Art dels nous mitjans

Els nous mitjans (en anglès new media art) és una forma d'art, que fa referència a les obres creades o que incorporen l'ús de les noves tecnologies. El terme media art ha estat àmpliament emprat i, a partir de l'ús de tecnologies multimèdia i telemàtiques en la producció artística, es va introduir l'accepció “new” media art, per tal de diferenciar-la de les tendències vinculades a l'electrònica. Avui dia es debat sobre la necessitat de seguir utilitzant el terme “nou”, ja que els mitjans ja estan àmpliament integrats i assimilats. Sovint s'utilitzen indistintament com a sinònims de l'art dels nous mitjans categoritzacions precedents com a art digital, art electrònic, art multimèdia i art interactiu.

Amb "art dels nous mitjans" ens referim a obres que se serveixen de les tecnologies dels mitjans de comunicació emergents i exploren les possibilitats culturals, polítiques i estètiques d'aquests mateixos. Abarca un conjunt bastant ampli de manifestacions artístiques: videoart, art de transmissió, instal·lacions multimèdia, art interactiu, net.art, fotomuntatge digital, realitat virtual, media performances, cinema expandit, experimental, intel·ligència artificial i telepresència, entre altres. És a dir, aquelles que utilitzen el suport audiovisual electrònic o digital en el procés de producció o exhibició. Internet és un recurs clau per als artistes d'aquest corrent, així com el vídeo i els jocs d'ordinador, les càmeres de seguretat, la telefonia sense fil, els miniordinadors portàtils i els sistemes de navegació GPS. Els autors, en emprar aquestes tecnologies amb una intenció crítica o experimental, les redefineixen com a mitjans artístics. Les obres de media art requereixen una teoria estètica d'acord amb les noves pràctiques i formats característics, com els seus models basats en els processos, contextos, interaccions o simulacions. En aquest sentit, s'ha desenvolupat la teoria de l'estètica digital. Avui en dia l'art està en una transició de postproducció, on l'obra d'art i l'artista ja no es pregunten "què és quelcom nou i què es pot fer", sinó que es qüestionen "què es pot fer amb". A partir d'això, l'artista comença a navegar pels mars dels nous mitjans, permetent-se experimentar noves eines i maneres de mirar a l'hora d'elaborar una obra d'art.

Antecedents artístics[modifica]

Tot i que l'art dels nous mitjans és un concepte artístic nou, té les seves arrels conceptuals i estètiques en alguns dels moviments artístics del segle xx.

Dadaisme[modifica]

Diverses característiques del dadaisme es reflecteixen en algunes manifestacions de l'art dels nous mitjans, com en els fotomuntatges, tècnica creada por ho cubisme, que, consistia a superposar elements fotogràfics per a crear una obra única, influenciada por ho cubisme. Al seu torn es van desenvolupar altres tècniques com el ready-made, que era similar al collage, però en aquest cas, un sol objecte intervenia una obra artística per a donar-li una significació completament diferent. Ho uso de la ironia i l'absurd el seu recursos presentes.

Estridentisme[modifica]

L'estridentisme fou un moviment artístic interdisciplinari que s'inicià el 1921 a Mèxic influït per la Revolució Mexicana i per la revolució tecnològica que donà amb l'arribada al país de la càmera fotogràfica, la màquina d'escriure, i la ràdio entre altres dispositius. El moviment estridentista va rebre influències també d'altres avantguardes com el futurisme, el cubisme i el dadaisme.

Pop Art[modifica]

De la mateixa manera que en la pintura i l'escultura pop, moltes obres de nous mitjans fan referència a la cultura comercial, quan no estan directament immersos en ella. Mitjançant la reproducció d'imatges d'anuncis, còmics i revistes amb tècniques artístiques (oli sobre llenç, per exemple), el Pop Art procurava per sobre de tot, distanciar-se de la cultura popular en la qual estava inspirat. Per contra, els artistes de les noves tecnologies tendeixen a treballar amb els mateixos mitjans dels quals se serveixen en lloc de recondicionar-los en formats que vagin més acord amb les convencions del món artístic.

