Pirna

Pirna
	;
Localització
	50° 57′ 44″ N, 13° 56′ 25″ E / 50.9622°N,13.9403°E
Estat	Alemanya
Estat federat	Saxònia
Districte rural	districte de Sächsische Schweiz-Osterzgebirge
Capital de	districte de Sächsische Schweiz-Osterzgebirge ; Pirna Rural District (en) ; districte de Sächsische Schweiz ; districte de Pirna
Població
Total	39.027 (2022)
• Densitat	735,53 hab./km²
Geografia
Superfície	53,06 km²
Banyat per	Elba
Altitud	118 m
Limita amb	Bad Gottleuba-Berggießhübel ; Dohna ; Dürrröhrsdorf-Dittersbach ; Dohma ; Bahretal ; Heidenau
Dades històriques
Esdeveniment clau	Siege of Pirna (en)
Organització política
• Cap de govern	Klaus-Peter Hanke (2010–)
Identificador descriptiu
Codi postal	01796 i 8300
Fus horari	UTC+01:00 ; UTC+02:00
Prefix telefònic	03501
Altres
Lloc web	pirna.de

Pirna és una ciutat del districte de Saxònia, Alemanya, en el cercle de Dresden, i és la capital del mateix nom. Ubicada a 18 km de Dresden, en la confluència del riu Gottleuba amb l'Elba.

Té grans passeigs, una església catòlica, i tres evangelistes. Ajuntament, monument al rei Albert, a en Bismarck i al compositor Ernst Julius Otto.

Industria, comerç i cultura[modifica]

Les principals indústries són la fabricació de cristall, llosa esmaltada, cigarretes, olis d'essència, cel·lulosa, maquinària, teixits, pells i finalment, construccions navals. La seva explotació de jaciments de granit ocupa molts operaris i radica en les muntanyes de l'Elba. El comerç consisteix principalment en el granit i els cereals.

Pirna té escola d'arts i oficis, progimnasma, escola normal i de comerç, orfenat, museu, asil, tribunal, duana, etc. En un angle del turó de granit de l'Elba, el príncep elector August (1573), menà construir en el solar que ocupava l'antic burg de Pirna, la fortalesa de Sonnenstein, que durant molts any fou sanatori.

Pirna empalma en ferrocarril, les línies Dresden-Rodembach amb Arnsdorf-Groscotta. Al peu del turó es troba el brollador d'aigües minerals Erlenpeter.

Història[modifica]

Pirna fou cedida el 933 pel rei Enric I d'Alemanya al bisbat de Meissen i més tard passà a Bohèmia; el 1249 formà part dels béns matrimonials de la princesa Agnès en enllaçar amb Enric l'Il·lustre, marcgravi de Meissen; però Albert el Dolent, la cedí de bell nou al bisbat de Meissen, del qual passà altra volta a Bohèmia el 1298.

El rei Venceslau I la donà en feu, al marcgravi Guillem el 1405. El 14 de novembre de 1634 si celebrà el pacte entre els saxons i l'emperador Ferran II, que precedí a la pau de Praga.

Durant la Guerra dels Set Anys els prussians s'apoderaren del quarter general de l'exèrcit saxó establert pels voltants de Pirna.