Éssera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaÉssera
Rio Esera, Benasque.jpg
Tipologia riu
Espanya
Característiques
Longitud 99 km

42° 06′ 05″ N, 0° 14′ 20″ E / 42.10138889°N,0.23888889°E / 42.10138889; 0.23888889
Modifica dades a Wikidata
Riu Éssera

L'Éssera és un riu aragonès, afluent, per l'esquerra, del Cinca, de 86 km.[1] Neix al vessant nord del massís de la Maladeta, a 2.500 metres d'altitud. És un riu típicament pirinenc, alimentat per la fusió de la glacera de l'Aneto i l'alta pluviositat de la seva capçalera. A la seva vall, hi ha nuclis de població en les seves ribes, com ara Benasc, Grist i Campo. A Graus, rep una important aportació amb el riu Isàvena. Aigües avall d'aquesta població, les seves aigües queden embassades al pantà de Barasona, del qual arrenca el canal d'Aragó i Catalunya.

Frontera lingüística[modifica]

La vall de l'Éssera forma el sector occidental de l'antic comtat de Ribagorça. Des del punt de vista lingüístic, és una zona de transició entre els parlars catalans i els aragonesos: a la capçalera (vall de Benasc), el parlar ha mantingut una major part de trets catalans (benasquès), igual com als sectors més orientals: La Vall de Lierp, Merli i Nocelles, Jusseu, Torres del Bisbe i Aler, a més de la vall de l'Isàvena, catalana, aigua amunt de Capella. A la resta de la vall, especialment al seu centre, Graus, els parlars s'han castellanitzat ràpidament des del segle XVI (ribagorçà).

Forat d'Aigualluts, al costat del riu Éssera

Estanys i afluents[modifica]

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Éssera Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «L'Éssera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «vall dels Ivons». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «aigüeta de la Vall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «vall de Lliterola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «vall de Llosars». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «vall de Bagüenya». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «vall Hiverna». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «el Rialbo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Nocelles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Bissaürri». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «vall de Vaticielles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «vall de Perramó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «Gavàs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «serra del Jordal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. «barranc d’Espés». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. «Sant Esteve del Mall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. «Vilacarle». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. Beranui. Madrid: Ministeri de Foment - Institut Geogràfic Nacional, 1.997 (Mapa Topogràfic Nacional d'Espanya escala 1:25.000, 213-III). 
  19. «torrent de Penyascaró». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. «Urmella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  21. «Senç». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Coord.: 42° 12′ 49.69″ N, 0° 20′ 53.5″ E / 42.2138028°N,0.348194°E / 42.2138028; 0.348194