Edifici

De Viquipèdia

Un edifici és una construcció d'una certa grandària destinada a habitatge o a d'altres usos.[1][2] L'ús que es pot donar a un edifici seria, entre d'altres, habitatge, treball (oficines, industrial, serveis, comerç), emmagatzematge, ensenyament, polític, sanitari, social, cultural, esportiu, transport, religiós, etc.

Amb el temps es van millorar les tècniques de construcció i es va començar a decorar diverses parts dels edificis, fins a fer de l'activitat d'edificar una de les Belles Arts, l'Arquitectura. Es distingeixen, dins de l'edificació, l'edificació residencial (unifamiliar, horitzontal, vertical...), edificació industrial (naus, complexos, fàbriques, cellers, centres de distribució...), edificació comercial (restaurants, locals comercials, oficines) i institucional (educatius, esportius, religiosos, hospitals, culturals, recreatius...). Alhora, l'edificació es pot classificar com a pública o privada.

Arquitectura clàssica[modifica]

A l'arquitectura clàssica distingim els següents conceptes, referits als seus cossos i formes:

Elements dels edificis[modifica]

Parts del cos d'un edifici són:

  • Ala és el cos que s'estén per un lateral en relació amb un altre.
  • Pòrtic és el cos format per una galeria de columnes o per arquejades davant la portada de l'edifici i també tota galeria de columnes o pilastres, coberta i recolzant en forma de balconada perllongada o una estada molt llarga.
  • Peristil és el pòrtic que s'estén al voltant de l'edifici ja en la seva part interior o exterior.
  • Atri, pati situat en l'interior de l'edifici i també una plaça en l'exterior d'algunes esglésies.
  • Vestíbul, el mateix atri interior i, en general, la primera estada després de la porta, que dona pas a les altres.
  • Nau, tot àmbit interior que s'estén al llarg en les esglésies, que es diu així per prendre la forma juntament amb la seva volta d'un vaixell invertit.
  • Tram, cadascuna de les porcions transversals (de columna a columna o de pilastra a pilastra) que es divideix una nau.
  • Creuer, nau menor que talla a les altres i també la intersecció d'aquest amb la nau principal.
  • Crugia és l'àmbit que es troba entre dos murs de càrrega en qualsevol pis.
  • Girola, nau circular darrere de la capella major configurada com una prolongació de les naus laterals.
  • Absis, cos de planta semicircular o poligonal situat en l'extrem oposat a l'entrada principal, que es denomina menor o secundari.
  • Cripta és la capella o església subterrània situada en general sota una altra.
  • Claustre són el conjunt de pòrtics interiors que envolten un pati en els monestirs i catedrals.
  • Trifori és la galeria que se situa en el pis superior de les naus laterals.

Els cossos de l'edifici consten de membres principals o secundaris. Els membres principals es poden classificar en dos tipus:

  • Els suports o sustentacions. A aquest grup corresponen els murs i les columnes. Aquests elements es denominen en general massissos per a distingir-los de les obertures que són els espais de llum entre aquells. Entre els massissos, mereix especial consideració l'aparell que és la disposició i l'entrellaçament donat als materials emprats en l'obra.
  • El suportat o sostingut. Aquí s'englobarien l'entaulament, els arcs i les voltes.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «edifici». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 9. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 349. ISBN 84-7739-003-7. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici