Art digital

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'art digital és una pràctica artística basada principalment a utilitzar la tecnologia digital com a part essencial del procés creatiu d'una obra. Des de la dècada de 1970, s'han utilitzat diversos noms per descriure el procés, incloent-hi l'art de l'ordinador i l'art multimèdia. De totes maneres, l'art digital se'l pot situar sota el gran concepte d'art dels nous mitjans.[1][2] En un sentit ampli, el terme "art digital" fa referència a aquell tipus d'art contemporani que utilitza mètodes de mitjans digitals o de producció massiva.[3]

El terme "artista digital" és utilitzat per descriure artistes que utilitzen les tecnologies digitals per produir art. Tant artistes digitals com tradicionals utilitzen moltes fonts d'informació i programes electrònics per crear el seu treball.

Les tècniques d'art digital són utilitzades àmpliament utilitzades pels principals mitjans de comunicació en publicitat i també per cineastes per produir efectes visuals. L'autoedició de llibres ha tingut un gran impacte en el món, encara que aquest cas estigui més relacionat amb el disseny gràfic.[4] Donats els paral·lelismes entre les arts visuals i les musicals, és possible que l'acceptació general del valor de l'art visual digital progressi de la mateixa manera que ho ha fet l'acceptació de la música electrònica en les últimes dècades.[5]

Inicis[modifica]

Podem parlar per primera vegada d'art digital al juliol de 1985, quan Andy Warhol a partir de la Commodore Amiga. Fou quan l'ordinador va ser presentat públicament al Lincoln Center, Nova York el juliol de 1985. Una imatge de Debbie Harry va fou capturada en monocrom a partir d'una càmera de vídeo i digitalitzada en un programa gràfic anomenat ProPaint. Warhol va manipular la imatge afegint-hi color afegint fulls de filtre.[6]

En els seus inicis va patir certa resistència,[7] però l'impacte de la tecnologia digital ha transformat activitats com ara la pintura, el dibuix, l'escultura i la música o art sonor. A més, ha permès que nous formats, com les "net arts", les instal·lacions artístiques, i la realitat virtual es converteixin en pràctiques molt reconegudes artística i tecnològicament.[8]

Tècniques utilitzades[modifica]

L'Art digital pot ser purament produït per ordinadors (com ara fractals i art algorítmic) o pres d'altres fonts, com ara una fotografia escanejada o una imatge dibuixada amb programari de gràfics vectorials generats per ordinador mitjançant una tauleta de gràfics [9]o ratolí. Encara que tècnicament el terme pot ser aplicat per arts realitzades utilitzant mitjans com un simple escanejat, normalment es reserva per un tipus d'art que utilitza d'una manera gens trivial els processos digitals (com és el cas del programari o software, del microcontrolador o qualsevol altre sistema electrònic capaç d'interpretar o crear un imput o un output).

La informació data digitalitzada, així com arxius d'àudio i video gravats digitalment noo es consideren art digital, però poden formar part de l'àmplia família d'art d'informació (information art).[10]

Mitjans visuals generats amb ordinador[modifica]

El concepte art digital fa referència a, per una banda, tota aquella informació visual desplegada en un format 2D mitjançant un aparell electrònic visual, i per l'altra, la traducció d'informació matemàtica a informació desplegada amb una organització 3D, visualitzada a través d'una projecció amb perspectiva en un aparell electrònic.

La forma més simple són els gràfics digitals 2D, que serien el reflex de com es dibuixaria mitjançant un llapis i un tros de paper. En aquest cas però, la imatge apareix a la pantalla i l'instrument utilitzat per dibuixar és un tauleta stylus o un ratolí. El que es genera a la pantalla pot aparèixer dibuixat en llapis, bolígraf, o pinzell.

El segon tipus són els gràfics digitals 3D, on la pantalla es converteix en una finestra a un ambient virtual, on s'organitzen els objectes per ser "fotografiats" per l'ordinador.

Normalment els gràfics bidimensionals utilitzen mapa de bits com a principal mètode de representació de la informació, mentre que els gràfics tridimensionals acostumen a ser més freqüentment vectoritzats, cosa que facilita la creació d'instal·lacions de realitat virtual.

Un possible tercer paradigma és el de generar art 2D i 3D completament a través d'execucions algorítmiques codificades amb programes informàtics; aquestes es podrien considerar les formes natives d'art digital. La qual cosa significa que no poden ser produïdes sense ordinadors. L'art fractal, el datamoshing, l'art algorítmic i l'art generatiu a temps real en són bons exemples.

"Pintura digital"[modifica]

Les obres són considerades com a "pintura digital" quan tenen una estètica similar a la que s'aconseguiria amb mitjans no digitals, però que es duen a terma mitjançant una plataforma de software i es publica digitalment la imatge resultant com es pintava sobre llenç.[11]

Imatges fixes en 3D generades per ordinador[modifica]

Els gràfics en 3D es creen a través d'un procés de disseny d'imatges a

partir de formes geomètriques, polígons o corbes NURBS. Així és com es creen objectes i escenes tridimensionals que seran utilitzades en mitjans tan diversos com ara el cinema, la televisió, la impressió, el prototipatge ràpid, els jocs o simulacions i els efectes especials visuals.

Hi ha molts programes de software per fer-ho. La tecnologia pot permetre la col·laboració, oferint l'opció a compartir. Això es fa gràcies un esforç creatiu similar al del moviment del codi obert (open source), i el de les Creative Commons, on els usuaris poden col·laborar en un mateix projecte per aconseguir peces d'art úniques.

L'artista surrealista pop Ray Caesar treballa amb Maya (un software de modelatge 3D, utilitzat per l'animació digital) per crear les seves figures i els seus respectius espais virtuals.[12]

Referències[modifica]

  1.  Christiane Paul (2006). Digital Art, pp 7–8. Thames & Hudson
  2. Lieser, Wolf. Digital Art. Langenscheidt: h.f. ullmann. 2009, pp. 13–15
  3. Charlie Gere Art, Time and Technology: Histories of the Disappearing Body(Berg, 2005). ISBN 978-1-84520-135-7 This text concerns artistic and theoretical 
  4. Frank PopperArt of the Electronic Age, Thames & Hudson, 1997.
  5. Charlie Gere, (2002) Digital Culture, Reaktion.
  6. Reimer, Jeremy (October 21, 2007). "A history of the Amiga, part 4: Enter Commodore"Arstechnica.com. Retrieved June 10, 2011.
  7. Taylor, G. D. (2012). The soulless usurper: Reception and criticism of early computer art. In H. Higgins, & D. Kahn (Eds.), Mainframe experimentalism: Early digital computing in the experimental arts. Berkeley, CA: University of California Press
  8. Donald Kuspit The Matrix of Sensations VI: Digital Artists and the New Creative Renaissance
  9. Christiane Paul (2006). Digital Art, pp. 27–67. Thames & Hudson.
  10. Wands, Bruce (2006). Art of the Digital Age, pp. 10–11. Thames & Hudson
  11. Paul, Christiane (2006). Digital Art, pp. 54–60. Thames & Hudson.
  12. Lev Manovich (2001) The Language of New Media Cambridge, Massachusetts: The MIT Press.