Alexandre Masoliver

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlexandre Masoliver
Alexandre Masoliver.jpg
(2009)
Biografia
Naixement 11 febrer 1934
Seira
Mort 18 juny 2019 (85 anys)
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Religió Església Catòlica
Es coneix per Secretari d'actes del Concili Provincial Tarraconense
Activitat
Ocupació Historiador de l'Església
Orde religiós Orde del Cister
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Alexandre (Ignasi) Masoliver i Masoliver (Seira, Aragó, 1934 - Monestir de Poblet, 2019) va ser un monjo de l'orde del Cister, membre de la comunitat del Monestir de Poblet i especialista en història monàstica i eclesiàstica catalana.[1]

Biografia[modifica]

Ingressà a Poblet el 20 d'agost de 1959, i hi professà el 8 de setembre de l'any següent. El 18 de març de 1967 fou admès a l'orde del presbiterat. Pel que fa als estudis, el 1956 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà en teologia al Pontifici Ateneu de Sant Anselm, de Roma el 1971. Al monestir exercí, entre altres serveis, el càrrec de bibliotecari durant 27 anys i de prefecte d'estudis durant 30 anys. Ha estat també professor d'Història Monàstica, d'Història de l'Església i de diverses assignatures teològiques i bíbliques.

El 1995 va ser secretari d'actes del Concili Provincial Tarraconense. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2007 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Bibliografia[modifica]

Història monàstica[modifica]

  • Poblet: vida económica del monasterio en el siglo XVII, "Miscellanea Populetana", Poblet 1966, p. 387-432.
  • Fra Simó Trilla (1552-1623), abat de Poblet, "Miscel·lània Històrica Catalana", Poblet 1970, p. 441-491.
  • El pare Jaume Finestres, historiador i monjo de Poblet, "Memoria de la Hermandad ... de Poblet", Poblet 1971, p. 87-100.
  • Origen y primeros años (1616-1634) de la Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón. Síntesis histórica y documentos, Tesi doctoral, Poblet 1973.
  • Poblet, un caso significativo de autonomía dentro del Cister, "Studia Monastica", 13 (1971), p. 311-319.
  • Sobre la visita feta per l'abat Virgili de Poblet a la vila de Verdú l'any 1690, "II Col·loqui d'Història del Monaquisme Català, Sant Joan de les Abadesses, 1970", Poblet 1974, p. 359-407.
  • Història del Monaquisme Cristià, 3 volums, Montserrat 1978-1981; (hi ha traducció castellana, Historia del Monacato Cristiano, també 3 volums, Madrid 1994).
  • ¿Poblet, abadía nullius dioeceseos durante doscientos años?, "Analecta Cisterciensia" 34, 1978, p. 174-189.
  • La lista completa definitiva de los Vicarios Generales de la Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón y Navarra, "Cistercium" 1980, p. 463-470.
  • Fra Francesc Dorda, Abat de Poblet, Bisbe de Solsona i Ministre de l'Arxiduc, Poblet 1981, amb epíleg del Dr. Lluc Beltran.
  • L'Arxiu President Tarradellas, a Poblet, Poblet 1982, també amb versió castellana.
  • El monasterio de Santa María la Real de las Huelgas, de Valladolid. Notas de historia, arte y vida, Valladolid 1990.
  • Roberto, Alberico y Esteban Harding: los orígenes de Cister, "Studia Monastica", 26 (1984), p. 275-307.
  • El pare Joan Vallespinosa de Poblet, a través del seu llibre de receptis, i del pare Finestres, dins Miscel·lània Fort i Cogul, Montserrat 1984, p. 209-231.
  • Carles Cardó i la Catequesi Litúrgica, "Quaderns de Pastoral", 86-87 (1985), Barcelona, p. 86-95.
  • Los Cistercienses en España y Portugal, dins Louis J. LEKAI, Los Cistercienses. Ideales y realidad, Barcelona 1987, p. 517-576.
  • El Catálogo de los Abades Generales de Cister, "Analecta Cisterciensia" 44, 1988, p. 172-189;
  • El hombre de la Iglesia del siglo XII, Santo Domingo de la Calzada 1990.
  • Els religiosos a Catalunya. 1600 anys d'història, dins I Congrés d'Història de l'Església a Catalunya des dels orígens fins ara, Actes 1, Solsona 1993, p. 435-497.
  • El abad Pedro Boqués de Poblet (1546-1564) y el monasterio navarro de Tulebras, "Studia Monastica", 37 (1995), Montserrat, p. 101-131.
  • ¿Una política restrictiva de los Reyes para con los Monjes respecto a su entrada en Indias?, "Nova et Vetera", 39 (1995), p. 3-10.
  • Un cisterciense navarro, fray Ignacio de Ostabat, monje y abad de Fitero, y Secretario de la Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón y Navarra, "Cistercium", 207 (1996), p. 621-645.
  • La comunitat cistercenca de Fontfreda-Cuixà, i la restauració de Poblet, "Studia Monastica", 39 (1997), Montserrat, p. 195-217.
  • La davallada de Poblet (Poblet als segles XVII i XVIII), juntament amb Gener Gonzalvo, i Una "davallada" real de Poblet?, dins Eduard TODA i GÜELL (1855-1941), Poblet 1997, p. 20-49.
  • El Evangelio y la tradición monàstica, "Nova et Vetera", 56 (2003), p. 215-235.
  • Introducció, edició i notes a Fra Joan VALLESPINOSA (Valls cap al 1578-Poblet 1640), Libri de Receptis. Uns detallats annals d'història de Poblet, segles XVI i XVII, Poblet 2005.
  • El llibre d’Orde de Fr. Jaume Pàmies, monjo de Poblet, discurs de recepció a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, llegit el dia 12 d’abril de 2007. Contestació del P. Alexandre Olivar