Art Conceptual[modifica]

Sovint, l'art dels nous mitjans també se centra més en les idees que en els objectes. L'art conceptual és un moviment artístic en el qual la conceptualització o la idea és més important que l'obra d'art com a objecte físic o material. Les idees prevalen sobre els seus aspectes formals o sensibles a mode que l'artístic és el concepte, afavorint la reducció al mental i prescindint de la realització material, indiferent a la tècnica, el material o la forma que s'utilitzi per a representar-lo.

Moviment artístic[modifica]

L'art dels nous mitjans va aparéixer en un clima de fragmentació artística extrema a finals del segle XX com el Happening, Fluxus, i el Videoart.

Wolf Vostell introduí en les seves obres el televisor a partir del 1958. En la dècada de 1970 coexistien diferents moviments (art conceptual, art feminista, land art, media art, art de la performance...). Als vuitanta, es produí un col·lapse del mercat artístic i van aparéixer múltiples micromoviments; ja als noranta, l'art contemporani va continuar florint, però la pràctica artística no cristal·litzava en moviments definits. L'aparició dels primers navegadors d'Internet catalitzà el naixement de l'art dels nous mitjans com a moviment. Els seus integrants varen veure en Internet una eina artística accessible amb la qual explorar la relació canviant entre tecnologia i cultura. També els avanços en el programari i maquinari dels ordinadors personals van contribuir al desenvolupament del corrent en oferir, per un preu assequible, les prestacions necessàries per a manipular imatges, crear maquetes tridimensionals, dissenyar pàgines web i editar vídeos i sons amb garanties.

Característiques[modifica]

Col·laboració i participació[modifica]

Els artistes dels nous mitjans acostumen a treballar en règim de cooperació. En primer lloc, això es deu al fet que molts projectes de nous mitjans necessiten una àmplia gamma d'aptituds tecnològiques i artístiques per poder dur-se a terme. En segon lloc, el motiu de la col·laboració és de caràcter més ideològic que pràctic. D'aquesta manera, els artistes multimèdia desafien el tòpic de l'artista com a geni solitari.

Pel que fa a la participació, a voltes, les manifestacions de l'art dels nous mitjans necessiten al públic per interactuar amb l'obra o participar en la seva producció.

L'art de l'apropiació[modifica]

En aquest corrent artístic l'apropiació és quelcom molt habitual. Internet i les xarxes d'intercanvi d'arxius permeten als artistes accedir fàcilment a imatges, sons, textos i altres recursos. Els artistes trenquen amb la idea que crear alguna cosa del no-res és millor que manllevar alguna cosa i modificar-la. Alguns dels artistes opten pel codi obert, és a dir, tendeixen a fer seu material alié, col·laboren amb altres artistes i la seva obra està a la disposició d'altres. Sovint, els artistes dels nous mitjans es mostren fascinats pel passat i reinterpreten tecnologies digitals ja obsoletes.

Categories precedents[modifica]

Art digital[modifica]

L'art digital és una disciplina creativa de les arts plàstiques, una nova preferència sorgida entorn de l'aplicació de programes vectorials i gratificadores, que comprèn obres en les quals s'utilitzen elements digitals que són imprescindibles en el procés de producció o en la seva exhibició, és a dir, treballs que s'elaboren a partir d'una tecnologia informàtica. Aquestes obres són manifestades mitjançant suports digitals o si més no tecnològicament avançats. Aquesta tendència enganya a l'espectador, ja que el que ell veu no és ni una representació naturalista ni tampoc és el que s'està representant.^[1]

Art electrònic[modifica]

L'art electrònic es va convertir en una nova manera d'expressar les nostres visions, emocions, esperances, pors, interrogants i preocupacions, en una societat que progressa cap a la tecnolitizació dels cossos (del biològic) i la transformació de la vida, en la qual ens movem entre espais reals i virtuals, i entre espais físics i mentals.

Tecnologies i disciplines científiques configuren sovint les diferents formes de l'Art Electrònic. Per exemple, es parla de VR ART, o sigui d'Art de RV, o directament de Vida Artificial, que és la denominació d'aquesta disciplina, o d'Art de Vida Artificial, igual que de Net-Art (L'Art de la xarxa).

Art multimèdia[modifica]

Es refereix a la tècnica consistent en combinar diversos mitjans en una sola composició. També és conegut com a "tècnica mixta". Els artistes solen crear nous mètodes personals, utilitzant combinacions de materials artístics de diferents maneres. Així, les noves tècniques formen part del seu singular estil artístic. Aquest tipus d'art implica molts mitjans simultanis, sons, textures, i sobretot imatges, manipulades i combinades en un sol suport computacional.

