hospitaler que s'anomenava Prior de Catalunya que residia normalment a Barcelona i durant l'edat mitjana solia ser un home de confiança de la monarquia, com el castellà d'Amposta.

Tres segells del Gran Priorat de Catalunya (publicats per Ferran de Sagarra: Sigil·lografia Catalana, III, Barcelona, 1932). El núm. 5679, del Prior Josep de Vilallonga, any 1728; el núm. 5680, procedent de la casa de Susterris-Siscar, any 1735; i el núm. 5684, del Prior Guillem de Guimerà, any 1392.

Llista de les comandes del Priorat de Catalunya[modifica]

COMANDES ORIGINÀRIES DE L’HOSPITAL.[2]

COMANDES ORIGINÀRIES DEL TEMPLE.[8]

Església de Sant Joan de la Valleta. Llauda sepulcral de fra Miquel Torrelles, gran prior de Catalunya.
Església de Sant Joan de la Valleta.Llauda sepulcral del gran prior fra Nicolau Abrí Descatllar.(única retolada en català)











Referències[modifica]

  1. Curiosament, l’únic priorat de l’orde que no s’anomenà “priorat” sinó “castellania”
  2. Miret, 1910, p. 521-530; Fuguet, 1996, p. 24-28, 1998, p. 27-30, 2000, p. 32-43, i 2002, p. 31-44.
  3. Esdevingué comanda l'any 1405 quan l'orde de l'Hospital, després de vendre Sant Celoni, la comprà amb tota la jurisdicció i imperi (Fuguet, 2000)
  4. L’any 1425, a causa de les migrades rendes, la casa de Siscar fou annexionada a la de Susterris.
  5. A començaments del segle XIII s’uniren en una sola comanda aquestes tres possessions de l’Hospital.
  6. L'orde de l'Hospital, l'any 1405, la va vendre per comprar l'Espluga Calba (Fuguet, 2005)
  7. La comanda del Temple (amb seu a l’Almudaina de Gumara i Pollença) i la comanda de l’Hospital (amb seu a Sant Joan de la Mar), en desaparèixer el Temple, formaren una sola casa. Degut a la llunyania de Barcelona, tots els béns mallorquins de l’Hospital, sense deixar de pertànyer al Gran Priorat de Catalunya, van ser elevats a la categoria de Batllia -una entitat administrativa superior a la comanda-; això va tenir lloc en el capítol general de l'orde, celebrat a Rodes, el 23 de maig de 1428 sota la presidència del gran mestre Antoni de Fluvià.(Miret, 1910, p. 467).
  8. Miret, 1910, p. 521-530; Forey, 1973, p. 452-453; Fuguet, 1996, p. 17-23, 1998, p. 19-27, 2000, p. 21-31, i 2002, p. 13-30; Tréton, 2010. Vegeu Comandes catalanes de l'orde del Temple
  9. A l’Espluga hi van haver dues comandes, una del Temple (que depenia de la comanda de Barberà), a l’Espluga Sobirana, i altra de l’Hospital, a l’Espluga Jussana.
  10. Quan, l’any 1318, els béns del Temple passaren a l’Hospital, la casa de Palau del Temple fou adquirit per Pere el Cerimoniós que el convertí en Palau Reial Menor, i la resta de béns l’orde passaren a engrossir la casa de l’Hospital de la Riera de Sant Joan que restaria com a única comanda de la ciutat comtal.
  11. La comanda de Mallorca fou d’alguna manera una comanda bicèfala entre Ciutat de Mallorca (amb la seu situada al castell del Temple -Almudaina de Gumara- de Ciutat), i a Pollença.

Bibliografia[modifica]

  • MIRET Y SANS, Joaquim (1910), Les cases de templers y hospitalers en Catalunya, Barcelona.
  • FOREY, Alan (1973), The templars in the "Corona de Aragón", Oxford University Press, Londres.
  • FUGUET SANS, Joan (1997,1998,2000 i 2005), Templers i Hospitalers, I-IV, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona.
  • BONNEAUD, Pierre, (2004), Le prieuré de Catalogne, le couvent de Rhodes et la couronne d'Aragon (1415-1447), Conservatoire Larzac Templier et Hospitalier, Millau.
  • TRÉTON, Rodrigue (2010), Diplomatari del Masdéu, I-V, Fundació Noguera, Barcelona.