Hospital de la Santa Creu de Vic
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Construcció | S. XIV, XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Gòtic, renaixement | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vic (Osona) | |||
| Localització | Rbla. Hospital | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 24538 | |||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Fundació de l'Hospital de la Santa Creu de Vic | |||
Hospital de la Santa Creu de Vic és un hospital fundat a Vic el 1348 i que actualment té força interès arquitectònic: conserva una nau gòtica, la façana i el pati renaixentistes i un claustre barroc. En 1987 va iniciar un procés de transformació per a convertir-se en el que és avui, una residència i un hospital geriàtric que integra una secció de cures pal·liatives que és referència d'aquest tipus d'atenció a Espanya, i un hospital de dia. La Santa Creu té actualment 178 llits i en ell treballen al voltant de 155 persones. Forma part del Consorci Hospitalari de Catalunya i la seva Fundació va rebre la Creu de Sant Jordi el 1998. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció
[modifica]Edifici civil. Hospital de planta gairebé quadrada, amb un pati central i un tancament a la façana que respon a l'estètica renaixentista i està cobert a diverses vessants. La façana, marcada per tres cossos verticals, els laterals amb capcers triangulars. Els portals estan decorats amb frontons triangulars i les finestres del primer pis amb trencaaigües. El central presenta una decoració amb petxina damunt la llinda, frontons triangulars al primer pis, trencaaigües al segon i obertures separades per columnetes al tercer pis, fent espona a la part esquerra amb un campanaret d'espadanya. Cornisa sense ràfec. L'interior, encara que molt reformat, conserva una sala gòtica. Cal remarcar la farmàcia, dins el clos pati, i alguna coberta interior que manté l'estructura de volta quatripartita, però la major part de l'edifici ha sofert transformacions que impedeixen veure l'estructura primitiva.[1]
Cal remarcar també els mosaic que s'hi conserven i el portal del carrer Sant Pere, que encara que assalinat ostenta un relleu amb xiprers com a símbol d'hospitalitat.[1]
A l'escala interior es conserva un plafó ceràmic del segle xviii.[1]
La sala gòtica de l'hospital és un edifici civil de planta rectangular orientada de llevant a ponent. De grans dimensions, forma una de les dependències laterals del complex.[1]
És una nau d'una llargada considerable i està coberta per catorze trams amb arcs d'ogiva i parts de descàrrega, que descansen sobre uns culs de llàntia llisos. Un mur és cec i l'altre té finestres rectangulars, hi ha tres portals de fusta i vidrieres a manera de tancament.[1]
Ha estat sensiblement restaurat i donat el cos de les obres les parets són arrebossades i pintades; en lloc de ser de pedra vista, el sostre és pla i el sòl recobert de mosaic modern. Hi havia una sala bessona a aquesta però ha estat transformada. L'estat de conservació, salvant la restauració, és bo.[1]
El portal de l'hospital és un element moble situat al sud-oest i dona al carrer de Sant Pere. És de forma rectangular emmarcat per carreus i una gran llinda de pedra damunt el portal en la qual hi ha un alt relleu que descriu dos xiprers amb una creu llatina al damunt (es troba molt assalinat).[1]
A la part esquerra el flanqueja una finestra rectangular amb una bonica reixa de ferro forjat i al damunt un òcul ovalat que denota l'amplada dels murs. Aquest portal condueix a les antigues cavallerisses de l'hospital, un ampli recinte amb cobertes de volta i parets formades per còdols de riu i morter.[1]
L'estat de conservació és mitjà per bé que s'hi ha posat tirants que reforcen les bigues.[1]
La Farmàcia de L'hospital (1932-1933), es troba en el pati interior de l'hospital entre les altres dependències del mateix. És de forma rectangular i consta de dues sales cobertes per volta de canó, una d'elles sense decorar, conserva una pica de marbre i el terra és nou, l'altra té unes decoracions amb esgrafiats de figures geomètriques i una lluneta decorada amb pintures al fons (signades per Ll. Costa), els murs són de rajola llisa. La façana presenta un gros portal d'arc rebaixat amb dovelles de pedra i s'inscriu un petit portal rectangular, tot decorat amb vidre decorat i marcs de fusta. A cada costat s'hi ha un portal rectangular, amb inscripcions i decoracions semblants. Al damunt, s'hi obren finestres.[1]
Edifici al carrer Sant Pere, 8:[1]
Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, coberta a quatre vessants. A la planta baixa, dos grans finestrals amb reixes de ferro forjat i a l'esquerra, un portal rectangular amb la llinda esculpida. A l'angle esquerre de la casa, per la banda del C/ Sant Pere, hi ha grans carreus de pedra que arriben fins al nivell del segon pis. A nivell del primer pis hi ha tres o quatre carreus esculpits on es representa un escut, fragmentat i datat.[1]
La resta dels pisos i la teulada han estat molt reformats i desmereixen un xic l'estructura primitiva. L'estat de conservació és regular.[1]
És construïda amb pedra, totxo i arrebossada al damunt. Parts de ferro forjat i pedra vista.[1]
La llinda del portal, per bé que es troba molt deteriorada, conserva dos xiprers esculpits, símbol d'hospitalitat. L'escut esculpit als carreus de l'angle esquerre és de pedra blanquinosa i duu la llegenda següent: PTI.MAX.HOC.CP OCAVIT 1680.[1]
Història
[modifica]Fou fundat per Ramon Terrades, vigatà establert a Mallorca, que a través d'una deixa testamentària llegà els seus béns (1348). Degut a les pestes les obres no foren acabades fins al 1384. El 1441 el modest edifici (sala d'homes i de dones) s'amplià amb la capella que dona culte a santa creu.[1]
Entre 1538-1547 es va construir la façana actual i les sales d'un gòtic tardà. La façana és un dels pocs elements renaixentistes que conserva la ciutat a part de la capella de Sant Just.[1]
Al segle xx s'hi van fer algunes obres que van anar a càrrec de l'arquitecte J. Mª Pericas. Concretament se'n conserva la farmàcia noucentista construïda entre 1932-1933.[1]
S'ha perdut una de les sales que roman amagada sota els envans i departament de construcció moderna.[1]
Actualment gairebé tots els serveis sanitaris, s'han traslladat a unes dependències annexes i de nova construcció.[1]
A la Farmàcia, s'hi conserven 19 pots de farmàcia, una gran taula de marbre i molts documents sobre l'hospital els quals s es troben en un precari estat de conservació.[1]
També conserva unes inscripcions: NEQUE HERVA NEQUE HALAGMA / SANAT SED SERMO DOMINI / DEUS PROVIOEBIT.[1]
L'edifici del carrer Sant Pere, 8, pertany a la part posterior de l'Hospital de la Santa Creu. S'havien de construir dues cases al c/ Sant Pere enfront de les monges de Santa Margarida, que al segle xvii fou substituïda per l'església dels Trinitaris. Una d'aquestes cases era destinada a les dones i l'altra als homes.[1]
El c/ Sant Pere va ser la continuació de l'antic carrer de la Ramada, que sortia fora muralla mitjançant el portal de Malloles. Aquest carrer, a partir del segle xiii i per ordre del rei en Jaume fou el que a través del c/ del Remei comunicava amb Barcelona.[1]
Referències
[modifica]
.svg)