Riu Isàvena

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaIsàvena
El riu Isàvena al seu pas pel monestir de Santa Maria d'Ovarra Pont de Santa Maria d'Ovarra
Tipologia riu
Inici
Cota inicial 1200 m
Estat Espanya
Localització Les Paüls 42° 11′ 00″ N, 0° 20′ 00″ E / 42.18333333°N,0.33333333°E / 42.18333333; 0.33333333
Final
Localització Al riu Éssera a Graus 
Geografia
Conca hidrogràfica conca de l'Ebre
Afluents riu de Vilacarle
Desguassos Riu Éssera
Creua Ribagorça
Mesures i indicadors
Longitud 69 km
Modifica dades a Wikidata

El riu Isàvena és un riu de la zona dels Prepirineus aragonesos i el principal afluent del riu Éssera, amb qui s'uneix a Graus. Transcorre per la comarca aragonesa de la Ribagorça.

L'Isàvena entra a la Baixa Ribagorça pel congost d'Ovarra[1] o de Gavarret, entre el Turbó i la serra de Sis, després de rebre les aigües del riu Blanc[2] o barranc d'Espés.[3] El riu, en el seu camí cap a l'Éssera, passa pel municipi de Beranui:[4] per Santa Maria d'Ovarra,[5] les Ferreries i[6] Pardinella.[7] En Tor-la-ribera,[8] rep les aigües del riu de Vilacarle molt a prop de Biasques d'Ovarra.[9] Les Fonts de Sant Cristòfol abans de Serradui[10] són una aportació d'aigua important, com el barranc de Sant Esteve[11] o el barranc de Carrasquer.[12] Després s'eixampla i forma l'eix de la ribera d'Isàvena, que la serra del castell de Llaguarres (1.175 m) separa de la rodalia de Benavarri.[13]

L'única espècie aquàtica present en el tram inventariat és la truita. Com a espècie destacable en les aigües del riu Isàvena es troba la llúdriga.[14]

Història i llengua[modifica]

L'occident de la seua conca hidrogràfica coincideix en bona part amb el límit entre els sistemes lingüístics aragonès i català, ja que els reis aragonesos, que disposaven dels dominis del comtat de Ribagorça a la riba del riu Isàvena, de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius Éssera i Cinca en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els comtes de Barcelona i Urgell, vers el 1056, conqueriren la riba de la Noguera Ribagorçana, i més tard els comtes d'Urgell i l'orde del Temple conqueririen la Llitera, establint la frontera màxima del català a l'Aragó.[15]

Vegeu també[modifica]

Imatges de la conca, afluents, fonts i arquitectura del riu Isàvena[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Isàvena Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «congost d'Ovarra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ministeri de Medi, Estudi de la qualitat ecològica del riu Isàvena
  3. «Espés». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Beranui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Ovarra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «les Ferreries». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Pardinella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Tor-la-ribera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Biasques». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Serradui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «Sant Esteve del Mall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «serra del Jordal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «la Baixa Ribagorça». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. Flora i fauna del Congosto d'Ovarra
  15. Griera i Gaja, Antoni. Gramàtica històrica del català antic. Institució Patxot, 1931, p.7. 

Bibliografia[modifica]

Coord.: 42° 18′ 9.51″ N, 0° 32′ 37.61″ E / 42.3026417°N,0.5437806°E / 42.3026417; 0.5437806