Pascual Iranzo i Oliete

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPascual Iranzo i Oliete
Biografia
Naixement1930 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort6 setembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (91/92 anys)
Activitat
Ocupacióperruquer, empresari, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Premis

Pascual Iranzo i Oliete (Barcelona, 1930 - Barcelona?, 6 de setembre de 2022)[1] va ser un perruquer català.[2]

Va néixer al carrer Diputació, 10-primer pis de Barcelona fill de Pascual Iranzo i Carmen Oliete.[1] A finals dels anys 1940 va rebre la perruqueria del seu pare, oberta el 1924. Amb 17 anys marxà a París, on el 1959 va guanyar el Festival Internacional de París "La Rose d'Or". Va tornar el 1960 i va obrir una nova perruqueria al carrer Tuset de Barcelona, on ensenya la tècnica de tallar el pèl a navalla. Posteriorment va posar a la venda tota una gamma de productes de perruqueria, ha editat llibres i articles, ha organitzat cursos i conferències. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Obres[modifica]

  • Nueva visión de la Peluquería Masculina (1961)
  • Un Ser que se peina (1974)
  • Estudio Psicoestético de la elegancia personal (1975)
  • Introducción a la coquetería de los líderes (1976)
  • El erotismo y los líderes políticos (1978)
  • No hay peluquería moderna posible sin la psicoestética (1980)
  • Más allá de la elegancia trivial (1982)
  • Psicoestética de la elegancia personal (1984)
  • Hacia la seducción (1993)
  • Masculino singular: el hombre un negocio desatendido. (1996)
  • Hombres clónicos u hombres singulares (1997)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Naixements. Any 1930. Registre núm.1331. Jutjat "Universidad"». Arxu Municipal Contemporani de Barcelona, 1930. [Consulta: 6 setembre 2022].
  2. «Mor el perruquer i empresari Pascual Iranzo als 92 anys». El Nacional, 06-09-2022. [Consulta: 6 setembre 2022].

Enllaços externs[modifica]