Art interactiu[modifica]

És una forma d'art on l'espectador participa per tal d'aconseguir el propòsit de l'obra, que es pot assolir deixant que l'observador "es passegi" i interactuï amb la instal·lació artística. D'altres poden demanar a l'espectador o a l'artista realitzar part de les seves obres d'art. Les obres en aquesta categoria sovint disposen de computadores, sensors i interfícies, per respondre als canvis meteorològics, calor, moviment o altres tipus d'entrades programades pel fabricant per respondre a ells.

Manifestacions[modifica]

Els artistes dels nous mitjans utilitzen diversos canals per manifestar-se; a continuació se'n citen alguns.

Art i Internet[modifica]

El desenvolupament de les tecnologies telemàtiques va atreure no només al món universitari i empresarial, sinó també al de l'art. A partir de la dècada de 1980, els artistes van començar a experimentar amb la creació en xarxa i amb el desenvolupament d'un llenguatge específic del mitjà. Es van formar grups entorn de comunitats artístiques virtuals i, entre 1993 i 1994, van ser creades les primeres obres de net art o web art.

En l'art dels nous mitjans s'utilitza internet per produir entorns en xarxa que imitin de manera convincent l'estètica i retòrica de les grans multinacionals. Els artistes reinterpreten logotips, noms registrats i eslògans.

El col·lectiu artístic ®™ark ha desenvolupat pàgines web i organitzat farses i activitats en les quals a través de l'emulació es critica la cultura empresarial imperant.

Hacktivisme[modifica]

Alguns dels artistes es consideren hackers, o bé usen les seves tècniques com a concepte o contingut de la seva obra. El codi de comportament en la comunitat de hackers defensa que cal compartir informació pel bé de tots, i ells, compromesos amb el progrés, han de crear programari de codi obert per permetre l'accés a la informació i als recursos informàtics. Per exemple, Cory Arcangel, Knowbotic Research i Critical Art Ensemble, en el seu projecte Child as Audience (2001) inclou un CD-ROM amb instruccions per accedir al codi dels videojocs de la Game Boy i modificar-lo. Molts artistes-hackers desenvolupen el que es coneix com a "hacktivisme", una mescla de hacking i activitat política. Un exemple és el treball de Cornelia Sollfrank, que va col·laborar amb diversos hackers en el seu projecte d'art feminista Female Extension per crear un programa informàtic que generava obres de net art mitjançant el mostreig i la mescla de pàgines web ja existents. Les obres, un total de dues-centes, van ser presentades a un concurs internacional de net art sota diferents àlies femenins amb la intenció que la majoria de participants fossin dones. L'equivocat jurat va reconèixer tres guanyadors, tots ells homes, i fou aleshores que Sollfrank revelà la seva intenció.

Intervencions a la xarxa i en espais públics reals[modifica]

Per a molts artistes del new media art, Internet no és només un mitjà, sinó també un fòrum de lliure accés en el qual intervenir artísticament. Part de l'atractiu d'aquest espai és que s'allunya dels conceptes museu-galeria i ofereix a l'artista l'accés a un públic més ampli i no tan versat en qüestions artístiques. El 2000, Michael Daines, va intentar vendre el seu cos a eBay anunciant-ho dins de la categoria d'escultures; en considerar el mateix cos com a objecte escultòric, el projecte evoca a l'obra d'Eleanor Antin, Chris Burden, Gilbert&George, i altres artistes de performance que s'han valgut dels seus cossos com a mitjà per a la seva obra. Altres artistes dels nous mitjans intervenen en espais públics reals. En Pedestrian, per exemple, Paul Kaiser i Shelley Eshkar projecten animacions generades per ordinador sobre voreres i places urbanes.

Compupresència[modifica]

Des de mitjan segle xx, la literatura, el cinema i l'art han concedit una atenció cada vegada major a la vigilància i el control. La vigilància institucional i la vulneració de la privadesa han estat un tema recurrent en l'obra dels artistes de les noves tecnologies. Demonstrate (2004), de Ken Goldberg, per exemple, empra una càmera de vídeo robotitzada i una pàgina interactiva a Internet per permetre al públic observar l'activitat a la Universitat de Califòrnia, i més concretament a Berkeley, on als anys seixanta es va iniciar el moviment per la llibertat d'expressió. La vigilància ha deixat de ser una simple tecnologia de control militar i policial per convertir-se en una forma d'entreteniment.

