Narcís Bonet i Armengol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNarcís Bonet i Armengol
Biografia
Naixement 22 gener 1933
Barcelona
Mort 11 gener 2019 (85 anys)
París
Activitat
Ocupació Compositor
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Fontainebleau Schools Tradueix
École Normale de Musique de Paris Tradueix
Professors Joan Massià i Prats, Eduard Toldrà i Soler i Nadia Boulanger
Família
Pare Lluís Bonet i Garí
Germans Jordi Bonet i Armengol i Lluís Bonet i Armengol
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Narcís Bonet i Armengol (Barcelona, 1933 - París, 11 de gener de 2019)[1] fou un compositor català, fill de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí i germà de l'arquitecte Jordi Bonet i del rector Lluís Bonet.

Biografia[modifica]

Estudià al Conservatori de Barcelona amb Joan Massià, Maria Carbonell i Eduard Toldrà, que el presentaren al Palau de la Música Catalana el 1947. Treballà més tard amb Joaquim Zamacois, Emili Pujol i Lluís Maria Millet, i el 1949 marxà a París per a estudiar amb Nadia Boulanger. El 1955 fou president de les Joventuts Musicals de Barcelona, el 1962 de la Fédération Internationale des Jeunesses Musicales i representant al Consell de Música de la UNESCO.

El 1979 succeí Nadia Boulanger en la direcció del Conservatoire Américain de Fontainebleau i el 1971 esdevingué professor del Conservatori de París i director adjunt de l'École Normale de Musique de París. Va ser guardonat amb diversos premis de composició (Fundació Copley de Chicago, Fundació March, Prince Rainier III de Monaco) i va rebre nombrosos encàrrecs (Festival d'Amèrica-Espanya, RTVE, Dotació d'Art Castellblanch, Ensemble Moderne de París, Festivals de Sevilla i de Granada).

Fou membre del Conseil Musical de la Fundació Prince Pierre de Monaco i Commandeur dans l'Ordre du Mérite Culturel del Principat de Mònaco, on va fer de promotor de la cultura catalana. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. I el 2015 el Premi Josep Maria Batista i Roca - Memorial Enric Garriga Trullols.

Malgrat viure a França, sempre va ser un fervent defensor de Catalunya i va denunciar la situació dels presos polítics i els exiliats.[1]

Obres[modifica]

Musicals[modifica]

  • Missa in Epiphania Domini, per a cor i orquestra (1957)
  • Concert per a violoncel (1959)
  • Homenatge a Gaudí, instrumental (1966)
  • La tramuntana, instrumental (1993)
  • Set cançons populars catalanes (1997)
  • Vistes al Mar (1948) cançoms sobre poemes de Joan Maragall
  • Tres Melodies sobre poesies de Rainer Maria Rilke, (1991)
  • He mirat aquesta terra (1994), sobre poemes de Salvador Espriu
  • La pell de brau (1967) sobre poemes de Salvador Espriu
  • Le cimetière marin (1995) sobre el text homònim de Paul Valéry
  • Pim-Pim-Carabim (1964)
  • L'Anunciació (1971)
  • Les troyennes (1978)

Estudis[modifica]

  • Tractat de Solfeig (1984)
  • Mompou (1993)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Mor Narcís Bonet i Armengol a París». La República. [Consulta: 11 gener 2019].

Enllaços externs[modifica]