Pallars Jussà
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Lleida | ||||
Capital | Tremp | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 13.080 (2019) (9,74 hab./km²) | ||||
Gentilici | Pallarès, pallaresa | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1.343,1 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Organització política | |||||
Forma de govern | Consell Comarcal | ||||
PIB nominal | 238.700.000 € (2014) | ||||
PIB per capita | 18.000 € (2014) | ||||
Codi IDESCAT | 25 | ||||
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà. Limita amb les comarques de la Noguera, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i la Ribagorça a l'Aragó. És un dels dos fragments en què quedà repartit el territori històric del Pallars.
Geografia
[modifica]De fet, el Pallars Jussà està format per quatre unitats geogràfiques: la Conca Deçà o Conca de Tremp, al voltant del cap de comarca, la Conca Dellà, al voltant de la vila d'Isona, la Conca de Dalt, al voltant de la Pobla de Segur, tot i que rep aquest nom el municipi del Pont de Claverol, i el conjunt format per la Vall Fosca, amb Cabdella com a centre, i el terme paral·lel de Sarroca de Bellera.
Encara, un cinquè territori s'ha afegit administrativament al Pallars Jussà, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Ribagorça: es tracta de la meitat oriental de la Terreta, amb els antics termes municipals d'Espluga de Serra i Sapeira, tots dos actualment englobats en el gran municipi de Tremp. El 2018 tenia 13.091 habitants.
Municipi | Habitants |
---|---|
Abella de la Conca | 188 |
Castell de Mur | 185 |
Conca de Dalt | 434 |
Gavet de la Conca | 301 |
Isona i Conca Dellà | 1.153 |
Llimiana | 164 |
Pobla de Segur, la | 3.089 |
Salàs de Pallars | 335 |
Sant Esteve de la Sarga | 151 |
Sarroca de Bellera | 129 |
Senterada | 142 |
Talarn | 382 |
Torre de Cabdella, la | 792 |
Tremp | 6.022 |
Font: Idescat |
Etimologia
[modifica]Segons la llegenda,[1] el nom de la comarca procedeix del mot comú palla. Segons Joan Coromines,[2] no és exactament així, encara que hi és relacionat: Pallars procedeix del llatí paleares, cabanes amb sostre vegetal (probablement de palla).
La llegenda, segons Pep Coll, conta que a la major part de Catalunya hi hagué una gran secada que durà anys i panys, i els cereals que produeixen palla no aixecaven ni un pam de terra, fins al punt no hi havia palla ni per a alimentar els rucs. Al Pallars, en canvi, la pluja era tan generosa que no es produïa aquesta circumstància i als pallaresos els en sobrava, de palla. Per tal de fer enveja a les comarques veïnes del sud, s'acostumaren a llençar la palla sobrera al riu, de manera que cap al pla de Lleida, el riu (la Noguera Pallaresa) baixava tan ple de palla que els noguerencs s'avesaren a dir que el riu venia de les valls de la palla, és a dir, de les valls pallareses, d'on ve el nom de Pallars, tan aplicable al Pallars de baix (Pallars Jussà) com al Pallars de dalt (Pallars Sobirà).
Història
[modifica]Després d'estar dominat per romans, visigots i musulmans, l'actual territori del Pallars fou conquerit per la casa de Tolosa l'any 800, formant-se així la comarca històrica del Pallars, amb la instauració del comtat de Pallars.
El 872, després de l'assassinat de Bernat II de Tolosa, el comtat passà a mans de Ramon II, que fundà la Casa de Pallars, i acabà de definir la independència del comtat respecte de la Casa de Tolosa. Feu així del Pallars un comtat independent.
L'any 1010, el testament de Sunyer dividí el comtat en dos, el comtat de Pallars Jussà per a Ramon IV, i el comtat de Pallars Sobirà, que quedà en mans de Guillem II. A la mort d'aquest últim, s'encetà una època marcada per la guerra civil entre els dos comtats, que acabà el 1094 amb la separació definitiva dels dos Pallars.
