Satèl·lits d'Urà
Urà té 27 satèl·lits coneguts i tots tenen nom definitiu. Els més importants són (de més gran a més petit): Titània, Oberó, Umbriel, Ariel i Miranda. Aquests són els anomenats satèl·lits majors. Cap dels satèl·lits d'Urà té atmosfera.
A diferència de la majoria de cossos del sistema solar, que prenen els seus noms de la mitologia, els noms dels satèl·lits d'Urà s'agafen dels personatges de les obres de William Shakespeare i Alexander Pope, especialment de les seues protagonistes femenines.[1]
Titània i Oberó són els dos satèl·lits més grossos i els primers que van ser descoberts. Això va ser l'any 1787 i el seu descobridor és William Herschel. Els seus noms són els de la reina i el rei de les fades (respectivament) en l'obra El somni d'una nit d'estiu de Shakespeare. Els següents són Umbriel i Ariel, descoberts per William Lassell el 1851. Gairebé un segle més tard, el 1948, Gerard Kuiper va descobrir Miranda.
L'any 1986, la sonda Voyager 2 en va descobrir 10 més, d'entre 40 i 160 km de diàmetre. Aquests són (per ordre alfabètic): Belinda, Bianca, Cordèlia, Creseida, Desdèmona, Julieta, Ofèlia, Pòrcia, Puck i Rosalina. Finalment, a partir dels anys 90, el telescopi espacial Hubble ha permès augmentar el nombre de satèl·lits coneguts fins a 27.
Segons la seva distància al planeta, els satèl·lits d'Urà es divideixen en dos grups: satèl·lits interiors i satèl·lits exteriors. Els interiors van des de Cordèlia (el més pròxim a Urà) fins a Oberó (vegeu taula). Estan compostos per una barreja de roca i gel. Tots els satèl·lits majors pertanyen a aquest grup. Els exteriors són tots bastant petits i se'n desconeix la composició, però és probable que siguin asteroides capturats gravitacionalment.
Taula de dades
[modifica]
 |
La llista pot ser incompleta i/o amb noms de satèl·lits incorrectes. |
| Nom | Diàmetre (km) | Massa (kg) | Radi orbital mitjà (km) | Període orbital (dies) | Descobridor(s) | Any | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| VI | Cordèlia |  | 40 | 4,5·10¹⁶ | 49.770 | 0,335 | Richard J. Terrile Voyager 2 | 1986 |
| VII | Ofèlia |  | 43 | 5,4·10¹⁶ | 53.790 | 0,376 | ||
| VIII | Bianca |  | 51 | 9,3·10¹⁶ | 59.170 | 0,435 | Bradford A. Smith - Voyager 2 | |
| IX | Crèssida |  | 80 | 3,43·1017 | 61.780 | 0,464 | Stephen P. Synnott Voyager 2 | |
| X | Desdèmona |  | 64 | 1,78·1017 | 62.680 | 0,474 | ||
| XI | Julieta |  | 94 | 5,57·1017 | 64.350 | 0,493 | ||
| XII | Pòrcia |  | 135 | 1,68·1018 | 66.090 | 0,513 | ||
| XIII | Rosalina |  | 72 | 2,54·1017 | 69.940 | 0,558 | ||
| XXVII | Cupido |  | 24 | - | 74.800 | 0,618 | Mark R. Showalter i Jack J. Lissauer | 2003 |
| XIV | Belinda |  | 81 | 3,57·1017 | 75.260 | 0,624 | Stephen P. Synnott - Voyager 2 | 1986 |
| XXV | Perdita |  | 80 | - | 76.400 | 0,638 | Erich Karkoschka - Voyager 2 - HST | |
| XV | Puck | .png) | 162 | 2,89·1018 | 86.010 | 0,762 | Stephen P. Synnott - Voyager 2 | |
| XXVI | Mab |  | 32 | - | 97.700 | 0,923 | Mark R. Showalter i Jack J. Lissauer | 2003 |
| V | Miranda |  | 472 (480×468×466) | 6,6·1019 | 129.390 | 1,41 S* | Gerard Kuiper | 1948 |
| I | Ariel |  | 1.158 (1162×1156×1155) | 1,35·1021 | 191.020 | 2,52 S | William Lassell | 1851 |
