Castell d'Alguaire

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Castell d'Alguaire
Castell-comanda d'Alguaire, o Monestir de Nostra Senyora d'Alguaire i Sant Joan de Jerusalem.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud387 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
VegueriaPonent
ComarcaSegrià
MunicipiAlguaire Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióDalt d'un pujol a ponent poble, Alguaire Modifica el valor a Wikidata
 41° 44′ N, 0° 35′ E / 41.74°N,0.58°E / 41.74; 0.58
Bé d'Interès Cultural
Data8 novembre 1988
IdentificadorRI-51-0006224
Bé Cultural d'Interès Nacional
Identificador769-MH
IPAC861

Del Castell d'Alguaire, d'origen àrab, esmentat per primera vegada al segle XI, es conserven els vestigis dels murs de la muralla, d'una torre quadrada i de l'antiga Església de Santa Maria. Les restes del castell són declarades bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica]

Les escasses restes del castell i convent d'Alguaire coronen un tossal situat a ponent de la població.[1]

Del conjunt format per l'antic castell i monestir santjoanista resten escassos vestigis difícils de veure perquè al mateix indret hi ha un camp de conreu de cereals.[1]

Es conserva part d'un mur de tanca, fet de tàpia sobre dues filades de pedra de gres, així com d'una torre quadrada (3 X 5 m) de característiques semblants, però massissa. Els carreus ben conservats han estat espoliats en alguns trams i ha quedat a la vista la maçoneria central del mur de bassament.[1]

També es conserven restes de l'absis de l'església, d'estil gòtic. Aquesta església, que en part donava a l'hospital, tenia cinc capelles principals i la capella del comanador.[1]

Al mig del recinte s'ha localitzat la boca de la cisterna, la qual sembla que està intacta sota l'actual camp de cereals. D'altra banda, el material ceràmic trobat és força abundant i proporciona una datació que va des del segle XIII fins al segle XVII.[1]

Història[modifica]

Com el seu topònim indica, Alguaire devia constituir originàriament un assentament musulmà. El primer esment del castell és del 1083, any en què el rei Sanç Ramírez, en el seu avenç per terres de Montsó i la Llitera, atorgava a Ramon Berenguer de Siscar i a Pere Bernat de Monesma unes terres properes al castell d'Alguaire ("Alguadra"). De tota manera, no sembla que la conquesta del castell d'Alguaire es fes fins poc abans de la conquesta definitiva de Lleida, el 1149.[1]

En una data propera a aquesta conquesta, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona va encarregar al comte d'Urgell la presa de diversos pobles i castells de la baixa ribera del Noguera Ribagorçana i de la zona del Segre, entre ells Alguaire.[1]

Sembla probable que el castell d'Alguaire fou pres per Ermengol VI d'Urgell, donades les pretensions de senyoriu que fins al segle XIV tingueren els comtes d'Urgell sobre aquesta baronia, atorgada a l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.[1]

El castell d'Alguaire consta, segons document fet per Alfons I l'any 1174, com un domini reial, fins que el 1186 el rei Alfons I atorgà als hospitalers la senyoria del castell i el terme d'Alguaire.[1]

En el plànol i gravat del conjunt que va fer Beaulieu l'any 1640 són visibles, entre les fortificacions d'estrella de l'època, l'existència d'una muralla amb porta central i cinc torres rectangulars a cada banda, que devien correspondre a la fortificació medieval, de la qual hi ha les restes indicades.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell d'Alguaire
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Castell d'Alguaire». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 març 2013].

Enllaços externs[modifica]

  • «Castell d'Alguaire». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.