William Herschel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
William Herschel
William Herschel01.jpg
Naixement 15 de novembre de 1738
Hannover, Regne de Hannover, Sacre Imperi Romanogermànic
Mort 25 d'agost de 1822 (als 83 anys)
Slough, Berkshire, Anglaterra Anglaterra
Nacionalitat Alemanya i més tard britànica
Camp Astronomia i música
Treball(s) Descoberta d'Urà i de la radiació infraroja
Premis importants Medalla Copley
Signatura Signatura

William Herschel (Hannover, Sacre Imperi Romanogermànic, 1738 - Slough, Anglaterra, 1822) va ser l'astrònom més famós de la seva època. És especialment conegut per haver descobert el planeta Urà, el 1781.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 15 de novembre de 1738 a Hannover, Alemanya i va ser batejat amb el nom de Friedrich Wilhelm Herschel. Quan era jove va treballar com a músic en una banda militar, igual que el seu pare i el seu germà (tocava l'oboè i l'orgue). El 1757 va participar en la batalla de Hastenbeck. El 1759 ell i el seu germà van decidir traslladar-se a Anglaterra. Allà va aprendre anglès i als 19 anys es va canviar el nom pel de Frederick William Herschel. Va anar a viure a Bath, on se li va unir la seva germana Caroline Herschel. A partir de 1773, als 35 anys, es va començar a interessar per l'astronomia. Va aprendre a construir telescopis i a observar el cel nocturn.

El 13 de març de 1781 va descobrir un nou planeta, encara que inicialment ell va pensar que es tractava d'un cometa. Tots els planetes coneguts fins llavors havien estat descoberts a l'antiguitat, fa tant de temps que es desconeix quan i qui va ser el primer que els va identificar. Herschel el va batejar amb el nom de Georgium Sidus, en honor del rei Jordi III d'Anglaterra. Però aquest nom no va perdurar fora d'Anglaterra i al final es va escollir el nom d'Urà, la personificació del cel en la mitologia grega. Aquest nom va ser suggerit per Johann Bode. Per aquest descobriment va ser elegit membre de la Royal Society, el 7 de desembre de 1781.

El 1782 va ser nomenat Astrònom de la Cort Reial. Gràcies a això va poder dedicar-se per complet a l'astronomia, abandonant la seva feina com a músic. En un període de 20 anys, va descobrir unes 2500 noves nebuloses i cúmuls d'estrelles (en realitat, algunes eren el que ara anomenem galàxies) i va construir més de 400 telescopis. En les seves observacions l'ajudava la seva germana Caroline, que també va fer descobriments per ella mateixa.

El 1787, va descobrir dos nous satèl·lits d'Urà, Titània i Oberó. El 1789, després de treballar-hi durant 2 anys, va completar la construcció d'un telescopi reflector d'1,26 metres d'obertura. Va ser el telescopi més gran del món durant 50 anys, fins que va ser superat pel telescopi de Lord Rosse, el 1845, que media 1,83 metres. Amb aquest nou telescopi, va descobrir dos nou satèl·lits de Saturn, Encelade, el 28 d'agost i Mimes, el 17 de setembre. Els noms d'aquests quatre nous satèl·lits tampoc els va triar ell sinó el seu fill John, entre el 1847 i el 1852, molt després de la seva mort.

Un any abans, s'havia casat amb Mary Pitt i el 1792 van tenir un fill, John Herschel, que també seria astrònom. El 1801 va viatjar a París on es va trobar amb Napoleó Bonaparte, que aleshores era primer cònsol, i amb científics francesos com Pierre-Simon Laplace i Charles Messier. El 1816 va rebre el títol de Sir. Finalment, va morir el 25 d'agost de 1822 a Slough, Anglaterra.

Altres contribucions a l'astronomia i a la física[modifica | modifica el codi]

Les seves contribucions no només es limiten al descobriment de cossos celests. També va investigar el moviment dels estels i va deduir que l'estructura de la Via Làctia tenia forma de disc a partir d'estadístiques estel·lars. Va ser el primer a descobrir que molts estels dobles no són només dobles òptics sinó verdaders estels binaris.

El 1783 va deduir que el Sistema Solar s'està movent enmig de les estrelles veïnes, concretament, en direcció a l'estel λ Herculis. Va introduir el terme «àpex solar» per denominar aquesta direcció.

El 1802, poc després que Heinrich Olbers descobrís el segon planeta menor (2) Pal·les, Herschel va inventar la paraula «asteroide» per denominar aquest tipus de cossos. Va escollir aquesta paraula, que prové del grec asteroeides (aster «estrella» + -eidos «forma»), per descriure l'aparença d'estrelles o punts de llum que tenen els satèl·lits i els planetes menors en comparació amb els planetes, que tenen forma de disc.

Però no tot van ser descobriments científics, també va realitzar hipòtesis atrevides sobre diferents conceptes astrònomics, algunes d'elles encertades i d'altres no tant. Per exemple, va especular sobre la naturalesa de les nebuloses, inclosa una discussió sobre la possibilitat de l'existència d'universos-illa (galàxies), un concepte que havia estat mencionat per Kant. D'altra banda, creia que cada planeta estava habitat, inclòs el Sol. Pensava que el Sol tenia una superfície sòlida, aïllada de la calenta atmosfera per una capa d'espessos núvols i que una raça d'éssers s'havien adaptat a viure en aquell estrany ambient.

També va contribuir a la física, per exemple, amb el descobriment de la llum infraroja, cap al 1800. Va realitzar aquest descobriment quan va fer passar llum a través d'un prisma i en posar un termòmetre més enllà del vermell va veure que la temperatura pujava. Va deduir que si el termòmetre s'havia escalfat era perquè allà hi havia alguna radiació, invisible però real.

Objectes que porten el seu nom[modifica | modifica el codi]

Després de la seva mort, William Herschel va continuant sent honorat i recordat de diverses maneres.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Herschel