Iniciatives Independents[modifica]

Existeix un gran nombre d'artistes que treballen per lliure i mantenen una presència internacional i un públic global sense haver de recórrer a l'ajuda de galeries, museus o altres institucions. Molts d'ells desconfien del món artístic, de la comercialització de l'art i de l'economia de mercat en general. En lloc de comprar i vendre, aquesta comunitat artística prefereix intercanviar gratuïtament les peces a través de pàgines web, llistes de correu electrònic, espais alternatius i altres fòrums. Aquesta característica és similar a la manera en què es distribueix el programari de codi obert.

Col·lecció i preservació[modifica]

Malgrat l'actitud anti comercial de molts artistes dels nous mitjans i els obstacles tecnològics als quals s'enfronten per exhibir la seva obra en galeries, alguns marxants han sabut donar cabuda a importants programes d'art de nous mitjans. D'entre ells en destaquen la galeria Bitforms a Nova York i Seül, la galeria Postmasters, la Sandra Gering Gallery, i el GEMEGUI a Berlín. Entre les estratègies per a la conservació d'obres creades amb noves tecnologies es troba la documentació, els programes d'emulació i la recreació.

Artistes representatius[modifica]

Els següents artistes són representatius de l'art dels nous mitjans:

Janet Cardiff
Thomas Charvériat
Brody Condon
Luc Courchesne
Ronald Davis
Heiko Daxl
Agrícola de Cologne
DJ Lotu5 (aka Micha Cárdenas)
David Em
Furtherfield
Ken Feingold
Monika Fleischmann / Wolfgang Strauss
Ingeborg Fülepp
Peter Benjamin Graham
Phil Hansen
Lynn Hershman
Rama Hoetzlein
Perry Hoberman
G.H. Hovagimyan
Junichi Kakizaki
David Karave
Alejandro Meisel
Paul Michael Glaser
KMA
Knowbotic Research
Roy LaGrone
Golan Levin
Liu Dao
Rafael Lozano-Hemmer
Machfeld
Christian Moeller
Manfred Mohr
Francesco Monico
Michael Naimark
Joseph Nechvatal
Graham Nicholls
Randall Packer
Zaven Vaig parar
Melinda Rackham
Ken Rinaldo
Do Ritter
David Rokeby
Jason Salavon
Sonia Landy Sheridan
Scott Snibbe
Camille Utterback
Gillian Wearing
Oleg Buryan
Daller Hellsing

Vegeu també[modifica]

Nous mitjans

Referències[modifica]

↑ ent

Bibliografia[modifica]

Giannetti, Claudia (ed.). Ars Telematica. Telecomunicación, Internet y Ciberespacio. (en castellà). Barcelona: L'Angelot, 1998. ISBN 84-922265-2-8.
Giannetti, Claudia. Estética Digital – Sintopía del arte, la ciencia y la tecnología. (en castellà). Barcelona: L'Angelot, 2002. ISBN 84-922265-6-0.
Giannetti, Claudia. WWWArt.02 – Breve balance de la primera década del net art., 2002.
Giannetti, Claudia. Aesthetics of the Digital., 2003.
Tribbe, Mark; Reena Jana, Uta Grosenick. Arte y nuevas tecnologías.
Martín Prada, Juan. Prácticas artísticas e Internet en la época de las redes sociales,

Editorial AKAL, Madrid, 2012, ISBN 978-84-460-3517-6.

