Estorm

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaEstorm
CastelldEstorm.jpg
La torre d'Estorm amb el poble a la dreta

Localització
Localització de Sant Esteve de la Sarga respecte del Pallars Jussà.svg
42° 05′ 10″ N, 0° 50′ 28″ E / 42.086105°N,0.841159°E / 42.086105; 0.841159
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Jussà
MunicipiSant Esteve de la Sarga
Població
Total 9 hab.
Geografia
Altitud 827,8 m
Història
Festa major Festiu més proper al 6 d'agost
Identificador descriptiu
Codi postal 25632
Modifica les dades a Wikidata

Estorm és un poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga, de la comarca del Pallars Jussà.

És un dels pobles anomenats de la Faixa, i va formar part de la baronia de Castellnou de Montsec fins a la fi de l'antic règim. Es constituí en ajuntament el 1812, seguint les directrius de la Constitució de Cadis; el febrer del 1847 foren suprimits els ajuntaments que tenien menys de 30 veïns (caps de família), i Estorm fou unit a Alsamora, que el 1920 canviava de nom i capitalitat municipal, passant així a l'actual de Sant Esteve de la Sarga.

El poble des de Moror (migdia)

De tots els pobles de la faixa, és el que es troba més al sud-est, a llevant de Moror i al nord-oest de les Esplugues. La seva església és romànica, i està advocada a sant Salvador.

El poble té, en el seu lloc més elevat, la Torre d'Estorm, fortificació del segle XI.

Aquest poble té encara una altra església romànica: Sant Salvador de la Serra, tot i que aquesta església orginàriament era la d'un poble desaparegut a ran de les pestes i malvestats de principis de l'edat moderna: Vilamolera.

En el fogatjament del 1380 se citen 9 focs (uns 45 habitants) al loch des Torm e de la vila Munera; el 1553, són 5, els focs citats[1] (uns 25 habitants); el 1718 n'hi estan documentats 32; vers 1910,[2] té 26 edificis, amb 44 habitants; el 1970, 23, i el 1980, 25. A principis del segle XXI (2006), n'hi ha 9.

Al Diccionario geográfico… de Pascual Madoz[3] hi ha un article que descriu Estorm. Diu que està situat en el vessant de llevant d'una muntanya molt inclinada, que l'arrecera dels vents de ponent. També queda arrecerada per una altra muntanya dels vents del nord. El clima és una mica fred, però saludable. Té 12 cases situades en un coster, formant una petita plaça, sense empedrar. Al damunt hi ha una torre mig derruïda, i al cim de la muntanya, l'ermita de sant Salvador, on es fa un concorregut aplec cada any. El terreny és muntanyós, calcari, i rocós de pedra sorrenca a la part alta. S'hi cull blat, sègol, ordi, mestall, vi i oli. Hi ha ovelles per a llana, i bestiar per a les feines agrícoles (bous, mules i ases). Hi ha cacera, sobretot de conills, llebres i perdius. Té 9 veïns (caps de família) i 56 ànimes (habitants). Consta com a possessió de la Pabordia de Mur.

La Festa Major d'Estorm se celebra el 6 d'agost, diada de sant Salvador, però des de fa temps es trasllada al festiu més proper per tal de facilitar-hi l'accés als qui ho desitgin. Com a altres llocs de Catalunya, aquell dia s'hi canten els goigs de sant Salvador, que tenen una estrofa que diu:

« El petit poble d'Estorm
vos té molta devoció,
puix cada any us fa visita
amb solemne processó.
Perdoneu nostres pecats
puix sou lo perdonador.
A vostres devots oïu
Gloriós Sant Salvador.
»
— Goig popular
Vegeu també: Lo Bassal (Estorm)

Referències[modifica]

  1. Miquel Lloret, cònsol comparent; Joan Escolà, Joan Castells, Francesc Bigorra i Jaume Mir. Iglésies 1981, p. 40.
  2. Rocafort, Ceferí. «Provincia de Lleyda». A: Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Establiment Editorial de Albert Martín, 1918. 
  3. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en castellà). Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. 
    Edició facsímil: Madoz, Pascual. «Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó». A: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 

Bibliografia[modifica]

  • Bellmunt i Figueras, Joan. «Estorm». A: Pallars Jussà, II. Lleida: Pagès editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2. 
  • Gavín i Barceló, Josep Maria. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies 8). ISBN 84-85180-25-9. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Pagès. «Sant Esteve de la Sarga». A: El Pallars, la Ribargorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estorm Modifica l'enllaç a Wikidata