Seira

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaSeira
Abi-StMiquel-3152sh.jpg

Localització
Localització de Seira.png
 42° 28′ 49″ N, 0° 25′ 48″ E / 42.480277777778°N,0.43°E / 42.480277777778; 0.43
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaOsca

Capital Seira
Població
Total 150 (2018)
• Densitat 2,16 hab/km²
Predomini lingüístic Aragonès
Geografia
Superfície 69,396876 km²
Altitud 810 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Jose Maria Palacin Fumat
Identificador descriptiu
Codi postal 22463
Fus horari
Codi de municipi INE 22215
Modifica les dades a Wikidata

Seira[1] és un municipi de la comarca de la Ribagorça d'Osca, situat al sud de la serra de Gia, al costat i curs alt del riu Éssera (vall de l'Éssera), aigua avall del congosto de Ventamillo (Congustro del Bentamillo en benasquès).[2] Seira és considerada com la porta de la vall de Benasc, de la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça. Està a 815 metres sobre el nivell del mar.

Té l'església romànica de Sant Miquel d'Abí al nucli urbà d'Abí i les restes del monestir de Sant Pere de Taverna. Les festes són el 16 de juliol i el 15 d'agost.

A Seira es va trobar fa uns anys una tomba megalítica en forma de dolmen a prop de la riba del riu.

La temperatura mitjana anual és de 10,4° i la precipitació anual, 1080 mm.[3]

Entitats de població[modifica]

  • Seira. És cap de municipi. Tenia una població d'uns 179 habitants (2004), gairebé els mateixos que ara fa un segle (el 1900, 271 habitants). L'any 2009 tenia 165 habitants.[1] Al poble podem visitar el Museu de l'Electricitat.[4]
  • Barbaruens. Llogaret situat a la vall de Sant Pere. L'any 2009 tenia 28 habitants.[5]
  • La Carlania de Gistau. Al límit amb la vall de Gistau, actualment despoblat.[6]
  • Avi. Situat damunt i a l'esquerra de l'Éssera a 988 d'altitud. L'any 2009 tenia 31 habitants.[7]

Monestir de Taverna[modifica]

El monestir de Taverna és una antiga abadia benedictina situada a la vall de Sant Pere i al sud de Barbaruens, del terme de Seira. Dins la diòcesi d'Urgell, era el centre religiós del pagus Xistabiense l'any 839. El 1.076 fou unit, amb el monestir de Santa Maria d'Ovarra, al monestir de Sant Victorià, on passaren arxiu i propietats.[8]

Petrocoptis psudoviscosa[modifica]

Camèfit (són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any) endèmic d'unes poques localitats del Prepirineu central d'Osca, que habita en les fissures, esquerdes i extraploms de diverses parets rocoses calcàries. Planta perenne de soca llenyosa, de 20 a 50 centímetres, glauca i penjant. Té fulles oposades, senceres i poc coriàcies. Les flors mesuren entre els 7 a 9 mm. i els pètals són blancs. El fruit és una càpsula unilocular i dehiscent. Floreix en els mesos de maig i juny, fructificant al juliol.[9]

Aquesta espècie es distribueix en dos enclavaments dels canons formats pel riu Éssera, entre Seira i El Ru,[10][11] d'una banda, i en les proximitats de Campo per un altre.[12]

Clima[modifica]

La seva temperatura mitjana anual és de 10,4°C i té una precipitació mitjana anual de 1.080 mm.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seira Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Seira». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Congosto Ventamillo» (en castellà). TurismoRibagorza.org.
  3. Gran Enciclopèdia Aragonesa, Seira
  4. Museu de l'Electricitat
  5. «Barbaruens». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «la Carlania de Gistau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Avi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «monestir de Taverna». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. Informació de flora
  10. El Ru
  11. «el Ru». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. Ajuntament de Campo