Accident geogràfic

"Cono de Arita". Salar de Arizaro. Salta (Argentina)

"Cordillera Huayhuash". Andes. (Perú)

Delta del riu Nil, península de Sinaí i mar Roja. (Egipte). Fotografia aèria

"Atol das Rocas" Rio Grande do Norte (Brasil)

La Terra. Fotografia Apolo 17

Accident geogràfic (Accident n. m. 3.geogràfic: element geogràfic que juntament amb un altre o uns altres dona forma al relleu d'un terreny. Geogràfic-a adj.: de la Geografia o relacionat amb aquesta ciència).^[1]

És una unitat o forma de relleu geomorfològica, generada i subjecta als processos endògens i exògens de la geodinàmica. Accident geogràfic, també es pot definir com cadascun dels elements que formen el relleu d'una zona geogràfica.

Un accident geogràfic és el resultat d'un o més processos geomòrfics successius en evolució constant i que en general es defineixen per la seva forma, superfície i ubicació sobre l'escorça terrestre i en la d'altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides. Així, molts dels termes o mots d'accidents geogràfics aplicats a la Terra, també poden ser usats per a descriure característiques de la superfície d'objectes semblants en l'Univers.

Com a part del terreny, són també elements topogràfics. És a dir, que es poden mesurar, descriure en detall i representar en mapes i models cartogràfics.

Classificació[modifica]

Els oceans i continents són els accidents geogràfics d'ordre màxim o grans unitats. Els elements genèrics són aquelles parts homogènies de menor dimensió de la superfície de la Terra, que es poden observar a diverses escales, com les fosses i els canyons marins, els rius i els llacs, les serralades, les planes i també la resta de formes del relleu de menor dimensió, delimitades per la discontinuïtat del relleu, que són observables a una escala més gran o de detall.

Es classifiquen per característiques com l'elevació, el pendent, l'orientació, l'estratificació, l'exposició de la roca o el tipus de sòl i es poden agrupar en orogràfics, hidrogràfics: marins, marítim-terrestres, fluvials i lacustres, i de l'univers (altres planetes, llunes i asteroides).

Factors i processos geomòrfics[modifica]

Diversos factors, des de la tectònica de plaques a l'erosió i la sedimentació, poden generar i alterar els accidents geogràfics.

Els accidents geogràfics estan subjectes a les formes i canvis estructurals (litosfera), dinàmics (modelat), climàtics (clima) i biològics (éssers vius incloent l'espècie humana), com és el cas de la vegetació en la formació i el desenvolupament de les dunes i els salobrars o els coralls i algues en la formació d'esculls.

Els efectes antròpics es manifesten en els impactes directes o indirectes sobre els processos geomòrfics naturals, que poden ser accelerats o també retardats, en el modelat involuntari de les formes i en la creació, conscient més o menys planificada, de noves formes antropogèniques.^[2]

Llista dels principals accidents geogràfics[modifica]

Accidents orogràfics[modifica]

muntanya - serra - serralada - altiplà - massís - depressió - vall - plana - coma - cova - cingle - barranc - duna

Accidents hidrogràfics[modifica]

Els accidents geogràfics lacustres

mar interior - llac - estany - illa lacustre

Accidents geogràfics de planetes, llunes i asteròides[modifica]

Flexus - Vastitas - Tholus - Astrum - Farrum - Vallis - Facula - Fluctus - Labyrinthus

Referències[modifica]

↑ «accident-3.geogràfic» (en catala). Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007, 2007. [Consulta: 14 maig 2020].
↑ Rosselló, Vicenç M. Manual de Geografia Física. Modelat antropogènic i geomorfologia aplicada. 20.1 Els processos naturals modificats. 2ª. València: Universitat de València, 1998, p. 350 (Educació. Materials). ISBN 84-370-3466-3.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Accident geogràfic

Bibliografia[modifica]

Vila, Marc Aureli. Aportació a la terminologia geogràfica catalana. 1a edició. IEC Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana de Geografia, 1998, p. 236. ISBN 847283400X, 9788472834002.

Tejada, Gillermo. Vocabulario Geomorfológico (en castellà-espanyol). il·lustrada. Ediciones Akal, S.A., 1994, p. 184. ISBN 844600285X, 9788446002857.

[1] «accident-3.geogràfic» (en catala). Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007, 2007. [Consulta: 14 maig 2020].

[2] Rosselló, Vicenç M. Manual de Geografia Física. Modelat antropogènic i geomorfologia aplicada. 20.1 Els processos naturals modificats. 2ª. València: Universitat de València, 1998, p. 350 (Educació. Materials). ISBN 84-370-3466-3.

[1]

[2]