Joan Lluís i Pallarès

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Lluís i Pallarès Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 1912
Enviny, Pallars Sobirà
Mort 18 de juliol de 1999(1999-07-18) (als 87 anys)
Activitat professional
Ocupació Folklorista
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Joan Lluís i Pallarès (Enviny, Pallars Sobirà 1912 - Barcelona 1999) fou un folklorista català. Joan Luis i José de noms d'inscripció en el registre civil, com a fill de pares desconeguts, fou acollit per la família de Casa Xampaineta, de Rialb. Fins als 19 anys va fer de pastor en el seu poble, al voltant de la ribera de Sort i de la vall d'Àssua. Després treballà de llauner a Tremp i després de la guerra civil espanyola marxà a Barcelona, on es vinculà als grups de dansa i assistí a les tertúlies sobre folklore català que mantenia Agustí Duran i Sanpere a l'Arxiu Històric de Barcelona. Allí conegué els coneguts folkloristes i intel·lectuals Josep Maria de Casacuberta, Pau Vila i Dinarès, Joan Coromines, Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant i Simorra, qui l'encoratjà a escriure sobre el seu Pallars natal i donar-ne a conèixer les formes de vida. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.

En les seves obres recull un modus vivendi que reflectia una societat que estava desapareixent. Davant els canvis que ja començava a patir el sistema tradicional de vida pallarès, l'obra de Joan Lluís és el testimoni més fidel d'un temps que ja s'ha extingit i això és el que li dóna una importància cabdal. En el seu poble d'acollida, Rialp, només hi ha una placa d'homenatge a la façana de casa seua.

Obres[modifica]

  • Records de la meva vida de pastor (1955)( reeditat el 1964)
  • El meu Pallars (quatre volums, 1959, 1966 i 1979)
  • Històries i llegendes del Pallars (1971)
  • L'home de la bossa. Novel·la d'antics costums nupcials del Pallars ( 1958)( reedit 1960)( reeditat el 1980)
  • Els pastors i les estrelles (1965)( reeditat el 1992)

APUNT BIOGRÀFIC: Neix a Montardit de Dalt el 1912 i mor a Barcelona el 1999. El seu pare era fill de casa Misser de Sort i la seva mare, de casa Aurens de Roní. És batejat a Enviny i passa a viure a Rialp, a casa Xampaineta. Als sis anys comença a exercir de vaquer, bosquerol, sagal, i més tard, de rabadà i pastor per les muntanyes d'Olp, Llessui i Montsent de Pallars. Del contacte amb l'alta muntanya i els seus pastors en surt la seva afició a la música. Aprèn solfeig amb Manuel de cal Serrador, músic de Rialp. Als tretze anys s'inicia com a pastor guardant un ramat de 87 caps de casa el Quimet i posteriorment és llogat de rabadà a la muntanya de Llessui. Els anys 1929 i 1930 aprèn l'ofici de llauner i toca el flabiol i el clarinet a l'orquestra de Rialp. L'any següent s'estableix de llauner a Tremp on també fa de músic amb diferents orquestres d'aquesta ciutat. L'esclat de la Guerra Civil l'agafa a Tremp. Marxa al front amb l'exèrcit republicà i lluita a Terol, a l'Ebre i a les pedres d'Auló (sobre Roní). El febrer del 1939 passa a França i és internat al Camp d'Argelers d'on fugí amb un company. Fou detingut a Girona, enviat a Barcelona i posteriorment al Valle de los Caídos. A causa d'una denúncia feta contra ell li és prohibit tornar a la comarca natal i s'instal·la a Barcelona, on realitza diverses feines, una de les quals, relacionada amb la indústria, li provoca una intoxicació que l'obliga a fer repòs durant quatre anys, que aprofita per llegir a fons. A partir de 1946 forma part del consell directiu de l'Esbart Montserrat, realitza diversos programes a Ràdio Barcelona on parla del Pallars i interpreta tonades amb el flabiol i comença a realitzar conferències sobre cultura pirinenca a diversos centres com l'Ateneu Barcelonés, l'Esbart Verdaguer i el Centre Comarcal Lleidatà. Allí coneix personalitats de la cultura i la història de Catalunya com Ferran Soldevila, Agustí Duran i Sempere, Aureli Campmany, Esteve Albert, Rafael Tasis i el filòleg i editor Josep Maria de Casacuberta que, junt amb Ramon Violant i Simorra, l'encoratjaren a escriure tot allò que explicava i prosseguir en la tasca de descobrir l'ànima popular. També coneix Joan Coromines a qui l'any 1963 acompanyà en les seves enquestes onomàstiques i toponímiques per la vall d'Àssua i la ribera de Sort. El 1992 la Generalitat de Catalunya li atorga el primer Premi Nacional de Cultura Popular. El 1997 la vila de Rialp li ret un homenatge i es presenta el llibre Joan Lluís, pallarès il·lustre. Miscel·lània d'homenatge. L'any 1998 la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi. El dia 18 de juliol de 1999 mor a Barcelona a l'edat de 87 anys i és enterrat a Rialp.