Noguera Ribagorçana

Infotaula de geografia físicaNoguera Ribagorçana
Imatge
La Noguera Ribagorçana al seu pas per l'embassament de Canelles
TipusCurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial2.400 m
Entitat territorial administrativaprovíncia de Lleida (Catalunya) i Catalunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarranc de Molières
Vall d'Aran
Final
Entitat territorial administrativaCatalunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSegre Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 37′ 36″ N, 0° 42′ 21″ E / 42.6267°N,0.7058°E / 42.6267; 0.7058
41° 40′ 29″ N, 0° 42′ 22″ E / 41.6747°N,0.7061°E / 41.6747; 0.7061
Afluent
24
Conca hidrogràficaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida133 (longitud) km
TravessaAragó, Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Noguera, Segrià
La Noguera Ribagorçana al pont d'Orrit

La Noguera Ribagorçana[1] és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta. Neix a la capçalera de la vall de Barravés (Vall d'Aran), i desemboca al Segre al terme de Corbins (Segrià). Està embassat pels pantans de Baserca, d'Escales, de Canelles i de Santa Anna, els quals serveixen tant per a la producció d'energia hidroelèctrica com per a abastir d'aigua el canal de Pinyana i el de Catalunya i Aragó. Durant bona part dels 130 quilòmetres del seu recorregut coincideix amb la línia divisòria política entre Catalunya i Aragó. Prop de la presa d'Escales, en els seus congosts, hi ha l'única població mundial de la planta rupícola Borderea chouardii.

Capçalera[modifica]

La capçalera de la Noguera Ribagorçana és un espai natural format per un conjunt de valls tancades i estretes situades al vessant meridional pirinenc: la vall de Barravés, i les valls de Molières i Conangles. Està situat a cavall dels termes municipals de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran. Presenta un paisatge de caràcter netament atlàntic, molt més proper al del vessant nord que no pas al vessant sud, on és situat. Es pot considerar d'extraordinària i de gran interès biogeogràfic la situació d'un conjunt de comunitats i d'espècies plenament atlàntiques al vessant meridional de la serralada pirinenca (conca hidrogràfica de la Noguera Ribagorçana). Són de gran interès les comunitats vegetals i les espècies plenament atlàntiques, com les torberes de bruc d'aiguamoll amb esfagnes i ciperàcies, que no es troben enlloc més de Catalunya. L'estany Redon, pel seu estat natural i per la seva extensió, és un dels pocs estanys pirinencs remarcables que conserva intactes els seus sistemes naturals.[2]

Afluents[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Capçalera de la Noguera Ribagorçana». Espais Naturals. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2015].
  3. «Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Castigaleu». Arxivat de l'original el 2020-07-10. [Consulta: 19 octubre 2015].
  15. «Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. «Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. «Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. «Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. «Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Noguera Ribagorçana