| II | Umbriel |  | 1.169 | 1,17·1021 | 266.300 | 4,14 S | ||
| III | Titània | _color_cropped.jpg) | 1.578 | 3,52·1021 | 435.910 | 8,71 S | William Herschel | 1787 |
| IV | Oberó |  | 1.523 | 3,01·1021 | 583.520 | 13,46 S | ||
| XXII | Francisco |  | 12 | 1,3·1015 | 4.280.000 | -266,6** | Matthew Holman i Brett Gladman | 2001 |
| XVI | Caliban |  | 98 | 7,3·1017 | 7.230.000 | -579,7 | Brett J. Gladman i altres | 1997 |
| XX | Esteve |  | 20 | 6·1015 | 8.002.000 | -677,4 | 1999 | |
| XXI | Tríncul | 10 | 7·10¹⁴ | 8.571.000 | -759,0 | Matthew J. Holman i altres | 2001 | |
| XVII | Sicorax |  | 190 | 5,4·1018 | 12.179.000 | -1.288,3 | Brett J. Gladman i altres | 1997 |
| XXIII | Margarida | 12 | 1,3·1015 | 14.345.000 | 1.694,8 | Scott S. Sheppard i David C. Jewitt | 2003 | |
| XVIII | Pròsper |  | 30 | 2,1·10¹⁶ | 16.418.000 | -1.977,3 | Matthew J. Holman i altres | 1999 |
| XIX | Setebos |  | 30 | 2,1·10¹⁶ | 17.459.000 | -2.234,8 | John J. Kavelaars i altres | |
| XXIV | Ferdinand | 12 | - | 21.000.000 | -2.823,4 | Matthew J. Holman i altres | 2001 | |
- * S'indica rotació sincrònica: el període de rotació és el mateix que el període orbital.
- ** Períodes orbitals negatius indiquen una òrbita retrògrada (oposada a la rotació del planeta).
Dada: el radi equatorial d'Urà és de 25.559 km.
Les llunes d'Urà es classifiquen aquí per període orbital, del més curt al més llarg. Les llunes prou massives perquè les seves superfícies pateixin un col·lapses en un esferoide estan ressaltades en blau clar i en negreta. Les llunes irregulars amb òrbites retrògrades es mostren en gris fosc. Margaret, l'únic satèl·lit irregular conegut d'Urà amb una òrbita prògrada, es mostra en gris clar.
Sources: NASA/NSSDC,[2] Sheppard, et al. 2005.[3] Per a les llunes irregulars exteriors recentment descobertes (de Francisco a Ferdinand) les dades orbitals més precises es poden generar amb el Servei d'Efemèrides de Satèl·lits Naturals.[4] The irregulars are significantly perturbed by the Sun.[3]
| ¡
Inner moons |
†
Major moons |
‡
Irregular moons (retrograde) |
±
Satèl·lit irregular (prograda) |
Referències
[modifica]- ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21 juliol 2006. [Consulta: 6 agost 2006].
- ↑ Williams, Dr. David R. «Uranian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 23-11-2007. Arxivat de l'original el 2010-01-05. [Consulta: 20 desembre 2008].
- 1 2 Sheppard, S. S.; Jewitt, D.; Kleyna, J. «An Ultradeep Survey for Irregular Satellites of Uranus: Limits to Completeness». The Astronomical Journal, 129, 1, 2005, p. 518–525. arXiv: astro-ph/0410059. Bibcode: 2005AJ....129..518S. DOI: 10.1086/426329.
- ↑ «Natural Satellites Ephemeris Service». IAU: Minor Planet Center. [Consulta: 8 gener 2011].
Enllaços externs
[modifica]- (anglès) NASA/NSSDC: dades dels satèl·lits d'Urà.
- (anglès) JPL: paràmetres físics.
- (anglès) JPL: paràmetres orbitals.
Generalment ordenats segons la distància a Urà, de menor a major. | |
| Interiors | |
| Grans (esferoides) | |
| Exteriors (irregulars) | |
| Satèl·lits principals |  | |
|---|---|---|
| Característiques | ||
| Exploració | ||
| Altres temes | ||
