Aparell (construcció)
En arquitectura i construcció s’anomena aparell a la disposició i lligam donats als materials emprats en murs. L'aparell d'un edifici o mur es pot classificar segons el material emprat i la disposició de les peces.
Aparells de pedra[modifica]
- regular, el que consta de peces escairades
- irregular
Es dona el nom d'especejament a la descomposició teòrica d'una construcció en les peces que el formen. Pot ser horitzontal, radial, irregular, regular, etc. Les pedres tallades a escaire s'anomenen carreus.
L'aparell regular es divideix per la dimensió dels carreus en:
- gran
- mitjà
- petit
Per als romans, la mesura era d'aproximadament un metre d'altura per a les filades de l'aparell gran, de mig per a les filades de l'aparell mitjà i de deu centímetres per a les filades de l'aparell petit.
Segons la disposició dels carreus, l'aparell rep diferents denominacions:
- isòdom (l'opus isodomon dels grecs i romans) quan totes les filades de carreus tenen la mateixa altura
- pseudoisòdom, quan no la tenen
- oblic, si els carreus tenen forma de rombes
- reticulat, si ofereixen el parament com un tauler encasellat a tall de xarxa
- l'opus spicatum dels romans, si presenta filades els carreus del qual (o maons) de sobre) prenen posició obliqua respecte als de baix
- encoixinat, si les línies d'unió entre els carreus apareixen com enfonsades, fent ressaltar el parament del carreu en la seva part central. En tractar-se d'una forma decorativa dels carreus, l'encoixinat es deixa a moltes variacions com la d'en xamfrà (que és el més corrent), la d'en punta de diamant, l'encoixinat rústic, el vermiculat, etc.
Si l'aparell és irregular i de pedres petites que es van col·locant a mà, rep el nom de maçoneria, que és l'opus incertum dels romans, i es denomina farcit (l'emplecton dels grecs) quan ofereix el mur un parament exterior regular, estant per dins els materials a granel o en formigó compacte. La maçoneria rep diferents denominacions segons els materials utilitzats en la seva construcció:
- es denomina ordinària quan és de morter
- seca si no té calç o ciment
- concertada, quan s'ajusten bé les pedres i ofereix una imatge agradable
- poligonal s’anomena l'aparell irregular les pedres del qual ofereixen el parament en forma de polígons contigus
- si la figura és arrodonida, sense que s'ajustin les superfícies d'unes amb les altres, l'aparell es denomina ciclopi, nom que se sol reservar per a quan es tracta de grans pedres.
- acarada, quan la maçoneria és irregular, però la cara del mur està més o menys anivellada.
A la cantonada del mur es disposen els carreus verticalment de manera que d'una banda es presenten al llarg i per l'altre, a l'ample, el que es denomina aparell de major i menor. En els aparells de maó (l′opus lateritium dels romans) i en els de maçoneria solen col·locar-se per a major solidesa filades verticals, formant el que es denomina cadenes. S’anomena mur escarpat el que pren una posició obliqua i serveix de mur de contenció de terraplens.
Hi ha una espècie de maçoneria anomenada de formigó i és la formada amb un encaixonat en on es posen pedres menudes i fang o ciment. Si només conté fang i escasses pedres s’anomena tapial. Aquest s'ha de recolzar sobre fonaments o sòcols de pedra i sol portar de tirada en tirada algunes de filades de maó, anomenades verdugada.
Aparells de maó[modifica]
Els maons, generalment ceràmics, tenen unes mesures i un format determinats i dissenyats específicament per unir-se d'una manera determinada per formar un mur, per això la llei de trava o disposició dels maons en un mur, estipulant des de les dimensions del mur fins a les trobades és especialment rígida.
 |
 |
 |
 |
 |
Alguns tipus d'aparell de maó són els següents:
- Aparell pel llarg: els costats del mur es formen amb el llarg del maó, té un gruix de mig peu (la punta) i és molt utilitzat per a façanes de maó cara vista.
- Aparell de punta: en aquest cas les puntes formen els costats del mur i el seu gruix és d'1 peu (el llarg). Molt utilitzat en murs que suporten càrregues estructurals (portants).
- Aparell anglès: en aquest cas s'alternen filades al llarg i en punta, donant una espessor d'1 peu (el llarg). S'empra molt per a murs portants en façanes de maó cara vista. La seva trava és millor que el mur de punta però la seva posada en obra és més complicada i requereix mà d'obra més experimentada.
- Aparell de cantell: és l'emprat per a l'execució d'envans, la seva espessor és la del gruix de la peça i no està preparat per absorbir càrregues excepte el seu propi pes.
- Aparell de sostre mort: és com l'aparell de cantell però deixant buits entre les peces horitzontals. S'empra en aquells envans provisionals que han de deixar ventilar l'estada i en un determinat tipus d'estructura de coberta.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aparell |