Sobrarb

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Comtat de Sobrarb».
Sobrarb
Sobrarbe
Escut del Sobrarb
(escut)
Localització

Localització del Sobrarb respecte de l'Aragó

Comarca de l'Aragó
Cascada Soaso, al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut (Sobrarb)
Cascada Soaso, al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut (Sobrarb)
Estat
• Autonomia
Espanya
Aragó
Capital Boltanya i l'Aïnsa
Superfície 2202,7 km²
Població 
  • Densitat
6.854 hab.
3,11 hab/km²
Coordenades
Organització
Municipis
Forma de govern

19
Consell comarcal

El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.[1] Inclou els municipis d'Abizanda, l'Aïnsa-Sobrarb, Bárcabo, Bielsa, Boltanya, Broto, Fanlo, Fiscal, la Fova, Gistaín, Labuerda, l'Espunya, Palo, Plan, Pòrtoles, El Pueyo de Araguás, San Juan de Plan, Tella-Sin i Torla.

Els relats antics diuen que el nom del lloc procedeix de l'aparició d'una creu "sobre un arbre" (en llatí "supra arbore"). La llegenda parla d'un noble d'estirp vascona, anomenat Garzi Ximeniz (Garcia Ximenis), que es va rebel·lar contra els àrabs l'any 724 en el territori entre entre el Cinca i el Gàllec: l'aparició d'una creu sobre un arbre va ser considerat un símbol, i va donar nom al territori que es va dir Sobrarbe (català Sobrarb). El relat mític d'origen pot tindre un rerefons de veritat, car l'existència del regne de Sobrarb amb posterioritat està acreditada. El Sobrarb fou un regne sorgit segons la llegenda al segle VIII, i que existia al segle IX al territori entre els rius Cinca i Gàllego (Gállego en castellà, Galligo en llengua aragonesa), al territori de l'actual Aragó.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La comarca del Sobrarb està drenada per diversos rius i els seus afluents. Els principals tenen una relació directa amb el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, la Vall d'Ordesa i els Pirineus occidentals d'Aragó, com, per exemple, el riu Ara, nascut al massís de Vinhamala o Vinyamala.[2] A la Vall de Pineta situada a l'oest del Mont Perdut neix el riu Cinca, que és el riu principal de la comarca.[3]

Entre la Vall de Bielsa i la Vall de Benasc de la Ribagorça està situada la Vall de Gistau,[4] que pertany al Sobrarb com la vall de Pineta. A la Vall de Gistau neix El Cinqueta[5] afluent de capçalera del riu Cinca.

Després de la Vall d'Ordesa, l'accident geogràfic més conegut del Sobrarb és el Canyó d'Añisclo, una unitat geomorfològica de gran bellesa. Aquest congost és una vall de la comarca, que des de la muntanya de les Tres Sorores (Tres Serols) discorre durant 10 quilòmetres fins a la desembocadura del barranc d'Aso al riu Bellós.[6]

A la zona més nord-oriental de la comarca es troba el Parc Natural de la Serra i de les Gorges de Guara, a la part oriental de la serra de Guara.[7]

Monuments i Fortificacions del Sobrarb[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sobrarb Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 42° 27′ 00″ N, 00° 09′ 00″ O / 42.45000°N,0.15000°O / 42.45000; -0.15000