Puigcerver (Senterada)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Puigcerver)
Plantilla:Infotaula geografia políticaPuigcerver
Imatge
El poble de Puigcerver des del sud-est
Localització
Map
 42° 18′ N, 0° 54′ E / 42.3°N,0.9°E / 42.3; 0.9
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Jussà
MunicipiSenterada Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud996,8 m Modifica el valor a Wikidata

Puigcerver és un poble del terme municipal de Senterada, a la comarca del Pallars Jussà. És a 1 quilòmetre en línia recta al sud-est del seu cap de municipi, però molt enlairat damunt seu.

S'hi arriba per una pista que surt de l'extrem nord-est del poble de Senterada, al capdamunt de l'Avinguda del Flamisell, d'on surt cap a llevant per travessar el riu i pujar, fent revolts per guanyar alçada, durant uns 4 km, fins que arriba a Puigcerver.

Sant Salvador de Puigcerver

Està situat a l'extrem de ponent d'una carena, de manera que queda penjat enlairat a llevant de la vall del Flamisell, al sud-est de Senterada. El poble, quasi del tot destruït, formava un recinte clos a l'extrem de ponent, amb un carrer que hi duia, seguint la carena, des de llevant, que és on arribava el camí, i la carretera actual, procedent de Senterada. Al costat de llevant del poble hi havia l'església i Casa Gasset, una de les cases de més importància del poble. Una altra casa també molt important, possible hereva del castell de Puigcerver per algun dels elements que conserva, és a la punta del poble, pràcticament damunt del penya-segat. L'església de Puigcerver, que havia estat sufragània de Santa Maria de Gràcia de Senterada, està advocada a Sant Salvador. Tenia un campanar de torre a l'angle nord-oest, però va caure a mitjan segle xx, esfondrant una part de l'església. Actualment tota ella és en ruïnes.

En el poble hi ha, a més, la capella de la Mare de Déu del Carme a la casa Gasset.

Etimologia[modifica]

Puigcerver és un nom compost. És descriptiu, i ja plenament romànic, és a dir, format ja dins del català. D'una banda, es tracta d'un puig, és a dir una muntanya de no gaire alçada, i de l'altra, evidencia la presència de cérvols, d'alguna de les menes abundoses antigament en el Pirineu. Es tracta, doncs, de la muntanyeta dels cérvols.

Història[modifica]

Casa senyorial que podria contenir elements d'un antic castell

En el Fogatge del 1553 apareix unit a Cabestany, Montcortès, Balestui i Bretui, però hi consten almenys 6 focs, de Puigcerver[1] (uns 30 habitants).

El 1831 consten a Puigcerver, conjuntament amb Lluçà, 25 habitants, i el senyor del lloc era el Marquès de Pallars.

En el Diccionario geográfico... de Pascual Madoz,[2] del 1845, es parla de Puigxervé. Diu que és en el vessant meridional d'un turó, amb clima fred i en lloc combatut pels vents del nord. Tenia en aquell moment 6 cases. El territ és escabrós, de qualitat mitjana, i de secà. Hi ha rouredes i alzinars. S'hi feia blat, ordi, pomes, peres i aglans. De bestiar, hi ha ovelles, cabres, porcs i vaques. De caça, conills, perdius i llebres. S'hi comptaven 16 veïns (caps de família) i 97 ànimes (habitants).

Vers el 1900, Ceferí Rocafort[3] situa a Puigcerver 10 edificis i 26 habitants.

El 1970 hi havia 5 habitants, a Puigcerver; el 1981, en tenia 6, que passaren a 5 altre cop el 2005. El poble va arribar a estar del tot despoblat i abandonat, però la presència de joves artesans que s'hi han establert recentment l'ha revifat una mica.

Referències[modifica]

  1. ↑ En Mentui, en Roella, en Lluçà, en Botella, en Canut i en Maria (o Marià). Iglésies 1981, p. 89.
  2. ↑ Madoz 1845
  3. ↑ Rocafort 1918.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Puigcerver
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Puigcerver_(Senterada)&oldid=29789317»