Els territoris dels dos Pallars no corresponien amb el que són els límits comarcals actuals. La principal diferència és que la Vall Fosca, que pertany a la comarca del Pallars Jussà, havia pertangut al comtat de Pallars Sobirà. Els comtats eren els terrenys sota el control d'un comte (no sempre en possessió) i, per tant, els límits eren variables i no donaven quasi mai un territori continu.
Història contemporània: evolució de la distribució municipal
[modifica]Prenent com a punt de partida la creació dels ajuntaments moderns amb la promulgació de la Constitució de Cadis del 1812, a tot Catalunya ha esdevingut el mateix que al Pallars Jussà: en un primer moment, es va crear un munt d'ajuntaments (96, al Pallars Jussà, més 20 de l'Alta Ribagorça), que van quedar bastant reduïts en el moment que, el 1845, es promulga una llei municipal que fixa el límit mínim de veïns que ha de tenir un municipi: 30 (cal dir que, en aquell moment, veí volia dir 'cap de casa'). Aquesta llei s'aplicà el febrer del 1847, i dels 116 ajuntaments del període 1812-1847, es passà a 32 (més 3 que en aquell moment pertanyien a l'Alta Ribagorça).
Entre 1969 i 1973, es produí una nova reducció dels municipis pallaresos, amb unes modificacions que afectaren també la comarca veïna de l'Alta Ribagorça. De 32 ajuntaments, es passà als 14 actuals, amb la particularitat que tres antics municipis ribagorçans (Benés, Espluga de Serra i Sapeira) foren incorporats a municipis pallaresos (respectivament, Sarroca de Bellera i Tremp, els dos darrers).
Aquesta reducció és causada per la suma de dos factors: per un cantó, la simplificació administrativa que s'ha anat aplicant a mesura que avançava el temps, però per l'altre, el més determinant: el fort procés de despoblament que ha sofert la comarca, sobretot a les zones més muntanyoses.
Creats el 1812 | Agregats el febrer del 1847 a: | Agregats entre 1965 i 1973 a: |
---|---|---|
Abella de la Conca | Abella de la Conca | Abella de la Conca |
Bóixols i Cases de Carreu | Abella de la Conca | Abella de la Conca |
Cellers | Guàrdia de Tremp | Castell de Mur |
Guàrdia de Tremp | Guàrdia de Tremp | Castell de Mur |
El Meüll | Mur | Castell de Mur |
Mur | Mur | Castell de Mur |
Aramunt | Aramunt | Conca de Dalt |
Claverol | Claverol | Conca de Dalt |
Sant Martí de Canals | Claverol | Conca de Dalt |
Sossís | Claverol | Conca de Dalt |
Herba-savina | Hortoneda de la Conca | Conca de Dalt |
Hortoneda | Hortoneda de la Conca | Conca de Dalt |
Pessonada | Hortoneda de la Conca | Conca de Dalt |
Erinyà | Serradell, després Toralla i Serradell | Conca de Dalt |
Rivert | Serradell, després Toralla i Serradell | Conca de Dalt |
Serradell | Serradell, després Toralla i Serradell | Conca de Dalt |
Toralla | Serradell, després Toralla i Serradell | Conca de Dalt |
Torallola | Serradell, després Toralla i Serradell | Conca de Dalt |
Aransís | Sant Miquel de la Vall, després Aransís | Gavet de la Conca |
Sant Martí de Barcedana | Sant Miquel de la Vall, després Aransís | Gavet de la Conca |
Sant Salvador de Toló | Sant Salvador de Toló | Gavet de la Conca |
Gavet i Fontsagrada | Sant Serni | Gavet de la Conca |
Sant Serni | Sant Serni | Gavet de la Conca |
Biscarri | Biscarri, després Benavent de Tremp | Isona i Conca Dellà |
Benavent de Tremp | Biscarri, després Benavent de Tremp | Isona i Conca Dellà |
Conques | Conques | Isona i Conca Dellà |
Figuerola d'Orcau | Figuerola d'Orcau | Isona i Conca Dellà |
Covet | Isona | Isona i Conca Dellà |
Isona | Isona | Isona i Conca Dellà |
Basturs | Orcau | Isona i Conca Dellà |
Montesquiu, Galliner i Puig de l'Anell | Orcau | Isona i Conca Dellà |
