Comanda d'Aiguaviva

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Comanda d'Aiguaviva
Dades
Tipuscastell-comanda, actualment mas
Creaciós.XIII
Característiques
Estil arquitectònicMedieval
Materialpedra, pissarra i granit
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaGironès
MunicipiAiguaviva
LocalitzacióAiguaviva
 41° 56′ 36″ N, 2° 47′ 12″ E / 41.94333611°N,2.78659444°E / 41.94333611; 2.78659444
Modifica les dades a Wikidata

La Comanda d'Aiguaviva fou un establiment primer de l'Orde del Temple per passar després a l'Orde de l'Hospital, fins que fou desamortitzat i convertida en masia. El 1190 ja consta com a propietat dels templers, que pocs anys després, el 1207 hi van establir una comanda. Amb la desaparició d'aquest orde, la propietat va passar a l'Hospital el 1318. És possible que aquesta comanda fos unida a la resta de terres gironines (Castelló d'Empúries, Avinyonet i Sant Llorenç de les Arenes). Amb tota probabilitat fou saquejada per les tropes napoleòniques, abans de ser desamortitzada. Encara, pel que fa a la capella, fou novament saquejada durant l'inici de la Guerra Civil.

Aiguaviva de Gironès (Gironès). "El Temple d'Aiguaviva", nom en què es coneix actualment la casa que fou seu de la comanda templera.
Aiguaviva de Gironès (Gironès). Escut heràldic d'un comanador hospitaler de la casa del llinatge Ferrer.

El centre d'aquesta comanda era el que es coneix avui dia com al Mas del Temple o Mas Vidal, al costat de la carretera que duu de Vilablareix a Aiguaviva. Es tracta d'una construcció d'origen medieval, molt modificada en l'edat moderna i contemporània per tal de servir com a centre d'una explotació agrícola. Adossat al mas hi ha una capella, Santa Magdalena, avui dia tancada al culte. En les parets del mas són evidents les traces templeres i hospitaleres, amb escults esculpits i una llinda amb inscripcions, avui il·legible.

Comanadors templers[1][modifica]

  • Berenguer d'Arbós (1192- març 1213),
  • Joan d'Agde (juny 1237),
  • Dominic (abril 1239),
  • Cabot (maig 1246),
  • Bernat de Motllor (1252),
  • Berenguer de Calaca (1265),
  • Pere de Cànoves (1272-1288),
  • Guillem d'Abellars (1293),
  • Berenguer de Vallverd (1303),
  • Guerau de Regàs (1305)

Comanadors hospitalers[2][modifica]

  • Berenguer de Flassà (1322-1323)
  • Albert Sabellà (1331)
  • Ramon de Candell (1336-1340)
  • Ramon de Vilademany (1343-1348)
  • Ermengol de Santfeliu (1362)
  • Bernat Gallart (1372)
  • Berenguer Batlle (1392-1408)
  • Gabriel de Gualbes (1414-1419)
  • Guillem Seguer (1451)
  • Guillem de Jou (1477-1482)
  • Vidal Claramunt (1499)
  • Joanot Ferrer (1512)
  • Mateu Ferrer (1545-1548)
  • Joanot de Torrelles (1577-1579)
  • Felip d'Olms (1610), que també ho era d'Avinyonet.
  • Joan Miquel Fuster (1623)
  • Nicolau Serra (1627)
  • Pelai Quint (1647-1655)
  • Arnau Serralta (1664-1666)
  • Salvador Olesa (1673-1676)
  • Dídac de Serralta (1687)
  • Geroni de Ribes (1700-1702)
  • Josep de Vilallonga i Saportella (1715-1725)
  • Magí Anton de Vilallonga (1742-1763)
  • Nicolau Puigdorfila (1768)
  • Jordi Serra (1792)
  • Jaume de Camprodon (1797-1804)

Referències[modifica]

  1. (Segons Forey)
  2. (Segons Miret i Sans, 1910)

Bibliografia[modifica]

  • FOREY, Alan (1973): The templars in the 'Corona de Aragón', Oxford University Press.[1]
  • FUGUET SANS Joan (1995): L'arquitectura dels templers a Catalunya,Barcelona, Rafael Dalmau Ed.ISBN 84-232-0494-4
  • — (2005): Templers i Hospitalers, IV. Guia de la Catalunya Vella, el Penedès, els Comtats del Rosselló i Mallorca, Barcelona, Rafael Dalmau, Ed. ISBN 84-232-0686-6
  • MIRET Y SANS, Joaquim (1910): Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya, Barcelona, 1910.[2]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]