Narcís Bonet i Armengol
 Narcís Bonet i Armengol  | |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement |
22 de gener de 1933 Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor |
| Ocupador |
Conservatori nacional superior de música i dansa de París Fontainebleau Schools  École Normale de Musique de Paris |
| Mestre | Joan Massià i Prats, Eduard Toldrà i Soler i Nadia Boulanger |
| Família | |
| Pare | Lluís Bonet i Garí |
| Germà o germana | |
| Premi rebut | |
| |
| |
Narcís Bonet i Armengol (Barcelona, 1933) és un compositor català, fill de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí i germà de l'arquitecte Jordi Bonet i del rector Lluís Bonet.
Biografia[modifica]
Estudià al Conservatori de Barcelona amb Joan Massià i Prats, Maria Carbonell i Mumbrú i Eduard Toldrà, que el presentaren al Palau de la Música Catalana el 1947. Treballa més tard amb Joaquim Zamacois, Emili Pujol i Lluís Maria Millet i Millet, i el 1949 marxà a París per a estudiar amb Nadia Boulanger. El 1955 fou president de les Joventuts Musicals de Barcelona, el 1962 de la Fédération Internationale des Jeunesses Musicales i representant al Consell de Música de la UNESCO.
El 1979 succeí Nadia Boulanger en la direcció del Conservatoire Américain de Fontainebleau i des del 1971 és professor del Conservatori de París i director adjunt de l'École Normale de Musique de París. Ha estat guardonat amb diversos premis de composició (Fundació Copley de Chicago, Fundació March, "Prince Rainier III de Monaco") i ha rebut nombrosos encàrrecs (Festival d'Amèrica-Espanya, RTVE, Dotació d'Art Castellblanch, Ensemble Moderne de París, Festivals de Sevilla i de Granada).
Actualment és membre del Conseil Musical de la Fundació Prince Pierre de Monaco i Commandeur dans l'Ordre du Mérite Culturel del Principat de Mònaco, on ha fet de promotor de la cultura catalana. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Obres[modifica]
Musicals[modifica]
- Missa in Epiphania Domini, per a cor i orquestra (1957)
- Concert per a violoncel (1959)
- Homenatge a Gaudí, instrumental (1966)
- La tramuntana, instrumental (1993)
- Set cançons populars catalanes (1997)
- Vistes al Mar (1948) cançoms sobre poemes de Joan Maragall
- Tres Melodies sobre poesies de Rainer Maria Rilke, (1991)
- He mirat aquesta terra (1994), sobre poemes de Salvador Espriu
- La pell de brau (1967) sobre poemes de Salvador Espriu
- Le cimetière marin (1995) sobre el text homònim de Paul Valéry
- Pim-Pim-Carabim (1964)
- L'Anunciació (1971)
- Les troyennes (1978)
Estudis[modifica]
- Tractat de Solfeig (1984)
- Mompou (1993)
.svg)
