Peristil
El peristil (del llatí peristylum, al seu torn derivat del grec antic περίστυλον, perístulon, format per περί peri, "al voltant" i στῦλος stylos, "columna" o "pilar", amb el significat combinat de “columnata perimetral”) és, en l'arquitectura, un tipus de columnata formada per una o unes fileres de columnes a l'entorn d'un pati o edifici. L'espai central delimitat per les columnes també s'anomena peristil (en llatí peristylium).[1] Es dona principalment a l'arquitectura de l'antic Egipte, de l'antiga Grècia –especialment en l’època hel·lenística– i de l'antiga Roma fins al segle VI, així com en aquella que, posteriorment, n'ha rebut la influència, com l’arquitectura renaixentista o la neoclàssica).
Tetrastoon (τετράστῳον, “quatre pòrtics”)[2] és un terme arcaic utilitzat rarament avui per a aquest element arquitectònic.[3] El peristil en un temple grec s’anomena peristasi (περίστασις).[4] A l'arquitectura religiosa derivada de les basíliques romanes va donar lloc al claustre.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.160. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ τετράστοον en Liddell i Scott.
- ↑
«Tetrastoön». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). 26. 11a ed, 1911.
- ↑ περίστασις en Liddell i Scott.