Orcau | Orcau | Isona i Conca Dellà |
Sant Romà d'Abella | Sant Romà d'Abella | Isona i Conca Dellà |
Llimiana | Llimiana | Llimiana |
Gramuntill | La Pobla de Segur | La Pobla de Segur |
Montsor | La Pobla de Segur | La Pobla de Segur |
La Pobla de Segur | La Pobla de Segur | La Pobla de Segur |
Puimanyons | La Pobla de Segur | La Pobla de Segur |
Sant Joan de Vinyafrescal | La Pobla de Segur | La Pobla de Segur |
El Mas de Balust | Salàs de Pallars | Salàs de Pallars |
Salàs de Pallars | Salàs de Pallars | Salàs de Pallars |
Sensui | Salàs de Pallars | Salàs de Pallars |
Alsamora | Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga | Sant Esteve de la Sarga |
Alzina | Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga | Sant Esteve de la Sarga |
Beniure | Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga | Sant Esteve de la Sarga |
Castellnou de Montsec | Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga | Sant Esteve de la Sarga |
La Clua | Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga | Sant Esteve de la Sarga |
Estorm | Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga | Sant Esteve de la Sarga |
Mont-rebei | Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga | Sant Esteve de la Sarga |
Moror | Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga | Sant Esteve de la Sarga |
Sant Esteve de la Sarga | Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga | Sant Esteve de la Sarga |
La Torre d'Amargós | Alsamora, després Sant Esteve de la Sarga | Sant Esteve de la Sarga |
Avellanos, Castellnou d'Avellanos i el Mas de Vilancòs | Batlliu de Sas (Sarroca de Bellera), després Benés (Alta Ribagorça) | Sarroca de Bellera |
Batlliu de Sas | Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) | Sarroca de Bellera |
Benés i Sentís | Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) | Sarroca de Bellera |
Buira | Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) | Sarroca de Bellera |
Castellvell de Bellera | Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) | Sarroca de Bellera |
Manyanet | Batlliu de Sas, després Benés (Alta Ribagorça) | Sarroca de Bellera |
La Bastida de Bellera | Sarroca de Bellera | Sarroca de Bellera |
Erdo | Sarroca de Bellera | Sarroca de Bellera |
Les Esglésies | Sarroca de Bellera | Sarroca de Bellera |
Sarroca de Bellera | Sarroca de Bellera | Sarroca de Bellera |
Cadolla i la Quadra de Miravet | Senterada | Senterada |
Cases de Burguet i Cérvoles | Senterada | Senterada |
Larén | Senterada | Senterada |
Naens | Senterada | Senterada |
Puigcerver | Senterada | Senterada |
Reguard | Senterada | Senterada |
Senterada | Senterada | Senterada |
Castelló d'Encús | Talarn | Talarn |
Talarn | Talarn | Talarn |
Beranui | Mont-ros | La Torre de Cabdella |
Gramenet de Beranui | Mont-ros | La Torre de Cabdella |
Mont-ros | Mont-ros | La Torre de Cabdella |
Paüls de Flamisell | Mont-ros | La Torre de Cabdella |
Pobellà | Mont-ros | La Torre de Cabdella |
Antist | La Pobleta de Bellveí | La Torre de Cabdella |
Castell-estaó | La Pobleta de Bellveí | La Torre de Cabdella |
Envall i Serraspina | La Pobleta de Bellveí | La Torre de Cabdella |
Estavill | La Pobleta de Bellveí | La Torre de Cabdella |
La Pobleta de Bellveí | La Pobleta de Bellveí | La Torre de Cabdella |
Astell | La Torre de Cabdella | La Torre de Cabdella |
Cabdella | La Torre de Cabdella | La Torre de Cabdella |
Espui i Aiguabella | La Torre de Cabdella | La Torre de Cabdella |
Aguiró | La Torre de Cabdella | La Torre de Cabdella |
Obeix | La Torre de Cabdella | La Torre de Cabdella |
