Enviny

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article és sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Enviny (antic municipi).
Infotaula de geografia políticaEnviny

Localització
Localització d'Enviny respecte de Sort.png
42° 24′ 12″ N, 1° 06′ 17″ E / 42.40342222°N,1.10485278°E / 42.40342222; 1.10485278
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiSort
Població
Total 27 hab. (2011)
Malnom Lladres
Geografia
Altitud 1.198 m
Història
Festa major Penúltim cap de setmana de setembre
Identificador descriptiu
Codi postal 25567
Modifica les dades a Wikidata

Enviny és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 fou cap de municipi propi.

Enviny és a ponent del seu actual cap municipal, Sort, enfilat a les muntanyes que tanquen per la dreta la vall de la Noguera Pallaresa. És en el vessant meridional de la carena de l'extrem sud-est del Serrat dels Plans, a l'esquerra, bastant enlairat, del Barranc de Montardit. És a prop i a l'est-nord-est de Llarvén i un xic més lluny al nord de Montardit de Dalt. Es troba a l'esquerra de la Llau de les Tosques i als peus de la Coma dels Tossals.

Té l'església parroquial de la Mare de Déu de la Candelera d'Enviny, actualment de la Purificació, seu d'una agrupació de parròquies, a més de les capelles i ermites de Sant Miquel i Sant Roc, en els entorns del poble, a més de la capella particular de Santa Llúcia de Casa Aytés, dins del nucli d'Enviny.

Etimologia[modifica]

Joan Coromines explica[1] el topònim Enviny a partir del llatí in vicinio (en el veïnat). Es tracta, doncs, d'un topònim romànic, d'origen altmedieval.

Geografia[modifica]

El poble d'Enviny[modifica]

El poble és situat en un coster, amb les cases disposades com si baixessin per la costa al capdamunt de la qual hi havia el Castell d'Enviny, formant una planta rectangular, que conserva una certa aparença de vila closa. L'església de la Mare de Déu de la Candelera és a l'extrem sud-oest del poble, un xic separada de la resta d'edificacions.

Les cases del poble[modifica]

El poble d'Enviny conserva memòria de 21 cases, moltes d'elles encara en ús de primera o de segona residència:[2]

  • Casa Aytés
  • Casa Barbal
  • Casa Bernat
  • Casa Camp
  • Casa Canja
  • Casa Carcanyol
  • Casa Fontet
  • Casa Fuster
  • Casa Lido
  • Casa Llop
  • Casa Llorenç
  • Casa Mestre Jaume
  • Casa Nus
  • Casa Pei
  • Casa Pillo
  • Casa Pobellà
  • La Rectoria
  • Casa Mossen Peri
  • Casa Remissió
  • Casa Rispa
  • Casa Simon
  • Casa Toni

Festes popular[modifica]

A part de la Festa Major, que se celebra el penúltim cap de setmana de setembre, és molt concorregut l'Aplec de la Mare de Déu del Soler, que es duu a terme el primer de maig.

Història[modifica]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Cuviny declara[3] 16 focs laics i 2 d'eclesiàstics (uns 90 habitants).

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Enviny (Embiny o Enviñ). Diu que és una localitat que forma ajuntament amb Llarvén i està situada a la dreta de la Noguera Pallaresa, en el vessant d'una muntanya elevada, amb exposició al sud; la combaten tots els vents, especialment els del nord i del sud. El clima hi és fred, i produeix inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 20 cases, una font i l'església de Santa Maria, que disposava de rector i un beneficiat, tots dos de concurs general a través del bisbat; en depenia l'església de Bressui. El territori és muntanyós, amb diverses menes de terres, però amb abundor de pastures i zones despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, moltes nous i una mica de fruites d'hivern. S'hi recriava bestiar mular, i el vacum per a les feines del camp. Hi ha caça de conills, llebres i perdius, i tota la indústria existent és la derivada de la recria de bestiar. Comptava amb 18 veïns (caps de casa) i 110 ànimes (habitants).

Demografia[5][modifica]

Evolució demogràfica
1857188819001910192019301940195019601970198119912000200220042006200820102011
17716714914012611999878435131725262222218219273

Referències[modifica]

  1. Coromines 1995.
  2. Montaña 2004.
  3. Lo vicari i Mossèn Antoni Botellot, prevere; Joanot Mateu i Mateu Rispa, cònsols; Jaume Castell,Ramon Arnau Castell, Mateu del Pubill, Pere de Joanico, Jaume Aytés, Pere Vilanova, la vídua de Peroi, Agustí Colomer, Joanot de Nus, Antoni Aytés, Antoni Castell, Pere del Sastre, Pere Companyó i Perot del Teixidor. Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981, ps. 67-68. ISBN 84-232-0189-9. 
  4. Madoz 1845.
  5. pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Beranui/Bernui». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Enviny». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]