Bibliografia addicional[modifica]

Alonso, Juan. Francisco Tenllado: Fotografia y Arte Digital Latinoamericano. Editorial UMBRELLA, 2013. ISBN 9781310428951.
Ascott, Roy. Telematic Embrace: Visionary Theories of Art, Technology, and Consciousness. Berkeley: University of California Press: Edward A. Shanken. ISBN 978-0520218031.
Perissinotto, Paula. Internet Art. São Paulo: IMESP, 2002. ISBN 85-7060-038-0 [Consulta: 14 novembre 2020]. Arxivat 2008-06-25 a Wayback Machine.
Bourriaud, Nicolas. Relational Aesthetic. Dijon: Les Presses du Réel, 2002.
Buci-Glucksmann, Christine. «L'art à l'époque virtuel». A: L'Harmattan. rontières esthétiques de l'art. París: F, Arts 8,, 2004.
Ascott, Roy. Telematic Embrace: Visionary Theories of Art, Technology, and Consciousness. Berkeley: University of California Press: Edward A. Shanken. ISBN 978-0520218031.
Buci-Glucksmann, Christine. La folie du voir: Une esthétique du virtuel. Galilée, 2002.
Higgins, Dick. Intermedia. Londres: Donna De Salvo, 1966.
Gallo, Rubén. Mexican Modernity: The Avant-Garde and the Technological Revolution. Londres: MIT Press, 2010.
García Morales, Lino. Conservación y Restauración de Arte Digital, 2011.
Gere, Charlie. Digital Culture. Reaktion, 2002. ISBN 978-1861891433.
Gere, Charlie. Paul Brown, Catherine Mason and Nicholas Lambert. White Heat, Cold Logic: Early British Computer Art. MIT Press/Leonardo Books, 2006.
Giannetti, Claudia. Media Culture. (en castellà). Barcelona: L'Angelot, 1995. ISBN 84-605-4345-5.
Giannetti, Claudia. El discreto encanto de la tecnología. Artes en España.. Badajoz / Madrid: MEIAC / Ministerio de Cultura, 2008. ISBN 84-922265-6-0.
Giannetti, Claudia (ed.). A Minimal Encyclopedia on Archaeology and Variantology of the Arts and Media.. Oldenburg: Edith-Russ-Haus for Media Art, 2014. ISBN 978-3-00-046018-0.
Graham, Philip Mitchell. New Epoch Art, InterACTA: Journal of the Art Teachers Association of Victoria. Parkville, Victoria: ACTA, 1990.
Grau, Oliver. Leonardo Book Series. Virtual Art: From Illusion to Immersion. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press/Leonardo Books, 2003. ISBN 0-262-07241-6.
Grau, Oliver. MediaArtHistories. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press/Leonardo Books, 2007. ISBN 0262072793.
Hansen, Mark. New Philosophy for New Media. Cambridge: MIT Press, 2004.
Manovich, Lev. The Language of New Media. Cambridge, Masschusetts: MIT Press/Leonardo Books, 2001. ISBN 0-262-63255-1.
Manovich, Lev. Leonardo - Volume 35, Number 5 Ten Key Texts on Digital Art: 1970-2000, octubre de 2002, p. 567-569.
Popper, Frank. From Technological to Virtual Art. MIT Press/Leonardo Books, 2007.
Popper, Frank. Art of the Electronic Age. Thames & Hudson, 1997.
«5». A: The Dilemma of Media Art: Cybernetic Serendipity at the ICA London. Cambridge, Masschusett: MIT Press/Leonardo Journal, 2003, p. 389-396.
Usselmann, Rainer. About Interface: Actualisation and Totality, 2002.
Paul, Christiane. Digital Art (World of Art series), 2003. ISBN 0-500-20367-9.
Monika Fleischmann, Ulrike Reinhard. netzspannung.org Digital Transformations - Media Art as at the Interface between Art, Science, Economy and Society, 2004. ISBN 3-934013-38-4.
Monika Fleischmann, Wolfgang Strauss. Fraunhofer IMK 2001. [»CAST01//Living in Mixed Realities« Proceedings of Intl. Conf. On Communication of Art, Science and Technology.], 2001, p. 401.
Commentaries on the New Media Arts Pasadena. California: Umbrella Associates, 1992.
Shanken, Edward A. Selected Writings on Art and Technology.
Shanken, Edward A. Art and Electronic Media. Londres: Phaidon, 2009. ISBN 9780714847825.
Ribe, Reena, Mark, Jana. New Media Art.
Whitelaw, Mitchell. Metacreation: Art and Artificial Life. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press. ISBN 0-262-73176-2.
Wands, Bruce. Art of the Digital Age. Londres: Thames & Hudson, 2006. ISBN 0-500-23817-0.
Youngblood, Gene. Expanded Cinema. Nova York: E.P. Dutton & Company, 1970.

[1] t

[1]