La Torre de Cabdella | La Torre de Cabdella | La Torre de Cabdella |
Aulàs | Espluga de Serra (Alta Ribagorça) | Tremp |
Castellet | Espluga de Serra (Alta Ribagorça) | Tremp |
Casterner de les Olles | Espluga de Serra (Alta Ribagorça) | Tremp |
Enrens i Trepadús | Espluga de Serra (Alta Ribagorça) | Tremp |
Espluga de Serra | Espluga de Serra (Alta Ribagorça) | Tremp |
Llastarri | Espluga de Serra (Alta Ribagorça) | Tremp |
Els Masos de Tamúrcia | Espluga de Serra (Alta Ribagorça) | Tremp |
La Torre de Tamúrcia | Espluga de Serra (Alta Ribagorça) | Tremp |
Castissent | Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp | Tremp |
Claramunt | Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp | Tremp |
Eroles | Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp | Tremp |
Fígols de Tremp | Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp | Tremp |
Puigverd de Talarn | Castissent, després Eroles, després Fígols de Tremp | Tremp |
Gurp | Gurp de la Conca | Tremp |
Sant Adrià | Gurp de la Conca | Tremp |
Santa Engràcia | Gurp de la Conca | Tremp |
Tendrui | Gurp de la Conca | Tremp |
Palau de Noguera | Palau de Noguera | Tremp |
Puigcercós | Palau de Noguera | Tremp |
Escarlà | Sapeira (Alta Ribagorça) | Tremp |
Espills | Sapeira (Alta Ribagorça) | Tremp |
Esplugafreda | Sapeira (Alta Ribagorça) | Tremp |
Orrit | Sapeira (Alta Ribagorça) | Tremp |
Sapeira | Sapeira (Alta Ribagorça) | Tremp |
Tercui | Sapeira (Alta Ribagorça) | Tremp |
Suterranya | Suterranya | Tremp |
Claret | Tremp | Tremp |
Tremp | Tremp | Tremp |
Vilamitjana | Vilamitjana | Tremp |
En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,[3] de l'any 2000, els termes municipals del Pallars Jussà havien de sofrir tot de canvis, que són els següents, exposats a partir dels municipis que haurien de resultar-ne:
- Conca de Dalt. Subsistia aquest municipi, però amb la segregació de l'antic municipi de Toralla i Serradell (pobles d'Erinyà, Rivert, Serradell, Toralla i Torallola), que passaria a formar part de la Pobla de Segur.
- Isona i Conca d'Orcau. A partir de la base del municipi d'Isona i Conca Dellà, al qual s'afegien tot el municipi d'Abella de la Conca, el veïnat dels Obacs de Llimiana, del terme municipal de Llimiana, el poble d'Aransís, amb tota la meitat septentrional de l'antic terme d'Aransís, i tot l'antic terme de Sant Salvador de Toló, els dos darrers pertanyents actualment a Gavet de la Conca. Se'n segregava, però, la vall de Montesquiu, amb els despoblats de Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell, que passava a Tremp.
- Montsec. En aquest nou municipi, Castell de Mur s'havia d'unir a Llimiana i Sant Esteve de la Sarga. A més, s'hi agregava la Vall de Barcedana (Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i Sant Miquel de la Vall), a l'antic terme d'Aransís, actualment de Gavet de la Conca.
- La Pobla de Segur. Sobre la base de l'actual municipi de la Pobla de Segur, s'hi afegia l'antic municipi de Toralla i Serradell (pobles d'Erinyà, Rivert, Serradell, Toralla i Torallola), pertanyents actualment al terme de Conca de Dalt.
- Salàs de Pallars. No patia cap mena de canvi.
- Sarroca i Senterada. Fruit de la unió dels actuals termes municipals de Sarroca de Bellera i Senterada, amb l'afegit del poble d'Erta, que s'havia de segregar del Pont de Suert (antic terme de Malpàs).
- Talarn. Perdia la meitat meridional del terme, que s'annexava a Tremp i, en canvi, rebia els pobles de Gurp i Santa Engràcia, de l'antic terme de Gurp de la Conca, de manera que s'aconseguia la unificació territorial de l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials en un sol terme municipal.
