Bretui

Bretui
	Entre 1897 i 1920
Localització
	42° 19′ 58″ N, 1° 01′ 14″ E / 42.3327°N,1.0206°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Baix Pallars
Població humana
Població	12 (2023)
Geografia
Altitud	1.064,6 m
Codi INE	25039000500
Codi IDESCAT	2503900005600

Bretui és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars. El 2013 tenia 17 habitants.^[1]

Està situat a ponent del Pla de Corts, al sector occidental del municipi, molt a prop del seu antic cap de municipi, Montcortès.

Bretui compta amb dues esglésies, la que fou parroquial, Sant Esteve de Bretui, i la de Sant Antoni de Pàdua i, a més, la capella-oratori de Cal Peret, dedicada a Sant Josep.

Etimologia

Segons Joan Coromines, Bretui pertany al nombrós grup de topònims preromans, iberobascs, de les comarques pallareses i pirinenques en general. En aquest s'explica per la suma de dues arrels: buru (cap, extrem) i toi (adjectiu relacionat amb abundància).^[2]

Història

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Bretui, juntament amb Cabestany, Balestui, Montcortès i Puigcerver, declara 27 focs laics i 1 d'eclesiàstic.^{[nota 1]}

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Bretui (Bretuy). S'hi pot llegir que el poble està situat en el pendent d'un pla que mira cap al sud, on és combatut per tots els vents, sobretot els del nord. El clima hi és fred, i la malaltia que hi predomina són les inflamacions. Tenia en aquell moment 9 cases i l'església, dedicada a Sant Esteve, és sufragània de la de Montcortès. Descriu el territori de Bretui com a pedregós i muntanyós, de mala qualitat.^[3]

S'hi collia blat, ordi, patates, algunes fruites i llegums, raïm i olives, a més de tota mena de pastures. S'hi criaven ovelles, vaques i mules. Hi havia caça de llebres, conills i perdius. La població era de 7 veïns (caps de casa) i 39 ànimes (habitants).^[3]

Demografia

Evolució demogràfica
1970	1981	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2011	2013
39	38	28	22	19	17	18	17	16	17

Les dades del 1553 són 28 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.

Les cases del poble^[4]

Casa Alonso
Casa Andreva
Casa Casó
Casa Coll
Casa Felipó
Casa Gasset
Casa Juliana

Casa Magí
Casa Montaner
Casa Morera
Casa Peret^[5]
La Rectoria
Casa Rei

Casa Ribera
Casa Rivert
Casa Roulotte
Casa Savina
Casa Tat
Casa Toni

Notes

↑ "Mossèn Jaume, vicari; Pere Gasset, Joan de l'Hereu, Guillem lo sastre, Joan de Guillem, Jaume Felibort, Jaume Spes, Francesc l'Hereu, Perot de Montsor, Guillem Ramon, Jaume de Piquer, Tomàs de Cabestany, En Gravalosa, lo Ferrer, Peret de Macià, Joan Pere, fuster de Bretui, Bartomeu Rivert, Joanot de Gasset, Joan Gasset, Joan Ramon Agulló, Joan, pagès de Balastui, En Constant, i sis més que identifica clarament de Puigcerver: Mentui, Roella, Lluçà, Botella, Canut i Marià". Iglésias 1981.

Referències

↑ Dades de població a www.municat.gencat.cat.
↑ Coromines 1995.
↑ ^3,0 ^3,1 Madoz 1846.
↑ Montaña 2004.
↑ Fitxa descriptiva a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Bibliografia

Coromines, Joan. «Bretui». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. III. Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0.
Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7.
Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981, p. 90. ISBN 84-232-0189-9.
Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2.
MADOZ, Pascual: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. IV, pàg. 439. Establecimiento literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, Madrid, 1846. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz, vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Montcortès de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bretui

Bretui en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Web de l'Ajuntament de Baix Pallars Arxivat 2016-07-01 a Wayback Machine..

[3] "Mossèn Jaume, vicari; Pere Gasset, Joan de l'Hereu, Guillem lo sastre, Joan de Guillem, Jaume Felibort, Jaume Spes, Francesc l'Hereu, Perot de Montsor, Guillem Ramon, Jaume de Piquer, Tomàs de Cabestany, En Gravalosa, lo Ferrer, Peret de Macià, Joan Pere, fuster de Bretui, Bartomeu Rivert, Joanot de Gasset, Joan Gasset, Joan Ramon Agulló, Joan, pagès de Balastui, En Constant, i sis més que identifica clarament de Puigcerver: Mentui, Roella, Lluçà, Botella, Canut i Marià". Iglésias 1981.

[1] Dades de població a www.municat.gencat.cat.

[2] Coromines 1995.

[M-4] 3,0 ^3,1 Madoz 1846.

[5] Montaña 2004.

[6] Fitxa descriptiva a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

[1]

[2]

[nota 1]

[3]

[4]

[5]