Espiritualitat monàstica[modifica]

  • Si cerques Déu de veritat... Reflexions sobre la vida monàstica, Montserrat 1986.
  • La mujer y María, la mujer perfecta en Bernardo, "Cistercium",181 (1990), p. 135-154.
  • Marco vital de la espiritualidad monástica: la ascesis, dins La espiritualidad monástica: el legado de los monjes al mundo de la técnica, Sevilla 1990, p. 107-131.
  • El «opus manuum» o el trabajo, como elemento integrante de la espiritualidad monàstica, ibídem, p. 203-242.
  • Introducción: ¿vida contemplativa, o vida monástica?, "Nova et Vetera", 40, 1995, p. 289-315.
  • Comentari a l'Epístola a Eustoqui, "Col·lecció d'Espiritualitat Jerònima", Barcelona 1996.
  • El De spiritali amicitia de San Elredo: de las amistades profanas a la filía y el agape, "Studia Monastica", 44 (2002), Montserrat, p. 373-390.
  • El procés de fundació dels monestirs, dins Els grans monestirs de la Catalunya Nova. Cistercencs, Cartoixans i Franciscans, Tarragona, reedició 2005, p. 147-161.

Bíblia[modifica]

  • El pobre Jeremies, Montserrat 2002.
  • Pere, la Roca que plora, Montserrat 2009.

Art[modifica]

  • Santa Maria de Poblet, "Catalunya romànica", XXI, 555-563, i 566-571, Barcelona 1995.
  • El monestir de Poblet, "L'art gòtic a Catalunya, Arquitectura", II, 2, p. 199-202, Barcelona 2003.

Lletres i Cultura[modifica]

  • Què llegiren i escriviren els monjos de Poblet durant sis-cents anys (1150-1835), Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Cultura Catalanes, Montserrat 1986, p. 353-361.
  • Pequeña antología de los primeros pasos, p. 39-56, dins la miscel·lània "La Revista El Ciervo". Historia y teoría de cuarenta años, edició de J.A. GONZÁLEZ CASANOVA, Barcelona 1992.
  • La Biblioteca de Poblet, dins la miscel·lània "Monjes y monasterios españoles", San Lorenzo del Escorial, 1995, p. 374-393.
  • Un monje original y gran poeta: Cristóbal de Castillejo (1496?-1550) miscel·lània "Humanismo y Císter", León 1996, p. 237-248.

Referències[modifica]

  1. Religió, Catalunya. «Mor el monjo de Poblet Alexandre Masoliver, historiador de referència del monaquisme» (en ca), 18-06-2019. [Consulta: 18 juny 2019].


Precedit per:
Agustí Altisent Altisent
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXXV

2007-2019
Succeït per:
'