- La Torre de Cabdella. No patia cap mena de canvi.
- Tremp. Se'n segregaven els antics termes de la Terreta: Espluga de Serra, amb l'enclavament d'Enrens i Trepadús, i Sapeira, que passarien a formar part del Pont de Suert, i els pobles de Gurp i Santa Engràcia, de l'antic terme de Gurp de la Conca (en canvi, Sant Adrià i Tendrui, d'aquest mateix antic terme, romanien a Tremp. En canvi, hom hi afegia l'antic terme de Sant Serni, actualment de Gavet de la Conca (pobles de Fontsagrada, Gavet i Sant Serni), la meitat meridional del terme de Talarn i la vall de Montesquiu, amb els despoblats de Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell.
A més, a causa del volum de la seva població, es creaven quatre agrupaments municipals: Tremp, Talarn i Montsec; la Torre de Cabdella i Sarroca i Senterada; Isona i Conca d'Orcau, i la Pobla de Segur, Conca de Dalt i Salàs de Pallars.
Aquesta proposta, però, al cap de deu anys no passava de ser això: un estudi i una proposta.
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Política i govern
[modifica]Consell Comarcal del Pallars Jussà
[modifica]Té la seu al carrer de Soldevila, 18, de la ciutat de Tremp, en un edifici de nova construcció que aprofita alguns elements del casal pairal dels Sullà, palauet renaixentista i barroc que estava en molt mal estat. A part del mateix Consell Comarcal, en el mateix complex hi ha l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, que té com a sala de consulta per als investigadors l'antiga capella del palau.
Presidents
[modifica]President | Inici del mandat | Fi del mandat | Partit | |
Josep Soldevila i Tartera | 1987 | 1999[4] | CiU | |
Enric Corona Pol | 1999 | 2003 | CiU | |
Xavier Pont Jordana | 2007 | 2011 | CIU | |
Joan Ubach Isanta | 2011 | 2015 | CIU | |
Constantí Aranda i Farrero | 2015[5] | 2019 | PDeCAT | |
Josep Maria Mullol i Miret | 2019[6] | 2023 | JUNTS | |
Ramon Jordana i Farré | 2023[7] | actualitat | ERC |
Composició
[modifica]Actual
[modifica]ERC | JxCat | PSC |
1. Gemma Algueró i Cots
2. Josep Oller i Enseñat 3. Miquel López i Berga 4. Maria Pilar Cases i Lopetegui 5. Maria Rosa Amorós i Capdevila 6. Jordi Navarra i Torres 7. Marc Sans i Sans 8. Ramon Jordana i Farré |
1. Joaquim Delgado i Berengué 2. Ramon Salse i Ferriz 3. Fidel Reig i Andreu 4. Joan Parramon Hijano 5. Constantí Aranda i Farrero 6. Ferran Ureta i Borrell |
1. Maria Alba Moré i Carrera 2. Juan Carlos Boix i Riart 3. Antoni Toló i Cierco 4. Marta Moyes i Perucho 5. Joaquin Cuartero López |
Resultats electorals - Pallars Jussà, 2023
[modifica]Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
Esquerra Republicana de Catalunya | 2.140 | 41 | |||
Partit dels Socialistes de Catalunya - CP | 1.918 | 20 | |||
Junts per Catalunya | 1.645 | 33 | |||
Total |
ERC | JxCat | PSC |
|
|
|
Resultats electorals - Pallars Jussà, 2019
[modifica]Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
Esquerra Republicana de Catalunya | 2.799 | 37 | |||
Junts per Catalunya | 1.900 | 38 | |||
Partit dels Socialistes de Catalunya - CP | 1.221 | 16 | |||
Ara Talarn | 270 | 5 | |||
CUP | 136 | 2 | |||
Total |
Històrica
[modifica]Candidatura | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023[10] | |
CiU/JUNTS | 12 | 13 | 13 | 13 | 10 | 7 | 8 | 9 | 6 | 6 | |
PSC | 4 | 5 | 6 | 4 | 6 | 8 | 8 | 5 | 5 | 5 | |
