Cinca

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaCinca
Pineta - Cascada en el nacimiento del cinca.jpg
El Cinca a la Vall de Pineta
Tipologia riu i curs d'aigua
Inici
Cota inicial 2.500 m
Estat Espanya
Localització Mont Perdut 42° 03′ 13″ N, 0° 11′ 47″ E / 42.053689°N,0.196339°E / 42.053689; 0.196339
Final
Localització afluent del Segre 
Afluents Riu Éssera, Riu Ara, Q1144845 i Alcanadre
Desguassos Segre
Mesures i indicadors
Longitud 170 km
Modifica dades a Wikidata

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma. Significa també el límit lingüístic del català en el seu curs baix, trajecte en el qual travessa importants viles de la Franja de Ponent com ara Fraga i Massalcoreig. En el seu curs mitjà travessa ciutats com Montsó i Barbastre, després d'haver superat els embassaments de Lo Grau i Mediano, per damunt dels quals s'estén el país de Sobrarb, a les muntanyes del qual hi neix el riu, en àmbit del domini patrimonial de la llengua aragonesa.

És afluent del Segre pel marge dret, desaiguant-hi a la Granja d'Escarp. Pel costat oriental, l'entorn de l'Aiguabarreig Segre-Cinca està protegit com a Espai d'Interès Natural.

Coord.: 42° 3′ 13.28″ N, 0° 11′ 46.82″ E / 42.0536889°N,0.1963389°E / 42.0536889; 0.1963389

Rius i afluents[modifica]

El riu Cinca neix a la glacera de Marboré, a la base del massís de les Tres Sorores que corona la capçalera de la Vall de Pineta (Mont Perdut). Comença el seu descens entre les cascades i torrents que desguassen l'Ibón de Marboré, unint al seu curs les aigües que s'estimben des de La Larri. Recorre tot Pineta, superb vall de perfecta glacera amb fons retocat de morrena i acarreos. En Bielsa se li uneix el riu Barrosa, i una mica més avall en salines el Cinqueta que s'allotja a la Vall de Gistau. Set km més avall rep per l'esquerra al Irués, en Badaín, al costat de Lafortunada ia Hospital de Tella, per la seva dreta, al Yaga. El riu deixa a la seva esquerra el vèrtex Cotiella, de prop de 3.000 m d'altitud i envolta la Penya Montanyesa, de calcàries mesozoiques en plec tombat. Pel costat dret, en una esquerda, entra el riu Bells, el canyó d'Añisclo és de gran interès. En arribar a Aínsa rep per la dreta les aigües de l'Ara. L'embassament de Mitjà es troba en la unió del riu Ara i el Cinca. Immediatament aigües avall de Mitjà, després de travessar el congost de l'Entremon, arriba a l'embassament del Grau. En el Grau arrenca el gran canal del Cinca, que enllaça amb el del Gàllego. Just després el Cinca rep per l'esquerra a l'Éssera, el seu afluent més important.

A partir del Grau la seua vall adquireix les característiques del Somontano aragonès: mesetes àrides escalonades, d'argiles, margues i arenoses, amb algun conglomerat, en capes cada vegada més horitzontals i lutítiques a mesura que caminem cap al sud. Per contrast les terrasses baixes estan regades, a partir de la preses de regulació assentades en els estrets dels Prepirineus.

Per la dreta rep el riu Vero, i ja a Montsó al riu Insulsa per l'esquerra. Més avall, el riu Alcanadre se li suma per la dreta. Finalment, en Torrent de Cinca, s'uneix al Segre per desembocar a Mequinensa al riu Ebre. Durant un curtíssim tram forma la frontera entre les províncies d'Osca i Lleida.

En el seu curs dóna nom a alguns dels pobles pels quals passa, com Albalate de Cinca, Torrent de Cinca, Alcolea de Cinca de la comarca del Baix Cinca.

Llista d'estanys i afluents[modifica]

Imatges[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinca Modifica l'enllaç a Wikidata