Riu Isàvena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaIsàvena
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial1200 m
Entitat territorial administrativaprovíncia d'Osca (Aragó) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLes Paüls
Final
Entitat territorial administrativaAragó (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAl riu Éssera a Graus
DesembocaduraRiu Éssera Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 11′ N, 0° 20′ E / 42.18°N,0.33°E / 42.18; 0.33
Afluent
Conca hidràulicaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida69 (longitud) km
TravessaRibagorça

El riu Isàvena és un riu de la zona dels Prepirineus aragonesos i el principal afluent del riu Éssera, amb qui s'uneix a Graus. Transcorre per la comarca aragonesa de la Ribagorça.

L'Isàvena entra a la Baixa Ribagorça pel congost d'Ovarra[1] o de Gavarret, entre el Turbó i la serra de Sis, després de rebre les aigües del riu Blanc[2] o barranc d'Espés.[3] El riu, en el seu camí cap a l'Éssera, passa pel municipi de Beranui:[4] per Santa Maria d'Ovarra,[5] les Ferreries i[6] Pardinella.[7] En Tor-la-ribera,[8] rep les aigües del riu de Vilacarle molt a prop de Biasques d'Ovarra.[9] Les Fonts de Sant Cristòfol abans de Serradui[10] són una aportació d'aigua important, com el barranc de Sant Esteve[11] o el barranc de Carrasquer.[12] Després s'eixampla i forma l'eix de la ribera d'Isàvena, que la serra del castell de Llaguarres (1.175 m) separa de la rodalia de Benavarri.[13]

L'única espècie aquàtica present en el tram inventariat és la truita. Com a espècie destacable en les aigües del riu Isàvena es troba la llúdriga.[14]

Història i llengua[modifica]

L'occident de la seua conca hidrogràfica coincideix en bona part amb el límit entre els sistemes lingüístics aragonès i català, ja que els reis aragonesos, que disposaven dels dominis del comtat de Ribagorça a la riba del riu Isàvena, de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius Éssera i Cinca en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els comtes de Barcelona i Urgell, vers el 1056, conqueriren la riba de la Noguera Ribagorçana, i més tard els comtes d'Urgell i l'orde del Temple conqueririen la Llitera, establint la frontera màxima del català a l'Aragó.[15]

Vegeu també[modifica]

Imatges de la conca, afluents, fonts i arquitectura del riu Isàvena[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Isàvena
  1. ↑ «congost d'Ovarra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Ministeri de Medi, Estudi de la qualitat ecològica del riu Isàvena
  3. ↑ «Espés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Beranui». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ «Ovarra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ «les Ferreries». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ «Pardinella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ «Tor-la-ribera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ «Biasques». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ «Serradui». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. ↑ «Sant Esteve del Mall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ «serra del Jordal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. ↑ «la Baixa Ribagorça». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ Flora i fauna del Congosto d'Ovarra
  15. ↑ Griera i Gaja, Antoni. Gramàtica històrica del català antic. Institució Patxot, 1931, p.7. 

Bibliografia[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Riu_Isàvena&oldid=31261652»