ERC | 0 | 0 | 0 | 1 | 3 | 4 | 3 | 5 | 8 | 8 | |
AIPN | 2 | ||||||||||
AEICD | 1 | ||||||||||
PPC | 1 | ||||||||||
GCMT | 1 | ||||||||||
Total | 19 | 19 | 19 | 19 | 19 | 19 | 19 | 19 | 19 | 19 | |
Font:[11] |
1987
[modifica]Les primeres eleccions al Consell Comarcal del Pallars Jussà se celebraren l'any 1987, amb els resultats següents:
12 representants de Convergència i Unió:
|
|
|
4, del Partit dels Socialistes de Catalunya-PSOE:
|
|
|
2 de l'Agrupació d'Independents, Progressistes i Nacionalistes:
|
|
|
I un de l'Agrupació Electoral d'Isona i Conca Dellà:
- Josep Solduga Espluga, d'Isona i Conca Dellà
El 1988, es creava la nova comarca de l'Alta Ribagorça, cosa que obligà a remodelar el Consell Comarcal del Pallars Jussà, del qual havia depès l'Alta Ribagorça fins aquell moment. Amb la remodelació, Convergència i Unió quedava amb els mateixos representants, el Partit dels Socialistes de Catalunya perdia dos representants (Jaume Prió i Leonor Echalar), i l'Agrupació d'Independents, Progressistes i Nacionalistes i l'Agrupació Electora d'Isona i Conca Dellà en guanyaven un cadascun: Montserrat Gelabert i Magret, de la Torre de Cabdella, per la primera, i Antoni Grasa i Llobet per la segona.
1991
[modifica]La renovació del 1991 canvià poc el panorama:
13 representants de Convergència i Unió:
|
|
|
5 dels Socialistes de Catalunya:
|
|
|
I un del Partit Popular:
- Julián Rosell Oliva, de Tremp
1995
[modifica]Les noves eleccions del 1995 van modificar molt lleugerament les dades de quatre anys abans:
13 representants de Convergència i Unió:
|
|
|
6 dels Socialistes de Catalunya:
|
|
|
1999
[modifica]El 1999, tornava a canviar una mica la composició del Consell Comarcal, però sense grans alteracions:
Convergència i Unió hi obtenia 13 representants
|
|
|
Els socialistes, 4:
|
|
|
Un representant era per a Esquerra Republicana de Catalunya:
- Josep Maria Ardanuy Tarrat, de Tremp
I un altre per al grup de Gent Convergent pel Municipi de Tremp:
- Josep Maria Solé Santolalla, de Tremp
2003
[modifica]L'any 2003, s'hi produïen alguns canvis més significatius:
Convergència i Unió hi assolia 10 representants:
|
|
|
Els Socialistes de Catalunya, 6:
|
|
|
I ERC augmentava a 3:
|
|
|
2007
[modifica]En el període 2007-2011, es produïren alguns canvis en el repartiment de forces, i la composició del ple del Consell Comarcal del Pallars Jussà fou la següent:
El Partit dels Socialistes de Catalunya - PSOE, amb 8 representants:
|
|
Convergència i Unió, amb 7:
|
|
Esquerra Republicana de Catalunya, amb 4:
|
|
L'equip de govern del Consell Comarcal estigué format per CiU i ERC.
2011
[modifica]Després de les darreres eleccions municipals, els canvis en els resultats de les votacions foren mínims, i el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha quedat format de la manera següent, amb la coalició CiU - ERC formant equip de govern:
Convergència i Unió, 8 representants:
|
|
Partit dels Socialistes de Catalunya - PSOE, també amb 8:
|
|
Esquerra Republicana de Catalunya, amb 3:
|
|
2015
[modifica]Les eleccions municipals del 2015, CiU i ERC, amb 14 llocs dels 19 que formen el Consell, van arribar a un acord per governar en coalició. El nombre de vicepresidències, però, es va reduir de 4 a 2; una va ser per CiU, mentre que l'altrà va ser pel partit republicà.
