Objecte astronòmic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers. Això no significa necessàriament que la ciència actual no en refuti la seva existència. Alguns objectes astronòmics, com Themis o Neith, a la llum d'estudis més recents, s'han considerat que no existeixen. D'altres, com Plutó o Ceres, s'ha demostrat que són d'una naturalesa totalment diferent del que s'havia suposat. En aquests casos, la comunitat científica ha d'arribar a un consens pel que fa a la classificació d'aquests objectes. L'existència d'objectes astronòmics que es basa en proves científiques indirectes són considerades hipòtesis.

Un objecte astronòmic es pot confondre fàcilment amb un cos celeste. El terme cos indica un objecte simple, com un planeta; i en canvi, podem considerar que el cinturó d'asteroides és un objecte astronòmic. Finalment, cal tenir present que la Terra no és un objecte o cos celeste, però sí que és un objecte o cos astronòmic.

Taula d'objectes astronòmics[modifica | modifica el codi]

A continuació, es presenta una taula amb llistes de les categories generals d'objectes astronòmics, i al costat es mostra la seva localització o estructura.

SISTEMA SOLAR OBJECTES EXTRASOLARS
Objectes simples Objectes compostos Objectes estesos

Grandària dels cossos celestes[modifica | modifica el codi]

Cinc grups de figures comparatives, representant la mida a escala (dins de cada grup) de diversos cossos celestes, excepte per a Antares i Betelgeuse, que haurien de tenir el doble de grandària .

A l'espai exterior hi ha objectes de la mida d'un gra de sorra (que si xoquen contra un altre objecte o un astronauta són anomenats micrometeoritos), milers d'asteroides i estels, amb formats que van des d'uns pocs metres fins a més de 100 km. Considerant els objectes de mida proper al de la Terra, fins als més grans coneguts (excloent les agrupacions com Cúmuls estel·lars i galàxies), a continuació uns exemples de les mides dels cossos celestes :

  • Ceres, planeta nan abans considerat el més gran dels asteroides, amb 975 km en el seu eix major i 909 km en el menor
  • La Lluna, de 3474,8 km en el seu diàmetre equatorial
  • Plutó, de 2.390 km
  • Mercuri, amb 4.879,4 km en el seu diàmetre equatorial
  • Mart, amb 6.804,9 km en el seu diàmetre equatorial
  • Sirius B, estrella nana companya de Sirius, d'uns 10.500 km, menor que la nostra Terra
  • Venus, amb 12.103,6 km íd.
  • Terra, amb 12.756,28 km íd.
  • Neptú, amb 49.572 km íd.
  • Urà, de 51.118 km íd.
  • Saturn, de 120.536 km
  • Júpiter, de 142.984 km íd.
  • El Sol, d'1.392.000 km
  • Sirià, d'uns 2.200.000 km
  • Pòl·lux, d'aproximadament 9.000.000 km (8 a 9 vegades el diàmetre solar)
  • Arcturus, d'aprox. 22.132.000 km (15,9 sols)
  • Aldebaran, d'aprox. 34.800.000 km (uns 25 sols)
  • Rigel, d'uns 98.000.000 km (com 70 sols)
  • Betelgeuse, d'aprox. 850.000.000 km (uns 650 sols)
  • Antares, d'aprox. 975.000.000 km (uns 700 sols)

Per una estranya coincidència, el diàmetre d'Antares és aproximadament un milió de vegades més gran que el de Ceres.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Objecte astronòmic Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «La pàgina web de les variables» (en (català)). Recerca d'estrelles variables de tipus SR. Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. [Consulta: 12 setembre 2009].