Convergència i Unió, 9 representants:
|
|
Esquerra Republicana de Catalunya, 5 representants:
|
Partit dels Socialistes de Catalunya, 5 representants:
|
|
2019
[modifica]Les municipals de 2019 van donar la victòria a ERC al Pallars Jussà. Després que Junts per Catalunya aventurés una possible coalició amb el grup socialista, finalment la mediació d'Òmnium Cultural del Pallars va fer possible la coalició ERC - Junts per Catalunya. L'acord, però, establia que la presidència del Consell havia de ser per a un membre del partit postconvergent.
Junts per Catalunya, 6 representants:
|
Esquerra Republicana de Catalunya, 8 representants:
|
|
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés, 5 representants:
|
Presidents del Consell Comarcal (1987 - actualitat)
[modifica]- Josep Soldevila i Tartera (CiU) 1987 - 1988 (Com a president del Consell General de Muntanya del Pallars Jussà)
- Josep Soldevila i Tartera (CiU) 1988 - 1999[4]
- Enric Corona Pol (CiU) 1999 - 2003
- Xavier Pont Jordana (CiU) 2003 - 2011
- Joan Ubach Isanta (CiU) 2011 - 2015
- Constantí Aranda i Farrero (CiU) 2015 - 2019
- Josep M. Mullol Miret (Junts) 2019 - 2023[6]
- Ramon Jordana Farré (ERC) 2023 - Actualitat
Museus i centres de patrimoni
[modifica]- Museu Hidroelèctric i Central hidroelèctrica de Cabdella
- Central hidroelèctrica de Talarn
- Museu dels Raiers de la Noguera Pallaresa al Pont de Claverol
- Museu de la Conca Dellà a Isona
- Casal dels Voltors a la Torre de Tamúrcia
- Casa Bonifaci a Llimiana
- Centre d'Interpretació de l'Antic Comerç a Salàs de Pallars
- Casal Manyanet de Tremp
- Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp[12]
Referències
[modifica]- ↑ COLL, Pep. Viatge al Pirineu fantàstic. Barcelona: Columna Edicions, 2005. ISBN 84-664-0681-6
- ↑ [[Joan Coromines i Vigneaux|COROMINES,Joan. "Pallars". A: Onomasticon Cataloniae. VI O-Sai. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i de Pensiona de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-852-0.]]
- ↑ Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya.
- ↑ 4,0 4,1 «Fallece Josep Soldevila, antiguo alcalde de la Torre de Cabdella» (en castellà), 15-04-2014. [Consulta: 10 juny 2022].
- ↑ «Constante Aranda, elegit president del Consell Comarcal del Jussà» (en castellà). [Consulta: 10 juny 2022].
- ↑ 6,0 6,1 Digital, Pallars. «Josep Maria Mullol (JxCat), nomenat president del Jussà per unanimitat | Pallars Digital». [Consulta: 10 juny 2022].
- ↑ Digital, Pallars. «Ramon Jordana (ERC) ja és nou president del Consell del Jussà». [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ «Composició del Ple del Consell Comarcal del Pallars Jussà». [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ «Composició del Ple del Consell Comarcal del Pallars Jussà». [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ Digital, Pallars. «Aquests són els nous consellers comarcals del Pallars Jussà». [Consulta: 25 maig 2024].
- ↑ https://resultats.dadeselectorals.gencat.cat
- ↑ AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.47. ISBN 978-84-96779-45-7.
Bibliografia
[modifica]- CREUS, Jordi i GASA, Josep R. El Pallars Jussà a peu: 15 recorreguts fascinants per la comarca. Valls: Cossetània Edicions, 2002 (Azimut, 30). ISBN 978-84-95684-72-1
- MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria i RAPALINO, Verònica (coordinadores) [et al.]. Història del Pallars: Dels orígens als nostres dies, Lleida: Pagès Editors, 2005 (Col·lecció Pallars, 5). ISBN 978-84-9779-265-3
- TUTUSAUS, Jordi. Caminant el Pallars Jussà: 17 propostes per descobrir la comarca. Valls: Cossetània Edicions, 2007. (Azimut, 94). ISBN 978-84-9791-283-9.